L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESAescoltar (?·pàg.), francès: Agence spatiale européenneescoltar (?·pàg.), ASE;[1][2]alemany: Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai. Fundada el 1975 i amb seu a París,[3] l'ESA té un personal global d'uns 2.200 treballadors el 2018[4] i un pressupost anual d'uns 7.200 milions d'euros el 2022.[5][6][7]
El programa de vols espacials de l'ESA inclou el vol espacial tripulat (principalment mitjançant la participació al programa de l'Estació Espacial Internacional); el llançament i l'operació de missions d'exploració no tripulades cap a altres planetes i la Lluna; Observació de la terra, ciència i telecomunicacions; disseny de vehicles de llançament; i mantenir un important port espacial, el Port Espacial de Kourou, Guaiana Francesa. El principal vehicle de llançament europeu Ariane 5 és operat a través d'Arianespace amb la participació de l'ESA en els costos del llançament i el desenvolupament d'aquest vehicle de llançament. L'agència també treballa amb la NASA per fabricar el mòdul de servei de la nau espacial Orion, que serà transportada en el Space Launch System.[8][9] El European Space Agency Science Programme és un programa a llarg termini de missions de ciència i exploració espacial.
El 14 de juny de 1962 es va crear l'Organització Europea de Recerca a l'Espai (European Space Research Organization, ESRO),[10] organisme orientat principalment al desenvolupament de satèl·lits. Quasi al mateix període alguns governs europeus volgueren iniciar activitats en el camp de la construcció de transportadors per a satèl·lits, Això va donar lloc a l'Organització Europea per al Desenvolupament i Llançament de Vehicles Espacials (European Space Vehicle Launcher Development Organization, ELDO), que tenia com a finalitat desenvolupar el projecte del gran transportador Europa. A principis del 1964 les dues organitzacions estaven operatives.[11] La ELDO reunia als estats membres de la Unió Europea Occidental, Àustria i altres estats no membres aleshores de la Unió, com Espanya i Dinamarca, mentre que estaven exclosos països neutrals com Suïssa i Suècia. La ESRO agrupava tots els països de l'Europa occidental amb poques i insignificants excepcions. Com a fruit del programa d'inversions de la ESRO, sorgeixen el Centre Europeu de Recerca i Tecnologia Espacials (European Space Research and Technology Centre, ESTEC), encarregat del desenvolupament de satèl·lits i vehicles espacials, i el Centre Europeu d'Operacions Espacials (European Space Operations Centre, ESOC), responsable del control de les operacions dels satèl·lits en òrbita.
L'any 1973, amb l'acord global de tots els països membres, s'aproven tres projectes: l'Spacelab, l'Ariane i el Marots. També es pren la decisió fonamental de crear l'Agència Espacial Europea (ESA), amb la ratificació per part de 10 estats aquesta es funda de forma efectiva el 1975.[12]
La primera missió científica de l'ESA fou l'any 1975, el Cos-B, un programa de proves de monitoratge d'emissions de rajos gamma a l'univers.[12]
El projecte estrella de l'ESA és el programa Ariane consistent en una sèrie de sistemes de llançament. Durant els anys 80, la ESA va desenvolupar diferents models del coet. La versió més usada fou l'Ariane 4, que fou operativa entre el 1988 i el 2003, i que consagrà l'ESA com la líder en llançaments comercials.
L'ESA actualment
Actualment l'ESA opera amb l'Ariane 5, una nova versió del coet, que si bé tingué uns primers llançaments infructuosos (els anys 1996 i 1997), a hores d'ara és indiscutiblement un dels més exitosos del món. Tot i això, ja s'ha començat a dissenyar el futur Ariane 6.
Missió
Els plans de l'ESA es poden dividir en tres categories:
L'ESA vol mantenir els seus projectes de recerca i desenvolupament de sistemes de propulsió, per reduir-ne els costos.
Observació espacial, amb el llançament de satèl·lits per l'estudi del cosmos. Aquí cal remarcar la seva participació en l'Estació Espacial Internacional, ISS.
Exploració i descoberta de planetes dins i fora del sistema solar. Exemples d'aquest objectiu són els reeixits llançaments i aterratges de sondes d'exploració de superfície a Mart, com els aterratges dels Rovers a Mart.
Jean-Jacques Dordain, director general de l'ESA del 2003 al 2015, va descriure la missió de l'Agència Espacial Europea així:[13]
«
Les activitats espacials d'avui en dia cerquen el benefici dels ciutadans. I aquests demanen una millor qualitat de vida a la Terra; volen més seguretat i benestar econòmic; però també volen perseguir els seus somnis; augmentar el seu coneixement; també volen que la gent jove se senti atreta a seguir la ciència i la tecnologia.
Penso que l'espai pot aconseguir tot això: pot aportar una qualitat de vida més elevada, millorar la seguretat, augmentar el benestar econòmic i també assolir els somnis dels nostres ciutadans i la seva set de coneixement i atraure la generació més jove. Aquesta és la raó per la qual l'exploració espacial és una part del conjunt d'activitats espacials. Sempre ho ha estat, i ho serà encara més en el futur.
