|
Nilofar Bayat
Quan Nilofar Bayat tenia dos anys, un coet llançat pels talibans va impactar a casa seva; el seu germà va morir i el seu pare i ella van quedar ferits.[2] A causa de l'explosió va perdre una cama,[3] va resultar greument ferida a la columna i cremada a l'esquena per metralla. Va necessitar any d'hospitalització.[4] Durant la presidència d'Hamid Karzai, va tenir l'oportunitat d'estudiar dret i es va convertir en advocada.[2] Es va posicionar públicament en contra dels talibans i a favor dels drets de les dones, especialment de les dones amb discapacitat. També va treballar per al Comitè Internacional de la Creu Roja.[4] Va començar a practicar bàsquet en cadira de rodes després de veure homes jugant-hi. Posteriorment va contribuir a la creació de la selecció afganesa,[3] de la qual va esdevenir la capitana.[2] Amb aquest equip va participar en les primeres competicions nacionals del 2017.[4] Les jugadores afganeses van intentar classificar-se per als Jocs Paralímpics de Tòquio però al torneig preolímpic van caure davant d'Austràlia i la Xina.[2] L'agost del 2021, després de la captura de Kabul pels talibans, Nilofar Bayat sabia que estava en perill: "Em podrien matar perquè surto en molts vídeos on parlo dels talibans, del bàsquet, de la meva participació en marxes de dones a l'Afganistan". Mentre es refugia a l'aeroport de Kabul, es va trobar amb talibans que la van agredir i li van confiscar l'equipatge.[4][3] Després d'explicar la seva història al periodista Antonio Pampliega,[5] amb qui havia fet amistat uns anys abans, la seva història es va retransmetre a les xarxes socials, fet que li va permetre obtenir molts suports, entre ells el de l'activista i jugadora de bàsquet en cadira de rodes Gema Hassen-Bey. Les autoritats espanyoles van acceptar ajudar-la a sortir del seu país al costat d'afganesos que havien col·laborat amb l'exèrcit espanyol o en operacions civils.[4] Nilofar Bayat i el seu marit van aconseguir ser evacuats de Kabul i refugiar-se a Espanya, aterrant a la base aèria de Torrejón de Ardoz després d'una escala a Dubai.[5][6] En arribar, la va fitxar Bidaideak, l'equip de bàsquet en cadira de rodes de Bilbao,[5] junt amb el seu marit, Ramesh Naik Zai,[3] membre de la selecció masculina afganesa del mateix esport.[4] En roda de premsa, va demanar a la comunitat internacional que es preocupi per l'Afganistan i pel destí del seu poble, afirmant que "els talibans no han canviat".[3] Referències
|
||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
