Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Mariologia

La icona d'Eleusa de la Mare de Déu amb el Nen Jesús en una representació que comparteixen les esglésies orientals i occidentals[1][2]

La mariologia és una branca de la teologia catòlica dedicada a l'estudi de Maria, mare de Jesús.[3] Els inicis d'aquests estudis són del segle xvii, quan es tendí a unir totes les qüestions teològiques relacionades en la Mare de Déu en una única part de la Teologia.[3] El primer a utilitzar aquest terme fou Plácido Nigido a la Summa Sacrae Mariologiae editada a Palermo el 1602.[3]

Al seu origen hi hagué una divisió entre els autors que consideraven que la mariologia era una branca depenent de la cristologia i els qui la veien com la part més elevada de l'eclesiologia,[3][4] que actualment es consideren dues visions compatibles tot i que es considera que la Mariologia transcendeix l'eclesiologia.[3] Segons la Lumen Gentium, "per la seva maternitat divina, amb la qual està unida al Redemptor, i per les seves singulars gràcies i dons, està unida també íntimament amb l'Església".[5]

Història

Després de les formulacions dels Pares de l'Església i els concilis, la teologia mariana guanyà pes amb Anselm de Canterbury i Bernat de Claravall al segle xi i sobretot amb Albert el Gran, Bonaventura de Bagnoregio, Tomàs d'Aquino i Joan Duns Escot. Un nou salt en aquesta matèria es va produir als segles xvi i xvii amb Pere Canisi, Llorenç de Brindisi, Francisco Suárez, i Bartolomé de los Ríos, entre d'altres.[3] La definició de la Immaculada Concepció de Pius XI suposà un punt d'inflexió i multiplicà l'interès i els documents publicats de la disciplina.[3] La declaració del Concili Vaticà II es considera la principal fita del moviment marià, a través de la declaració de la maternitat espiritual de Maria i la proclamació de Maria com la Mare de l'Església.[3]

Per estudiar la mariologia es pot dividir la disciplina segons els títols que s'ha donat a Maria al llarg de la història: Mare de Déu, Immaculada Concepció, Perpètua virginitat de Maria, Assumpció de Maria, Reina del Cel, Corredemptora, Mare de l'Església. Els manuals de mariologia també incorporen una part sobre les devocions a Maria i una aproximació teològica a Josep de Natzaret.[6]

Referències

  1. The icon handbook: a guide to understanding icons and the liturgy by David Coomler 1995 ISBN 0-87243-210-6 page 203
  2. The era of Michelangelo: masterpieces from the Albertina by Achim Gnann 2004 ISBN 88-370-2755-9 page 54
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Rialp «Mariología». Gran enciclopedia Rialp: GER, 1987.
  4. Charles Journet. L'Eglise du Verbe Incarné.. Editions Saint-Augustin, 5 desembre 2000, p. 393. ISBN 978-2-88011-208-0. 
  5. «63». Lumen Gentium. Concili Vaticà II. [Consulta: 11 agost 2014].
  6. Orozco, 2008, p. 7-11.

Bibliografia

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya