Jocs Olímpics d'Estiu de 1980
Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1980, oficialment anomenats Jocs de la XXII Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Moscou (en aquell moment capital de la Unió Soviètica) entre el 19 de juliol i el 3 d'agost del 1980. En aquests Jocs hi van participar 5.179 atletes (4.064 homes i 1.115 dones) de 80 comitès nacionals diferents, competint en 203 proves de 23 esports. Per segona edició consecutiva, va haver un boicot per part d'alguns comitès olímpics nacionals del COI. Però aquest resultà molt més nombrós i significatiu que no el de Mont-real. Amb el pretext de la Guerra afgano-soviètica, els Estats Units es va negar a deixar participar els seus esportistes, protesta que varen recolzar altres 58 comitès nacionals del seu bàndol en la Guerra freda. Les més destacades eren, a banda dels estadounidencs, les de l'Alemanya Federal, Japó i el Canadà. Altres estats capitalistes, com el Regne Unit, França, Itàlia, Austràlia o Espanya, van participar però sota la bandera olímpica. Malgrat el boicot i acusacions de parcialitat dels jutges. El nivell esportiu de la cita fou prou elevat. Un total de 33 rècords mundials van ser superats. Alexandr Ditiatin van ser la figura més destacada dels Jocs, en aconseguir vuit medalles en la seva participació esportiva. D'altra banda la mascota, l'osset Misha, va ser la primera d'un esdeveniment esportiu en arribar a un nivell mediàtic i comercial mundial. Tot allò, irònicament, en una cita que va tindre lloc a la Unió Soviètica. Ciutats candidatesLa seu de la XXII edició dels Jocs Olímpics d'estiu només va tindre dues candidates: Moscou i Los Angeles. A la 75a Sessió del COI, celebrada el 23 d'octubre de 1974 a Viena, Àustria, es va escollir la ciutat soviètica com a seu dels Jocs Olímpics de 1980. Aquests varen ser els resultats de les votacions:[1]
Comitès participantsEn aquests Jocs participaren un total de 81 comitès nacionals diferents, si bé Libèria abandonà la competició després de desfilar en la Cerimònia Ignaugural. En aquesta Jocs participaren per primera vegada Angola, Botswana, Jordània, Laos, Moçambic, Seychelles i Xipre (si bé ja havia participat en l'edició dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1980 a Lake Placid). Retornaren a la competició Afganistan, Algèria, Benín,[2] Birmània, Camerun, Congo, Etiòpia, Guinea, Guyana, l'Iraq, Lesotho, Líbia, Madagascar, Mali, Malta, Nigèria, Sierra Leone, Síria, Sri Lanka,[3] Tanzània, Uganda i Zimbàbue.[4] Albània, Argentina, Alt Volta, Iran, Qatar, República Popular de la Xina, Xina Taipei i Zaire refusaren participar en els Jocs. Comitès participants en els Jocs Olímpics d'estiu de 1980 i nombre d'atletes participants. En cursiva comitès que van participar en els Jocs sota bandera olímpica. Boicot polític55 Comitès Nacionals refusaren participar com a protesta de l'ocupació soviètica de l'Afganistan en la guerra afgano-soviètica. Iniciativa capitanejada pels Estats Units d'Amèrica, la majoria dels que secundaren la iniciativa foren països de la seva òrbita política capitalista dins del procés política de la Guerra Freda de la dècada del 1980. Llista de països que donaren suport al boicot polític als Jocs Olímpics d'estiu de 1980: Esports disputatsEn aquests Jocs Olímpics es diputaren 203 proves de 23 esports diferents:
Seus
Aspectes destacats
MedallerEl medaller dels Jocs Olímpics de Moscou va mostrar una desproporció tan sols comparable a la del quatre anys després. La Unió Soviètica va imposar-se per tercera edició consecutiva, però a casa van obtenir el rècord absolut de medalles en una sola edició: 195. Amb la RDA es van repartir més de la meitat de tots els trofeus. Molts comitès d'estats comunistes van ser beneficiats pel boicot, com ara Bulgària o Polònia, i signaren la seva millor participació de la història. Però també altres capitalistes, com ara Itàlia, França i Regne Unit, que van millorar sensiblement les seves actuacions respecte a les edicions anteriors. Tan sols es mostren els deu primers classificats.
Medallistes més guardonatsCategoria masculina
Categoria femenina
Notes
Vegeu també |