L'ESA compta amb una gamma de vehicles de llançament per cobrir diversos segments del mercat. Actualment compta amb tres coets principals: Ariane 5, Soiuz-2 i Vega.[17] Els antetiors coets Ariane 1, 2, 3 i 4 ja s'han retirat de servei.[18]
Actualment estan desenvolupant nous vehicles de llançament:
El lleuger Vega C, substituirà el coet Vega en el que es basa. El seu primer tram P120C és més potent i serà utilitzat també com a coets acceleradors per l'Ariane 6. Està previst el seu primer enlairament el juny del 2021.[19]
El pesant Ariane 6 que substituirà a l'Ariane 5. Amb dues configuracions amb 2 o 4 acceleradors P120C, permetrà major flexibilitat i reducció de costos respecte a l'Ariane 5. Està previst el seu primer vol a mitjans del 2022.[19][20]
A la reunió interministerial del 2019 l'ESA va aprovar el programa «Boost!», que pretén donar suport a iniciatives privades de transport espacial, especialment en tecnologies com els vehicles de llançament lleugers o remolcadors espacials. Com a part d'aquest programa durant el 2020 ja s'han garantit diverses subvencions a companyies privades que estan desenvolupant coets capaços de posar en òrbita coets lleugers.[21]
Estats membres de l'Agència Espacial Europea
Estats membres de l'ESA
Estats associats a l'ESA
Estats cooperants de l'ESA
Signataris de 'acord de cooperació
La següent llista conté tots els estats membres i associats a l'Agència Espacials Europea, la seva data de ratificació de l'acord i les seves contribucions al pressupost de 2020:[22]
↑ 2,02,12,2Aquests estats es consideren signatàries inicials, però com que no formaven part anteriorment de l'ESRO ni l'ELDO l'acord no va entrar en vigor fins que 10 estats fundadors el van subscriure.
↑ 3,003,013,023,033,043,053,063,073,083,09Els estats fundadors i signataris inicials van establir l'entrada en força de l'acord de fundació de l'ESA pel 30 d'octubre de 1980. Aquests països també eren membres anteriors de ELDO i/o l'ESRO.[23]
LA ESA té un pressupost de 4.020 milions d'euros (després s'han d'afegir els pressupostos de les agències espacials de cada país membre), cosa que la situa en segon lloc per darrere de la NASA, amb un pressupost de 13.000 milions d'euros. En tercer lloc està l'agència espacial japonesa JAXA amb un pressupost de 1.600 milions d'euros i l'agència xinesa, amb un pressupost de 1.000 milions d'euros. No obstant s'ha de tenir en compte que països com la Xina, tenen un poder adquisitiu més petit (sous més barats i materials més barats), i amb uns càlculs senzills es pot deduir que equitativament l'agència espacial xinesa és com si es gastés 9.000 milions d'euros, i l'agència Índia, 3.000 milions d'euros.
L'Agència Espacial Russa, que abans fou pionera i primera potència mundial ha hagut de reduir dràsticament el pressupost i té actualment un pressupost al voltant de 900 milions d'euros.
Televisió
Zones a les quals al satèl·lit Eutelsat transmet ESA Television
ESA Television és la cadena de televisió que emet l'AEE. Es transmet tan sols per mitjà d'una xarxa de Televisió per satèl·lit, i periòdicament emet programació per l'Eutelsat, en concret, pel satèl·lit Eutelsat 9A, que permet la recepció de la informació a Europa, Africa del Nord i Orient Mitjà. A més a més, de tant en tant, emet esdeveniments en directe, també a través dels diferents satèl·lits d'Eutelsat a tot el continent europeu.[37] El satèl·lit propietat de l'Agència Espacial Europea difon les emissions, livestreams i programes a tot Europa gràcies al EUTELSAT 9A, a 9° est de banda K, amb el transponder 59 (11900.1 MHz, de polarització horitzontal). Utilitza el DVB-S2.[38]
ESA Television emet Retransmissió en directe de llançaments de satèl·lits i missions espacials, Informació i notícies actualitzades via EBS i Dos magazins al mes de 4 minuts cada un, que es retransmet fins a 21 vegades en set idiomes diferents. Tot això es pot trobar al catàleg en línia de la web.[39] D'inici, l'ESA Television no s'emetia simultàniament a través d'internet, així doncs, la programació era descarregable gràcies a un lloc web de FTP. Aquest requeria que els usuaris iniciessin sessió; es podia accedir al nom d'usuari i la contrasenya registrant-se al Servei de Notificació de la Televisió d'ESA. Un cop registrats, els usuaris que accedissin al canal, hi podien trobar tot el material penjat. Des del 2008, a part del que ja hem explicat, l'ESA ja transmet alguns esdeveniments i activitats en directe, utilitzant la plataforma Livestream.com. Entre aquestes activitats, hi podem trobar exploracions espacials llançaments i fins i tot algunes transmissions periòdiques. També s'informa de les pròximes transmissions, de manera que a la pàgina web s'indica el dia, l'hora d'inici i fi de la transmissió i el tipus i format.[40]
.jpg)
