Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Illes Ryūkyū

Per a altres significats, vegeu «Regne de Ryūkyū».
Plantilla:Infotaula geografia políticaIlles Ryūkyū
琉球諸島 (ja) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusgrup d'illes Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 26° 30′ N, 127° 54′ E / 26.5°N,127.9°E / 26.5; 127.9
EstatJapó
Prefecturaprefectura d'Okinawa Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Llengua utilitzadajaponès i llengua d'Okinawa
Grup ètnicRyukyuans i japonesos
Geografia
Part de
Superfície4.642,11 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar de la Xina Oriental i oceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.936 m Modifica el valor a Wikidata

Les Illes Ryūkyū (琉球列島, Ryūkyū-rettō) són un arxipèlag que comprèn la part sud-oest de les illes Nansei. Estan situades a l'oceà Pacífic occidental, on fan de frontera entre el mar de la Xina Oriental i el mar de les Filipines. El territori que les comprèn varia segons les fonts consultades, però segons la Guardia Costera del Japó[1] la formen les terres al sud de les illes Amani (les quals són considerades a voltes com a part de les Ryūkyū) i al nord de Taiwan. L'arxipèlag de les Ryūkyū s'estenen uns 1.000 kilòmetres, tot formant un gran arc que rep així mateix el nom de Ryūkyū. Són 83 illes, 48 de les quals deshabitades. Administrativament, les Illes Ryūkyū constitueixen tota la Prefectura d'Okinawa, al Japó, amb l'única excepció de les illes Daitō. La ciutat més important és Naha, a l'illa d'Okinawa, la qual és també l'illa més gran.

Geografia física

L'arxipèlag de les Illes Ryūkyū està format dos arxipèlags principals:

La majoria de les illes grans són volcàniques (hi ha 15 volcans actius) i les petites, coral·lines. El clima és subtropical humit.

Biologia

Des del punt de vista de la fitogeografia aquestes illes constitueixen una regió florística. La flora i la fauna tenen a veure més amb Taiwan, les Filipines i el sud-est d'Àsia i són part de l'ecozona indomalaia. Hi ha els boscos de fulla persistent subtropicals de les illes Nansei. Hi ha coralls amenaçats per la sedimentació, l'eutrofització i la pesca.

Població

La població de l'arxipèlag és resultat de migracions prehistòriques des del Japó i des de la Xina, presenta caràcters somàtics diferents dels japonesos. Llur llengua, coneguda com a llengua d'Okinawa (amb nombrosos dialectes), és classificada com una llengua japònica, però en difereix força del japonès i, de fet, no hi ha comprensió mútua. La importància donada al parentiu ha condicionat llurs poblaments i llur religió, centrada en el culte als avantpassats, associat al budisme i a pràctiques ancestrals anàlogues a les japoneses.

Economia

Hi ha conreus de canya de sucre, moniato, arròs, i pinya tropical. S'exporta sucre i pinya. També hi ha indústria tèxtil, i darrerament, turisme.

Història

Proposta de bandera nacional del govern de Ryukyu el 1950

Antigament fou un regne independent, però fou ocupat per la Xina en el segle vii aC. Va restar sotmesa als xinesos fins al 1609, quan fou envaïda pels japonesos i el 1879 foren annexades definitivament al Japó dins la Prefectura d'Okinawa i s'abolí la monarquia. Quan acabà la Segona Guerra Mundial, de la qual fou teatre d'operacions, l'arxipèlag fou ocupat militarment pels Estats Units el 1945, que l'administraren fiduciàriament d'acord amb el tractat de San Francisco de 1951, i feren d'Okinawa una poderosa base militar. Prèviament, el 25 de gener del 1950 el govern de les illes havia proposat la independència i una bandera nacional, que no fou acceptada pels Estats Units. El 1953 la part septentrional (Amami) va ser retornada al Japó, i la resta el 1972.

Referències

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9