Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Hijab

Noia amb hijab
Noies iranianes amb hijab

El hijab (àrab: حجاب, ḥijāb), també anomenat mocador islàmic o vel islàmic, és un mocador que, en molts països de cultura musulmana, les dones es posen al cap per cobrir-se els cabells i el coll quan estan en públic.[1] És el vel més usat entre les dones musulmanes d'arreu del món, també a Europa.[2]

L'ús del hijab varia segons la zona, en alguns indrets és obligatori com a part de la xaria o llei islàmica (com a l'Iran o a l'Aràbia Saudita), mentre que en d'altres està restringit a esferes privades (Turquia, França) i en d'altres és opcional (Marroc). El seu ús està creixent en diferents països occidentals (és a dir, culturalment no islàmics) com a símbol d'identitat afegit.[3]

Origen

El hijab es troba fonamentat en l'Alcorà, en què s'exhorta a la modèstia: els homes han d'abaixar la mirada i les dones cobrir la seva bellesa en públic, cobrint els pits enfront dels homes quan no estan davant del seu marit o de nens petits. El vel islàmic, el van portar amb aquest significat en primer lloc les esposes de Mahoma[4] i les dones musulmanes van començar a imitar-les adaptant la indumentària tradicional fins a la generalització del vel entre les creients. El terme hijab, però, no apareix en cap fragment de l'Alcorà.[5]

Tipus de vel

El vel islàmic varia en funció de l'època, regió o corrent religiós que se segueixi, de manera que pot estar fet de diferents teles, colors, i servir per a tapar més o menys porció del cos femení.

El que més parts del cos cobreix és el burca, que va de cap a peus deixant només una reixeta lliure per veure l'exterior sense poder ser vista. Els burques solen ser blaus o negres i predominen en zones com l'Afganistan. Després hi ha el nicab, que també tapa tot el cos, però deixa lliure la part dels ulls. El nicab és gairebé sense excepció de color negre i es porta sobretot al golf Pèrsic.[6] Ambdós són variants del vel integral, el més restrictiu.

El xador té en comú amb els anteriors que a part del cap baixa pel cos, formant un vestit únic, però se'n diferencia pel fet que deixa el rostre de la dona lliure. Pot ser de color negre (com la peça més comuna a l'Iran) o de colors variats. El khimar té una forma similar, però és més curt, de manera que arriba només a les espatlles. La xaila és un vel encara més curt, ja que usualment cobreix cabells, coll i començ de les espatlles i, usualment, es porta a joc amb els colors de la resta de la indumentària.

Entre els dos vels menys restrictius, es troben l'amira i el mocador de cap. L'amira tapa els cabells i el coll, mentre que el mocador de cap pot revelar porcions d'aquests. Per aquest motiu, el mocador que deixa al descobert una part de la cabellera és criticat per alguns corrents religiosos per no ajustar-se als manaments del hijab.

Altres tipus de roba en l'islam

Referències

  1. Per què tothom em mira això del cap? Arxivat 2015-12-08 a Wayback Machine. Guia de lectura de Per què tothom em mira això del cap?, de Randa Abdel-Fattah (ISBN 978-84-246-3047-8). Enciclopèdia Catalana
  2. Hijab Arxivat 2012-06-24 a Wayback Machine. Portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)
  3. «Tipus de vels». Diari Ara, 290, 16-09-2011, p. 5 [Consulta: 16 setembre 2011].
  4. Aslan, Reza, No God but God, Random House, (2005),
  5. Ahmed, Leila (1992). Women and Gender in Islam. New Haven: Yale University Press.
  6. DDAA. «El vel islàmic». TERMCAT. Arxivat de l'original el 14 d’agost 2014. [Consulta: 13 agost 2014].

Enllaços externs

  • Dibuixos explicatius de les diferències entre els vels islàmics: «El vel». Les grans tradicions religioses del món.
Kembali kehalaman sebelumnya