|
I legislatura del Parlament Europeu
La I legislatura del Parlament Europeu va ser un cicle parlamentari que va començar el 17 de juliol de 1979, després de les eleccions europees celebrades entre el 7 i el 10 de juny, i va durar fins al 23 de juliol de 1984. Els diputats del Parlament Europeu es van agrupar en grups polítics segons la seva afinitat ideològica, i seguint la tradició de l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer.[1][2] Si bé el Parlament Europeu ja existia com a tal des de 1962, els seus membres eren designats pels parlaments dels estats membres de la Comunitat Econòmica Europea. És per això que a aquest període se'l coneix com a primera legislatura.[3] Principals esdeveniments7-10 de juny de 1979 17 de juliol de 1979
1 de gener de 1981
18 d'octubre de 1981
2 de novembre de 1981
19 de gener de 1982
14-17 de juny de 1984
Resultat de les eleccionsEls partits socialdemòcrates agrupats a la Confederació Europea de Partits Socialistes van guanyar la majoria d'escons amb 111 eurodiputats per davant dels partits conservadors i demòcrates-cristians del Partit Popular Europeu que van aconseguir 106 escons. Els partits liberals i centristes de la Federació de Partits Liberals i Demòcrates a Europa van sumar un total de 34 diputats europeus.[4] Si bé, aquests resultats no van ser oficials fins el 22 d'octubre de 1979, moment en què el Consell Constitucional francès va modificar el resultat de les eleccions europees a l'estat, concedint una acta parlamentària al Partit Socialista (Edgard Pisani) en detriment de la Unió per a la Democràcia Francesa (Michel Debatisse).[5] Formació de grups políticsAbans de les eleccions de 1979, el Parlament Europeu era una assemblea constitutiva feble, amb els membres designats a temps parcial. Amb les eleccions, el nou cos d'eurodiputats ho van ser a temps complet, de manera més enèrgica i diversa. Tan bon punt es va establir el nou Parlament, els membres més antics i de les faccions clàssiques van intentar elevar el llistó en què es podia formar un grup polític (l'estatus donava suport financer i representació a les comissions). Aquest moviment va ser bloquejat ràpidament pels partits més petits, que treballaven junts i obstruïen la proposta. Aquests llaços, per exemple, van establir les bases del Grup de l'Arc de Sant Martí, l'antecessor del Grup d'Els Verds/Aliança Lliure Europea.[6] Finalment, a l'inici de la legislatura, els grups van quedar conformats de la següent manera:[7][8]
Elecció de la Mesa per la primera meitat de la legislaturaDesprés de la constitució del nou Parlament Europeu, el 17 de juliol de 1979, els grups polítics van triar als seus representants en la Mesa del Parlament, incloent-hi el president i 12 vicepresidents, per la primera meitat de la legislatura.[9] PresidènciaLouise Weiss, que en aquell moment tenia 86 anys, era la diputada més gran del Parlament Europeu i, per tant, presidia la cambra mentre es feia l'elecció del president. Abans que això pogués passar, però, va haver de tractar amb l'eurodiputat Ian Paisley que, en el primer discurs de la sessió, va protestar que la bandera del Regne Unit fora de l'edifici onejava cap per avall. Ella va fer front a la interrupció ràpidament. L'enfrontament va ser vist com una de les seves millors actuacions i més tard va confiar que, com a àvia, estava acostumada a tractar amb "joves recalcitrants".[10] Hi havia cinc candidats a la presidència del Parlament Europeu: Giorgio Amendola, comunista italià; Emma Bonino, independent tècnica italiana; Christian de La Malène, demòcrata europeu de progrés francès; Simone Veil, liberal francesa, i Mario Zagari, socialista italià. En la primera votació, Veil va aconseguir 183 dels 380 vots emesos, vuit menys de la majoria absoluta necessària. El següent candidat més proper va ser Zagari amb 118 vots, després Amendola amb 44, de la Malène amb 26 i Bonino amb 9. Bonino i de la Malène es van retirar i Veil va aconseguir la majoria absoluta en la segona votació amb 192 dels 377 vots emesos. Veil va ser escollida com la primera presidenta del Parlament electe, i la primera dona presidenta des que es va fundar el 1952.[9][11]
