Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ecozona

Ecozones

Ecozones

  Oceania i Antàrtica no visible

Una ecozona o reialme biogeogràfic és la divisió biogeogràfica en l'escala més gran de la superfície de la Terra. Està basada en la distribució de patrons de plantes i animals des del punt de vista històric i evolutiu.

Les ecozones representen grans superfícies on les plantes i els animals es desenvolupen en relatiu aïllament al llarg de grans períodes, i estan separats un dels altres per accidents geològics tals com els oceans, grans deserts, o altes muntanyes, això forma barreres per la migració de plantes i animals. Les ecozones corresponen als reialmes floristics de la botànica o a les regions zoogeogràfiques de la zoologia dels mamífers.

Les ecozones són diferents dels biomes, ja que es caracteritzen per la història evolutiva de les plantes i animals que contenen. Mentre els biomes es caracteritzen per una similar vegetació clímax, cada ecozona pot incloure un nombre diferent de biomes. Així una jungla tropical humida d'Amèrica Central, per exemple, pot ser similar a una altra de Nova Guinea en tipus de vegetació, estructura, clima, etc., però aquests boscos estan poblats per plantes i animals amb diferents històries evolutives.

Els patrons de la distribució mundial de plantes i animals es formen per processos tectònics que han redistribuït les masses de terra al llarg dels segles.

El terme ecozona és d'ús recent i altres paraules com regne, reialme, i regió, es fan servir com a sinònims.

Ecozones segons la WWF

Les ecozones estan basades en els reialmes biogeogràfics de Pielou (1979) i Udvardy (1975). El Fons Mundial de la Vida Silvestre (World Wildlife Fund (WWF) va desenvolupar aquest sistema de 8 ecozones com a part de la seva descripció de la Terra amb unes 800 ecoregions terrestres

Bioregions

L'esquema del WWF a més subdivideix les ecozones en bioregions, amb hàbitats diversos però amb fortes afinitats biogeogràfiques:

Vegeu també

Referències

  • R. K. Brummitt. «World Geographical Scheme for recording plant distributions» (PDF). Carnegie Mellon University, 2001. Arxivat de l'original el 2006-10-08. [Consulta: 8 març 2008].
  • Cox, C. Barry; Peter D. Moore (1985). Biogeography: An Ecological and Evolutionary Approach (Fourth Edition). Blackwell Scientific Publications, Oxford.
  • Dinerstein, Eric; David Olson; Douglas J. Graham; et al. (1995). A Conservation Assessment of the Terrestrial Ecoregions of Latin America and the Caribbean. World Bank, Washington DC.
  • Ricketts, Taylor H., Eric Dinerstein, David M. Olson, Colby J. Loucks, et al. (1999). Terrestrial Ecoregions of North America: a Conservation Assessment. Island Press, Washington DC.
  • Schultz, J.: Die Ökozonen der Erde, Ulmer Stuttgart, 3rd ed. 2002 (1st ed. 1988). ISBN 3-8252-1514-8
  • Schultz, J.: Handbuch der Ökozonen, Ulmer Stuttgart 2000. ISBN 3-8252-8200-7
  • Schultz, J.: The Ecozones of the World, Springer, Berlin Heidelberg New York, 2n ed. 2005. ISBN 3-540-20014-2
  • Udvardy, M. D. F. (1975). A classification of the biogeographical provinces of the world. IUCN Occasional Paper no. 18. Morges, Switzerland: IUCN.
  • Wikramanayake, Eric; Eric Dinerstein; Colby J. Loucks; et al. (2002). Terrestrial Ecoregions of the Indo-Pacific: a Conservation Assessment. Island Press; Washington, DC.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9