Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Alta mar

Les aigües internacionals són les zones que es mostren en blau fosc en aquest mapa, és a dir, fora de les zones econòmiques exclusives que estan en blau clar.
Les diverses zones marítimes d'acord amb la Convenció del Mar

L'alta mar és, d'acord amb el que s'estableix en l'article 1 del Conveni de Ginebra de 1958, tota aquella part del mar que no formi part del mar territorial o de les aigües interiors. Es tracta doncs d'aigües no sotmeses a la sobirania de cap estat, per la qual cosa també reben el nom d'aigües internacionals.

Règim jurídic de l'alta mar

El règim jurídic de l'alta mar es caracteritza per l'observància de diversos principis: el principi de llibertat del mar, el principi d'igualtat d'ús, el principi de no-interferència i el principi de submissió al dret internacional.

Aquests principis queden articulats al Conveni de 1958 a través de la proclamació de quatre llibertats de l'alta mar, que es recullen a l'article 2 i són: la llibertat de navegació, la llibertat de pesca, la llibertat de sobrevol i la llibertat d'estendre canonades i cables submarins.

Aquesta enumeració no és pas un numerus clausus, atès que es poden concedir més llibertats. Així, l'article 87 de la Convenció de 1982 introdueix la llibertat de construcció d'illes artificials i la llibertat d'investigació científica.

De totes aquestes llibertats la més important és la de navegació. L'única exigència és que els vaixells portin la bandera d'un estat. La bandera o pavelló és el lligam entre el vaixell i l'estat, i justifica l'exercici de la competència d'aquest últim sobre el primer.

La llibertat de navegació, però, té una sèrie de limitacions en què la intervenció de l'estat costaner està permesa. Una d'elles és la pirateria; la Convenció de 1982 defineix la pirateria i estableix el dret a reprimir-la. L'estat costaner també pot intervenir per reprimir altres «pràctiques odioses»; aquesta limitació, prevista inicialment per a combatre el comerç d'esclaus, avui dia es reconeix convencionalment per anar en contra del tràfic de drogues. Un altre dret de l'estat costaner és el persecució; segons aquest dret, els estats poden perseguir els delictes que s'han comès dins les seves aigües.

La pesca a l'alta mar

El dret a la llibertat de pesca està enunciat a l'article 2 del Conveni sobre l'alta mar i al Conveni de Ginebra sobre pesca i conservació dels recursos vius de l'alta mar de 1958.

Bibliografia

  • DÍEZ DE VELASCO, Manuel. Instituciones de derecho internacional público. Madrid: Editorial Tecnos, 2002. ISBN 84-309-3737-4
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9