VicepresidènciesEn les 12 vicepresidències, cinc van pertànyer al Grup Socialista, quatre al Grup del Partit Popular Europeu, dos al Grup dels Demòcrates Europeus i una al Grup Comunista i aliats.[9]
Entrada de Grècia a les Comunitats EuropeesEn 1961 Grècia va signar l'acord d'associació amb les Comunitats Europees (en vigor a partir de 1962), en el qual es preveia la futura adhesió. Malgrat això, la dictadura dels Coronels (1967-1974) va retardar les negociacions per a consumar tal adhesió.[12] Finalment, és en 1981 quan Grècia s'uneix a la CE malgrat ser un país relativament pobre (en 2015 es descobriria, a més, que unes certes dades econòmiques es van falsejar per a permetre la seva posterior adhesió a l'euro), perquè es veia en ell un gran potencial estratègic i simbòlic a causa de la seva posició geogràfica i la seva condició de "bressol de la democràcia".[13] Una vegada formalitzada l'entrada l'1 de gener de 1981, el Parlament Hel·lènic va designar els 24 eurodiputats corresponents a l'estat amb mandat limitat a les eleccions europees del 18 d'octubre del mateix any. El conservador Nova Democràcia (No inscrits) va obtenir 14 representants enfront dels 7 assignats al Moviment Socialista (Grup Socialista). El Partit Comunista de Grècia (Interior), el Partit del Socialisme Democràtic i la Unió del Centre Democràtic van rebre 1 escó cadascú. Una vegada consumada l'entrada dels representants assignats, els grups es van quedar conformats de la següent manera:
Eleccions europees a GrèciaLes eleccions al Parlament Europeu de 1981 a Grècia es van celebrar el 18 d'octubre de 1981, amb una participació que va superar el 78% del total del cens, molt per sobre de la mitjana europea de les eleccions europees de 1979, que es va situar en el 61,6%.[4] El socialdemòcrata Moviment Socialista Panhel·lènic va guanyar les eleccions amb el 40,12% dels vots i 10 eurodiputats enfront del 31,34% i 8 escons pel conservador Nova Democràcia. El Partit Comunista de Grècia i el Partit Comunista de Grècia (Interior) van aconseguir la tercera i quarta plaça amb un 12,84% i 5,30% de vots i 3 i 1 escó respectivament.[14][15] Els nous eurodiputats van prendre possessió del càrrec el 2 de novembre de 1981, i els grups es van quedar conformats de la següent manera:
Elecció de la Mesa per la segona meitat de la legislaturaCom és va establir a inicis de la legislatura, i es va convertir en tradició, a inicis del tercer any de legislatura, els grups polítics tornen a triar als seus representants en la Mesa del Parlament, tant la presidència com les vicepresidències, fins al final de la legislatura.[9] PresidènciaPer a la presidència del Parlament Europeu de la segona part de la legislatura es van tornar a presentar cinc candidats: el socialista Pieter Dankert dels Països Baixos, el conservador Egon A. Klepsch d'Alemanya, el demòcrata europeu James Scott-Hopkins del Regne Unit, el comunista Robert Chambeiron de França i l'independent tècnic Marco Pannella d'Itàlia. Es van haver de dur a terme quatre votacions fins que a la darrera hi va guanyar Dankert amb 191 vots enfront dels 175 de Klepsch.[9]
VicepresidènciesEn les 12 vicepresidències, sis van pertànyer al Grup del Partit Popular Europeu, dos al Grup Socialista i al Grup dels Demòcrates Europeus i un per al Grup dels Demòcrates Europeus de Progrés i per al Grup Comunista i aliats.[9]
Grups polítics al Parlament sortintAl final de la legislatura, els grups del Parlament Europeu s'organitzaven de la següent manera:[16][17]
Referències
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg)
