La mòllera de fang, la mòllera pigada, la mòllera bròtola, la mòllera pigallada, la fura, la molla, la mamona, la bròtola o la bròtola pigada[4] (Phycis blennoides) és una espècie de peix de l'ordre dels gadiformes.[5]
Descripció
Cos allargat i comprimit cap al capdavall que pot arribar a 110 cm de llargària màxima i 3.540 g de pes.[6]
Aletes ventrals inconfusibles, filiformes i bifurcades.
Color del dors gris (als joves) o gris rosat (als adults), flancs clars, grisosos; ventre clar, argentat amb irisacions. Primera dorsal groguenca amb la punta negra. La resta d'aletes senars clares, llevat de la caudal, i vorejades de negre. La caudal, arrodonida i negrosa. Té una taca negra sobre l'opercle i a la segona dorsal.[7][8][9][10][11][12][13]
Reproducció
Té lloc des del gener fins al maig, la fecundació és externa i els pares no protegeixen llurs cries.[14][15]
És un peix marí, bentopelàgic, oceanòdrom,[22] de clima temperat (71°N-20°N, 25°W-36°E) i que viu entre 10-1.047 m de fondària[23] (normalment, entre 100 i 450)[17] en fons sorrencs o fangosos.[9]
La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal. Es pesca amb arts d'arrossegament, tresmalls i palangres de fons.[26][13] És molt comuna als mercats car la seua carn és tova i de bona qualitat. Es comercialitza fresca i, també, com a farina de peix.[17]
↑Brünnich, M. T., 1768. Ichthyologia Massiliensis, sistens piscium descriptiones eorumque apud incolas nomina. Accedunt Spolia Maris Adriatici. Hafniae et Lipsiae. Ichthyol. Massil.: i-xvi + 1-110.
↑Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 82.
↑Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO species catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p.
↑ 13,013,1 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. ISBN 9788498090505. Pàg. 58.
↑Macpherson, E., 1978. Food and feeding of Phycis blennoides (Bruenich) and Antonogadus megalokynodon (Kolombatovic) (Pisces:Gadidae) in the Mediterranean Sea. Invest. Pesq. 42(2):455-466.
↑Sanz Brau, A. i S. Morte, 1992. Crustaceos decapodos (Crustacea: Decapoda) en el regimen alimentario de algunos peces. Suplemento no. 3. Ao Boletim da Sociedade Portuguesa de Entomologia. V Congresso Ibérico de Entomologia, Lisboa, Portugal. 9-13 de novembre del 1992.
↑Cartes, J.E., J. rey, D. Lloris i L. Gil de Sola, 2004. Influence of environmental variables on the feeding and diet of European hake (Merluccius merluccius) on the Mediterranean Iberian coasts. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 84(4):831-835.
↑Santic, M., I. Jardas i A. Pallaoro, 2003. Feeding habits of Mediterranean horse mackerel, Trachurus mediterraneus (Carangidae), in the central Adriatic Sea. Cybium 27(4):247-253.
↑Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
↑Mytilineou, C., C.-Y. Politou, C. Papaconstantinou, S. Kavadas, G. D'Onghia i L. Sion, 2005. Deep-water fish fauna in the Eastern Ionian Sea. Belg. J. Zool., 135(2): 229-233.
↑Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.
.svg){kind=icon}
