Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial d'Espanya

Infotaula d'organitzacióInstitut Nacional de Tècnica Aeroespacial d'Espanya
Dades
Nom curtINTA Modifica el valor a Wikidata
Tipuscentre de recerca
organisme públic de recerca Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballprograma espacial d'Espanya i aeronàutica Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1942
Governança corporativa
Seu
Seu
Treballadors1.493 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuSecretaria d'Estat de Defensa Modifica el valor a Wikidata
Filial
Indicador econòmic
Pressupost188 milions d'[1]

Lloc webhttp://www.inta.es/

Facebook: Instituto-Nacional-de-T%C3%88cnica-Aeroespacial-INTA-1115693671859126/ X: intaespana Instagram: intaespanaet LinkedIn: instituto-nacional-de-t%C3%A9cnica-aeroespacial-inta Youtube: UCwGLSuAERYMR_dKBuWy2fVg Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial «Esteban Terradas», (INTA, en català Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial Esteve Terradas) és un organisme públic espanyol dependent del Ministeri de Defensa i adscrit a la Secretaria d'Estat de Defensa (SEDEF) encarregat de projectes d'investigació espacial i aeronàutica, fundat en 1942 per Esteve Terradas i Illa i Felipe Lafita Babío, enginyer naval, industrial i aeronàutic. La seu central es troba a Torrejón de Ardoz, Madrid. Compta amb dos centres d'operacions, un, la MDSCC a Robledo de Chavela, Madrid, i l'altra seu al Centre d'Experimentació d'"El Arenosillo" a Huelva (Andalusia).[2] De la seva partida pressupostària, gairebé un 60% es destina a equipament científic i tecnològic.

Funcions

Realitza projectes d'investigació, tant en solitari com en combinació amb altres organismes estatals, tant nacionals com internacionals (CSIC, universitats, la NASA) i empreses privades. És responsable dels programes de satèl·lits científics INTASAT,[3] Minisat, Nanosat 01, Nanosat-1B i OPTOS, entre altres.

Des de la base de llançaments de coets sonda d'El Arenosillo,[4] ha treballat amb diferents tipus de coets suborbitals, com INTA-300 i INTA-255. Entre 1991 i 1999 va treballar en el desenvolupament del coet llançador de satèl·lits Capricornio, que tanmateix va ser finalment abandonat.

Maqueta d'un Capricornio al Museu de l'Aire Cuatro Vientos

Satèl·lits

Reproducció del Nanosat 01.

Tots aquests satèl·lits són totalment espanyols en fabricació i disseny, i comprenen una plataforma d'usos múltiples de baix cost, amb subsistemes de disseny modular i interfícies estàndard amb el mòdul de càrrega útil.

Coets

  • INTA-255, primer coet sonda espanyol, llançat el 20 de desembre de 1969.
  • INTA-300, llançat el 18 de febrer de 1981 des d'El Arenosillo.
    • INTA-300B Coets modificats basats en l'INTA-300, el primer va desenganxar el 21 d'octubre de 1993.
  • Capricornio, projecte per desenvolupar un vehicle llançador, es va cancel·lar l'any 2000.

Referències

  1. Infodefensa.com, Revista Defensa «El INTA contará con un presupuesto de 188 millones, un 36% más - Noticias Infodefensa España» (en castellà). , 06-04-2018 [Consulta: 1r maig 2018].
  2. «El Cabo Cañaveral español se encuentra en Huelva y ha lanzado más de 500 cohetes. Noticias de Tecnología». [Consulta: 9 febrer 2016].
  3. Patricia Ruiz Sanz. «INTASAT: Historia del primer satélite español». [Consulta: 20 febrer 2018].
  4. Vázquez Velasco, Mariano. Còpia arxivada. Inta. ISBN 978-84-930056-5-8 [Consulta: 20 octubre 2018].  Arxivat 2016-03-17 a Wayback Machine.
  5. «OPTOS (Optical Nanosatellite)» (en anglès). [Consulta: 16 octubre].

Vegeu també

Enllaços externs


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9