|
Luis Prendes Estrada (Melilla; 22 d'agost de 1913 - Madrid; 27 d'octubre de 1998) va ser un actor espanyol.[1]
Biografia
Va néixer en Melilla, fill del militar Alfonso Prendes Fernández, natural de Gijón, i de Mercedes Prendes Arnáiz, natural de Ferrol. Germà de les actrius Mari Carmen i Mercedes Prendes, la seva vocació primera va ser la carrera militar, iniciant estudis d'oficial de la marina mercant.
En els seus primers anys com a actor s'integra en la companyia de la seva germana Mercedes i a les de Carmen Díaz i Concha Catalá. Després de finalitzar la Guerra Civil Espanyola comença una etapa de gran activitat tant en cinema com en teatre.
Es converteix en primer actor del Teatro María Guerrero, fins que en 1946 aconsegueix formar companyia pròpia. Entre els èxits amb els quals compte sobre un escenari, figuren les obres La visita de la vieja dama,[2] Todos eran mis hijos i Los árboles mueren de pie.
En cinema la seva etapa més prolífica se situa en les dècades dels anys 1940 i 1950, quan aconsegueix l'estatus de galant en nombroses comèdies de Ignasi Farrés Iquino, Alejandro Ulloa o José María Forqué.
Igualment va ser un rostre habitual en els primers anys de Televisió Espanyola on es va prodigar amb freqüència en espais com Estudio 1, Novela i sèries com Historias para no dormir (1966) o Visto para sentencia (1971). Té un carrer dedicat a Benidorm.
Filmografia (selecció)
Televisió
Teatre
- Plaza de Oriente (1948), de Joaquín Calvo Sotelo.
- Don Juan Tenorio (1949), de José Zorrilla.
- Alberto (1949), de José López Rubio.
- Historias de una casa (1949), de Joaquín Calvo Sotelo.
- Barriada (1950), de Julio Alejandro.
- El calendario que perdió siete días (1950), d'Enrique Suárez de Deza.
- Mariscal (1952), de Ferenc Molnar.
- Amor bajo cero (1952), de H.W. Reed i Jacques Duval.
- Dueto a dos manos (1952), de Mary Heyley Bell.
- Tito Andrónico (1956).
- Las brujas de Salem (1957).
- Réquiem por una mujer (1957).
- El diario de Ana Frank (1957).
- Otel·lo (1957), de Shakespeare,
- Don Juan Tenorio (1958), de José Zorrilla
- La Orestíada (1959).
- La visita de la vieja dama (1959)
- La vida en un hilo (1959)
- El baile de los ladrones (1960), de Jean Anouilh.[3]
- La bella malmaridada (1962).
- Todos eran mis hijos (1963)
- Los árboles mueren de pie (1964), de Alejandro Casona.
- El segundo disparo (1965), de Robert Thomas.
- Cara de plata (1967), de Valle-Inclán.
- El castigo sin venganza (1968), de Lope de Vega.
- Águila de blasón (1969), de Valle-Inclán.
- La amante (1969), de Joaquin Calvo Sotelo.
- Andorra (1971), de Max Frisch,
- La noche de los cien pájaros (1972), de Alejandro Casona.
- Fedra (1973), de Miguel de Unamuno.
- La señorita de Trevélez (1973), de Carlos Arniches.
- Quédate a desayunar (1974), de Ray Cooney i Gene Stone.
- Ojo por ojo, cuerno por cuerno (1975)
- Viernes, día de libertad (1977).
- El padre (1978), d'August Strindberg.[4]
- Una hija de su madre (1980).
- La vida es sueño (1981).[5]
- Pablo Iglesias (1984).
- La Metamorfosis (1985), de Kafka.
- El realquilado (1975), de Joe Orton
- Tres sombreros de copa (1992), de Miguel Mihura.[6]
- Traidor, inconfeso y mártir (1993), de José Zorrilla[7]
- La loba (1993), de Lillian Hellman.[8]
- Destino Broadway (1996).
- Las mocedades del Cid (1997), de Guillem de Castro[9]
Referències
- ↑ «Prendes Estrada, Luis (1913-1998)» (en castellà). [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ «En el Español se estrenó "La visita de la vieja de Dama", de Dürrenmatt». Diario ABC, 04-10-1959. [Consulta: 23 novembre 2011].
- ↑ «En el Español se estrenó El baile de los ladrones, de Anouilh». Diari ABC, 05-02-1960.
- ↑ «Estreno de "El padre", de Strindberg». El País, 26-03-1978. [Consulta: 20 abril 2012].
- ↑ «Con "La vida es sueño" inicia el Español su vida municipal». Diario ABC, 31-12-1981.
- ↑ «"Tres sombreros de copa" en una magistral interpretación de una obra maestra de Mihura». Diario ABC, 20-08-1992. [Consulta: 24 maig 2011].
- ↑ «Zorrilla y el romanticismo por naturales». Eduardo Haro Tecglen, El País, 14-05-1993.
- ↑ «"La loba", magistral logro del realismo teatral, en el Marquina». Diario ABC, 24-10-1993.
- ↑ «El Cid de "Las mocedades" llega al Español». Diario ABC, 14-03-1997.
|
