Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988, oficialment anomenats Jocs de la XXIV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Seül (Corea del Sud) entre el 17 de setembre i el 2 d'octubre de 1988. Hi participaren 8.465 atletes (6.279 homes i 2.186 dones) de 159 comitès nacionals, que competiren en 29 esports i 237 especialitats.
Per a la realització dels Jocs el Comitè Organitzador comptà amb l'ajuda de 27.221 voluntaris. Així mateix 11.331 periodistes cubriren la informació esportiva dels Jocs, dels quals 4.978 foren de premsa escrita i 6.353 de radiodifusió.
Quan el 1981 es va decidir donar a Seül l'organització dels jocs, Corea del Sud era un país amb un règim dictatorial, però la pressió local i internacional aconseguiren que es convoquessin eleccions. Si bé hi varen haver intents per compartir l'organització amb Corea del Nord, al final aquest país va decidir no participar-hi. Amb ells s'hi afegiren Albània, Cuba, Etiòpia, illes Seychelles, Madagascar i Nicaragua. Així i tot, la participació en nombre de països va superar la suma de països participants en les dues cites olímpiques anteriors i els habitants de Corea del Sud varen poder donar a conèixer el seu país i la seva hospitalitat.
Esports disputats
En aquests Jocs Olímpics es diputaren 237 proves de 29 esports diferents:
Centre de curses Tongillo - ciclisme (ruta individual i contrarellotge)
Aspectes destacats
Les instal·lacions olímpiques varen incloure el Complex esportiu de Seül d'un milió de metres quadrats que integrava l'Estadi Olímpic, els pavellons de bàsquet i boxa i les instal·lacions d'hípica i beisbol. L'altre gran seu fou el Parc Olímpic que va incloure la piscina olímpica, el gimnàs, el velòdrom i els pavellons per esgrima i halterofília.
Durant la cerimònia d'inauguració es presentaren grups de ballarines de tots els països on varen ocórrer els Jocs Olímpics. Durant la cerimònia de clausura, dones coreanes entregaren espelmes a les dones espanyoles per simbolitzar el canvi de seu de l'Olimpíada. La cançó oficial dels Jocs fou "Hand in hand" del grup Koreana.
La mascota Hodori representava un llegendari tigre de les tradicions coreanes.
Les proves anti-dopatge van ser l'estrella en aquests jocs amb la desqualificació de set atletes, entre els quals destaca Ben Johnson després de batre el rècord del món en la final de 100 metres llisos.
El tennis retornà a la competició olímpica dins del programa oficial dels jocs després de la seva absència des de l'any 1924 (en les edicions de 1968 i 1984 fou considerat esport de demostració). S'introduí el tennis taula a la competició oficial per primera vegada, i el bàdminton, beisbol i taekwondo es convertiren en esports de demostració. Així mateix es realitzà una prova de demostració de judo en categoria femenina i una competició de bitlles.
La gimnàstica femenina va viure el duel entre la soviètica Ielena Xuixunova i la romanesaDaniela Silivas, aconseguint cada una d'elles set notes amb una puntuació de 10. La soviètica va aconseguir guanyar la final individual mentre que Silivas aconseguí tres ors en les finals per aparells. Entre les dues obtindrien 10 medalles. En categoria masculina el domini fou per Vladimir Artemov, que aconseguí quatre medalles d'or.
En natació el nord-americà Matt Biondi fou el gran vencedor, adjudicant-se set medalles: cinc d'or, una de plata i una altra de bronze. Per la seva banda l'alemanya orientalKristin Otto aconseguí sis medalles d'or, sent la primera nedadora a aconseguir aquest rècord.
En futbol la Unió Soviètica donà la sorpresa al vèncer a la final al Brasil. En voleibol femení la Unió Soviètica donà la sorpresa en vèncer a la final al Perú, després que l'equip peruà guanyava 2-0 i 12 a 6 en el tercer set. Així mateix destacà l'eliminació de la selecció nord-americana de bàsquet a semifinals a mans de la Unió Soviètica.
L'esgrimistasuecaKerstin Palm es convertí en la primera dona en participà en set Jocs consecutius, i per primera vegada a la història en hípica totes les proves foren guanyades per dones.