Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Cantata

Representació d'una cantata de Dietrich Buxtehude. Tres solistes vocals s'agrupen al voltant d'un clavicèmbal a la primera fila, acompanyats de dos violins i el violoncel a la segona fila

Una cantata és una composició musical vocal amb acompanyament instrumental, habitualment amb diversos moviments i sovint amb un cor.

El significat del terme va canviar amb el pas del temps, des del simple madrigal d'una sola veu de principis del segle xvii, fins a la "cantata de càmera" de diverses veus i la "cantata d'església" de la part final d'aquest segle. Després va passar per formes dramàtiques del segle xviii fins a la cantata del segle xix, que era un tipus d'oratori breu.[1] Les cantates que s'utilitzen en la litúrgia dels serveis de l'església s'anomenen cantates d'església o cantata sagrada; també hi ha cantates seculars. Diverses cantates es van escriure i continuen escrivint-se per a ocasions especials, com ara les cantates de Nadal. Christoph Graupner, Georg Philipp Telemann i Johann Sebastian Bach van compondre cicles de cantates d'església per a les ocasions de l'any litúrgic.

Context històric

El terme es va originar a principis del segle xvii, simultàniament amb l'òpera i l'oratori. Abans d'això, tota la música de l'alta cultura era vocal. Amb l'auge de la música instrumental va aparèixer el terme, mentre que l'art instrumental es va desenvolupar fins a plasmar-se en les sonates. Des de principis del segle XVII fins a finals del XVIII, la cantata per a una o dues veus solistes amb acompanyament de baix continu (i potser alguns instruments solistes) va ser una forma principal de música de cambra vocal italiana.[2]

Una cantata consistia primer en una narrativa o escena declamatòria en recitatiu, unida per una primitiva ària repetida a intervals. Es poden trobar bons exemples a la música eclesiàstica de Giacomo Carissimi; i els solos vocals anglesos d'Henry Purcell (com Mad Tom i Mad Bess) mostren el màxim que es pot fer d'aquesta forma arcaica. Amb l'auge de l'aria da capo, la cantata es va convertir en un grup de dues o tres àries unides per recitatiu. Els nombrosos duets i trios italians de Georg Friedrich Händel en són exemples. El seu motet llatí Silete Venti, per a soprano solista, mostra l'ús d'aquesta forma en la música d'església.[3]

Referències

  1. Kennedy, Michael "Cantata", The Oxford Dictionary of Music, second edition, revised (Oxford i Nova York: Oxford University Press, 2006) ISBN 0-19-861459-4
  2. Timms, Colin, Nigel Fortune, Malcolm Boyd, Friedhelm Krummacher, David Tunley, James R. Goodall, and Juan José Carreras. 2001. "Cantata", §I. The New Grove Dictionary of Music and Musicians, second edition, edited by Stanley Sadie and John Tyrrell. London: Macmillan Publishers.
  3. Tovey, Donald. Francis. In Musical Forms, Meridian Books, 1956; reprinted by arrangement by Oxford University Press.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9