Giorgio Amendola

Giorgio Amendola

(1972)
Biografia
Naixement	21 novembre 1907 Roma
Mort	5 juny 1980 (72 anys) Roma
Sepultura	Cementiri Monumental Verano
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Partit Comunista Italià 17 juliol 1979 – 5 juny 1980 Legislatura: I legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: Itàlia Electe a: Eleccions al Parlament Europeu de 1979
Diputat de la República d'Itàlia
9 juny 1979 – 5 juny 1980 Legislatura: vuitena legislatura del Parlament de la República Italiana
Diputat de la República d'Itàlia
28 juny 1976 – 19 juny 1979 Legislatura: setena legislatura del Parlament de la República Italiana
Diputat de la República d'Itàlia
15 maig 1972 – 4 juliol 1976 Legislatura: sisena legislatura del Parlament de la República Italiana
Diputat al Parlament Europeu
1969 – 1980
Diputat de la República d'Itàlia
26 maig 1968 – 24 maig 1972 Legislatura: cinquena legislatura del Parlament de la República Italiana
Diputat de la República d'Itàlia
6 maig 1963 – 4 juny 1968 Legislatura: quarta legislatura del Parlament de la República Italiana
Diputat de la República d'Itàlia
4 juny 1958 – 15 maig 1963 Legislatura: 3a legislatura d'Itàlia
Diputat de la República d'Itàlia
15 juny 1953 – 11 juny 1958 Legislatura: 2a legislatura d'Itàlia
Diputat de la República d'Itàlia
26 abril 1948 – 24 juny 1953 Legislatura: 1a legislatura d'Itàlia
Diputat a l'Assemblea Constituent d'Itàlia
Dades personals
Nacionalitat	Itàlia
Religió	Ateisme
Es coneix per	Diputat al Parlament italià
Activitat
Lloc de treball	Estrasburg Brussel·les Roma
Ocupació	Periodista i polític
Partit	Partit Comunista Italià (1929-1980)
Família
Cònjuge	Germaine Lecocq
Pare	Eva Kuhn i Giovanni Amendola
Germans	Pietro Amendola Antonio Amendola

Giorgio Amendola (Roma, 21 de novembre de 1907 - Roma, 5 de juny de 1980) fou un periodista i polític italià.^[1]

Va néixer el 21 de novembre de 1907 a Roma, sent fill d'una intel·lectual lituana, Eva Kuhn, i d'un liberal anti-feixista, Giovanni Amendola. La seva joventut estigué marcada per l'assassinat del seu pare a mans de sicaris de Benito Mussolini. Si bé ja militava en col·lectius antifeixistes des de 1924, no fou fins poc després d'aquesta mort, que s'afilià al Partit Comunista Italià (PCI) l'any 1929. Dins del partit fou diputat des del 1948 fins a la seva mort, situant-se com a líder de la seva ala dreta. Es casà amb Germaine Lecocq.

L'any 1967 començà a treballar també com a escriptor. Els llibres més rellevant que va escriure són Comunismo, antifascismo e Resistenza (1967), Lettere a Milano (1973), Intervista sull'antifascismo^[2] (amb Piero Melograni, 1976), Una scelta di vita^[3] (1978) i Un'isola (1980), considerada la seva millor obra.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giorgio Amendola