Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Herstappe

Plantilla:Infotaula geografia políticaHerstappe
Imatge
Tipusmunicipi de Bèlgica Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 43′ 35″ N, 5° 25′ 34″ E / 50.7265°N,5.4261°E / 50.7265; 5.4261
EstatBèlgica
Regióregió Flamenca
ProvínciaLimburg
Districtedistricte de Tongeren Modifica el valor a Wikidata
CapitalHerstappe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població88 (2018) Modifica el valor a Wikidata (65,19 hab./km²)
Idioma oficialneerlandès (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície1,35 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud126 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Mayor of Herstappe (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataMarlutje Jackers (en) Tradueix (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal3717 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic012 Modifica el valor a Wikidata

Herstappe és un municipi belga de la província de Limburg a la regió flamenca. Amb menys de 100 habitants, és el municipi més petit del regne. Com que és un municipi de majoria de parla neerlandesa amb facilitats per a la minoria francesa (vegeu subdivisions de Bèlgica), no es pot fusionar amb cap municipi limítrof que no tingui el mateix estatut lingüístic.

Història

Església

En aquesta regió, la frontera lingüística romano-germànica es va moure uns kilòmetres avall, uns amont des de l'era romana. Del segle xiv al xvi, els actes judicials de Herstappe es van redactar en való, al segle xvii es redacten en la variant limburguesa del neerlandès.

Any
persones de
parla valona
persones de
parla neerlandesa
1846
126
9
1866
121
23
1880
104
20
1900
65
76
1920
71
57
1930
51
63
Kerkstraat
Rue de l'Église
en való "li voye do Moustî"

Aquesta taula mostra com petits municipis podien oscil·lar d'un costat de l'altre de la frontera lingüística: uns casaments, uns emigrants… i la majoria canvia.

Certs historiadors qüestionen la validat de les dades sociogràfiques quant a la llengua parlada a l'Estat belga del segle xix. Aleshores hi havia una gran pressió a la gent per a declarar-se de parla francesa. Vegeu, per exemple, les paraules del primer primer ministre Charles Rogier del 1832. Ambdós, investigadors i ciutadans havien doncs interès a reportar dades que corresponien a la política del govern.

El 1831, era part de la província de Lieja. El 1935, el municipi ha estat incorporat a la província de Limburg. Només l'any 1963, la frontera lingüística es va fixar de manera permanent.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9