|
Laila Haidari
Laila Haidari (Pakistan, 1978) és una activista pels drets humans i restauradora afganesa. Dirigeix Mother Camp, un centre de rehabilitació de la drogoaddicció que va fundar a Kabul (Afganistan), el 2010. També és propietària de Taj Begum, un cafè de Kabul que finança Mother Camp. A més, és la protagonista del documental Laila at the Bridge (2018).[1] BiografiaHaidari va néixer en una família afganesa a Quetta (Pakistan), el 1978. Quan era una nadó, la seva família es va mudar a l'Iran com a refugiats. La van casar en un matrimoni concertat als 12 anys amb un mul·là d'uns trenta anys. Va tenir el seu primer fill als 13 anys, i en total en va tenir tres.[1][2] Quan el seu marit li va permetre assistir a classes de religió, Haidari va començar a estudiar altres matèries en secret. Va obtenir un títol universitari en cinematografia. Haidari es va divorciar del seu marit quan tenia 21 anys i seguint la Xaria, els nens es van quedar amb el pare.[3][4] Carrera professional i activismeEl 2009 Haidari es va mudar a l'Afganistan.[1] A Kabul, va trobar el seu germà, Hakim, vivint sota el pont Pul-e-Sokhta amb centenars de persones addictes a les drogues.[5] Motivada per la condició del seu germà i el creixent problema de les drogues a l'Afganistan, l'escassetat de refugis proporcionats pel govern per a persones addictes, el 2010 Haidari va establir un centre de rehabilitació per a drogoaddictes.[4][6] El centre va ser nomenat, Mother Camp (Campament Mare), pels seus primers pacients. El centre no rep fons del govern ni ajuda estrangera; és l'únic centre privat de rehabilitació de la drogoaddicció de la ciutat.[2][6] El 2011, Haidari va obrir un restaurant, Taj Begum, a Kabul, per finançar el Mother Camp.[4][6] El restaurant va destacar per estar dirigit per dones, una raresa a l'Afganistan,[7] i per proporcionar un espai on persones casades i solteres (homes i dones) poden socialitzar juntes, un tabú cultural a la comunitat local.[4] El restaurant dona feina a persones que vivien a Mother Camp.[5] El restaurant de Haidari va ser assaltat per la policia moltes vegades, perquè homes i dones sopaven junts a l'espai, perquè Haidari no sempre fa servir un mocador al cap i perquè és una dona emprenedora.[8] El 2021, el Taj Begum es va tancar quan els talibans van ocupar la capital.[9][10] Haidari s'ha pronunciat en contra de la presència dels talibans a l'Afganistan i la violació dels drets de les dones al país.[11][12][13] Va criticar el govern afganès per no incloure les dones en el procés de pau de la guerra de l'Afganistan.[4][8] Haidari és la protagonista de la pel·lícula documental, Laila at the Bridge, (2018) dirigit per Elizabeth i Gulistan Mirzaei.[14] La pel·lícula va guanyar el premi FACT: Award a «documental de recerca» al festival de cinema CPH: DOX de Copenhaguen el 2018.[15] També va guanyar el Premi de Justícia Social a la Pel·lícula Documental al 34è Festival Internacional de Cinema de Santa Bàrbara.[16] El 2019, Haidari va ser oradora convidada a l'Oslo Freedom Forum, organitzat per la Human Rights Foundation.[17][18] Premis i reconeixementsEl desembre de 2021, va ser inclosa a la llista de les 100 dones de 2021 de la BBC.[10] Referències
|
||||||||||||||||||
