CantataUna cantata és una composició musical vocal amb acompanyament instrumental, habitualment amb diversos moviments i sovint amb un cor. El significat del terme va canviar amb el pas del temps, des del simple madrigal d'una sola veu de principis del segle xvii, fins a la "cantata de càmera" de diverses veus i la "cantata d'església" de la part final d'aquest segle. Després va passar per formes dramàtiques del segle xviii fins a la cantata del segle xix, que era un tipus d'oratori breu.[1] Les cantates que s'utilitzen en la litúrgia dels serveis de l'església s'anomenen cantates d'església o cantata sagrada; també hi ha cantates seculars. Diverses cantates es van escriure i continuen escrivint-se per a ocasions especials, com ara les cantates de Nadal. Christoph Graupner, Georg Philipp Telemann i Johann Sebastian Bach van compondre cicles de cantates d'església per a les ocasions de l'any litúrgic. Context històricEl terme es va originar a principis del segle xvii, simultàniament amb l'òpera i l'oratori. Abans d'això, tota la música de l'alta cultura era vocal. Amb l'auge de la música instrumental va aparèixer el terme, mentre que l'art instrumental es va desenvolupar fins a plasmar-se en les sonates. Des de principis del segle XVII fins a finals del XVIII, la cantata per a una o dues veus solistes amb acompanyament de baix continu (i potser alguns instruments solistes) va ser una forma principal de música de cambra vocal italiana.[2] Una cantata consistia primer en una narrativa o escena declamatòria en recitatiu, unida per una primitiva ària repetida a intervals. Es poden trobar bons exemples a la música eclesiàstica de Giacomo Carissimi; i els solos vocals anglesos d'Henry Purcell (com Mad Tom i Mad Bess) mostren el màxim que es pot fer d'aquesta forma arcaica. Amb l'auge de l'aria da capo, la cantata es va convertir en un grup de dues o tres àries unides per recitatiu. Els nombrosos duets i trios italians de Georg Friedrich Händel en són exemples. El seu motet llatí Silete Venti, per a soprano solista, mostra l'ús d'aquesta forma en la música d'església.[3] Referències
|