|
Giuseppe Scarlatti (Nàpols, 1718 o 18 de juny[1] de 1723 - Viena, 17 d'agost de 1777) fou un compositor italià.
Biografia
Pertanyent a la coneguda família Scarlatti,[2] net d'Alessandro Scarlatti i nebot de Domenico Scarlatti, se sap poc de la seva biografia i tot el que sabem d'ell està en els seus viatges (realitzats principalment amb la finalitat de presentar les seves obres) per Itàlia i fora d'aquesta. De 1739 a 1741, va ser actiu a Roma, on va estrenar la seva primera obra, l'oratori La Santissima Vergine annunziata. De 1741 fins a 1749 es van representar diverses opera seria seves a teatres de Florència, Pisa, Lucca i Torí. De 1752 a 1754 va estar a Venècia, el 1755 va tornar a la seva ciutat natal, però des de 1756 fins a 1759 va ser de nou a Venècia. En els anys cinquanta, per un període breu, fou actiu a Milà i Barcelona, també en qualitat d'operista. El 1760 es va traslladar a Viena, on romandrà fins a la mort. En aquesta ciutat va prestar servei com a compositor, clavecinista, i va ser també mestre de música per alguns membres de la família del príncep Schwarzenberg. Va escriure diverses obres per al Burgtheater, principalment del gènere còmic, fins a 1772, quan va deixar de compondre.
Consideracions sobre l'artista
Giuseppe Scarlatti va escriure més de 30 obres, de les quals 21 són drames per a música i 11 obres lúdiques, la majoria basades en llibrets produïts per Pietro Metastasio (serios) i Carlo Goldoni (divertit).
L'estil compositiu de les seves obres es basa en el tradicional establert unes dècades abans per Alessandro Scarlatti, és a dir, basat en un procés melòdic senzill però agradable en el qual l'orquestra, en la seva majoria, funciona com a acompanyament de les parts vocals. Les seves obres, que en el seu temps van tenir molt èxit, sobretot gràcies al seu talent, s'han transmès només en part.
Obres
Òperes
- Meorepe (dramma per musica, llibret de Apostolo Zeno, 1740, Roma)
- Dario (dramma per musica, llibret de G. Baldanza, 1741, Roma)
- Arminio in Germania (dramma per musica, llibret de C. Pasquini, 1741, Florència)
- Siroe (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1742, Florència)
- Pompeo in Armenia (dramma per musica, llibret de Bartolomeo Vitturi, 1744, Pisa)
- Ezio (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1744, Lucca)
- Olimpiade (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1745, Lucca)
- Il giocatore (commedia per musica, 1747, Florència)
- Artaserse (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1747, Lucca)
- Partenope (dramma per musica, llibret de Silvio Stampiglia, 1749, Livorno)
- Semiramide riconosciuta (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1751, Livorno)
- Adriano in Siria (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1752, Venècia)
- Demetrio (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1752, Pàdua)
- I portentosi effetti della madre natura (dramma giocoso per musica, llibret de Carlo Goldoni, 1752, Venècia)
- L'impostore (opera buffa, 1752, Barcelona)
- Alessandro nell'Indie (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1753, Reggio Emilia)
- De gustibus non est disputandum (dramma giocoso per musica, llibret de Carlo Goldoni, 1754, Venècia)
- Caio Mario (dramma per musica, llibret de Gaetano Roccaforte, 1755, Nàpols)
- Antigona (dramma per musica, llibret de Gaetano Roccaforte, 1756, Milà)
- L'isola disabitata (dramma giocoso per musica, llibret de Carlo Goldoni, 1757, Venècia; ripresa anche come La Cinese smarrita, 1760, Gènova)
- La serva scaltra (dramma giocoso per musica, 1759, Venècia)
- La clemenza di Tito (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1760, Venècia)
- L'Issipile (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1760, Viena)
- Pelopida (2° atto) (dramma per musica, llibret de Gaetano Roccaforte, 1763, Torí)
- Bajazet (dramma per musica, llibret de Agostino Piovene, 1765, Verona)
- Gli stravaganti (commedia per musica, llibret d'Alcindo Isaurense, 1765, Viena; resstrenada amb el nom La moglie padrona, 1768, Viena; i La moglie bizarra, 1769, Barcelona)
- Armida (dramma per musica, llibret de Marco Coltellini, 1766, Viena)
- Dove è amore è gelosia (intermezzo giocoso, llibret de Marco Coltellini, 1768, Viena)
- L'amor geloso (azione teatrale comica, 1770, Viena)
- Amiti e Ontario, o I selvaggi (dramma per musica, llibret de Ranieri de' Calzabigi, 1772, Viena)
Òperes de dubtosa atribució
- La madamigella (llibret d'Antonio Palomba, 1755, Nàpols)
- Il mercato di Malmantide (dramma giocoso per musica, llibret de Carlo Goldoni, 1758, Venècia)
Altres treballs
- La Santissima Vergine annunziata (oratori, 1739, Roma)
- Componimento per musica (serenata, 1739, Roma)
- L'amor della patria (serenata, llibret de Carlo Goldoni, 1752, Venècia)
- Les aventures de Serail (ballet, 1762, Viena)
- Imeneo, sognando talora (cantata per tenor i baix continuo)
- I lamenti d'Orfeo (cantata per a 2 voeus i orquestra)
- Amor prigioniero (cantata per a 2 sopranos i instruments)
- Varie arie
- Sonata per clavicembalo
Referències
- ↑ Secondo altre fonti è nato invece il 18 giugno 1723
- ↑ Podria ser fill de Tommaso Scarlatti, germà d'Alessandro Scarlatti i, per tant, néixer l'any 1718 o, com afirma Charles Burney, nét de Domenico Scarlatti, fill d'Alessandro i, per tant, en aquest cas la data de naixement seria el 18 de juny de 1723
Bibliografia
- U. Prota-Giurleo: I congiunti di Alessandro Scarlatti', Celebrazione del terzo centenario della nascita di Alessandro Scarlatti (1960)
Enllaços externs
|
