Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Geographia

Infotaula documentGeographia
Γεωγραφικὴ Ὑφήγησις Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalgrec antic Modifica el valor a Wikidata
Gènere artístictractat i atles Modifica el valor a Wikidata
Temageografia i cartografia Modifica el valor a Wikidata
Creaciódècada del 150 Modifica el valor a Wikidata
AutorClaudi Ptolemeu Modifica el valor a Wikidata
Mapa d'Espanya i Portugal de la Geographia de Claudi Ptolemeu.

La Geographia, també coneguda com a Atles del Món, és una obra de Claudi Ptolemeu, geògraf grec del segle ii. Consta de tres parts, dividides en vuit llibres.

La primera part (el primer llibre) és introductòria, establint la seva metodologia per realitzar treballs cartogràfics i projeccions. A la segona part, del segon a setè llibre, cataloga aproximadament 5.000 llocs de l'ecumene o món conegut. Mentre que les latituds són bastant exactes, Ptolemeu comet errors en la longitud, ja que utilitza unes dimensions del globus terrestre inferiors a les reals, basant-se en les estimacions de Posidoni i Marí de Tir en comptes de les del seu mestre Eratòstenes, molt més properes a la realitat. A l'última part, que es correspon amb l'últim llibre, aporta 27 mapes del món conegut.

Mapes

Malgrat que mai no es van trobar mapes confeccionats pel geògraf grec, la Geographia conté milers de referències a diferents parts del vell món i fins i tot coordenades de gran quantitat de poblacions. Aquest fet va permetre, quan el manuscrit va ser redescobert als voltants de l'any 1300, que els cartògrafs reconstruïssin la visió del món de Ptolemeu, a partir de les coordenades de les ciutats, unint amb una línia, les ciutats costaneres.[1]

El mapa diferencia dos grans mars tancats: el primer és el mar Mediterrani i el segon és l'oceà Índic (Indicum Pelagus), que s'estén fins al mar de la Xina (Magnus Sinus), a l'est. Els principals llocs geogràfics són Europa, Orient Mitjà, Índia, i una Sri Lanka (Taprobane) massa gran, així com la península del Sud-est Asiàtic (Aurea Chersonesus o «península daurada»), i la Xina (Sinae).[2]

Reconstruccions

L'historiador danès Gudmund Schütte va intentar reconstruir la secció corresponent a Dinamarca del mapamundi de Ptolemeu. Aquest treball derivat inclou els noms de diversos llocs i tribus que poden traduir-se als seus equivalents contemporanis. El tret més destacat del mapa és Jutlàndia, situada al nord del riu Albis Trêva, a l'oest del Saxonôn Nesôi (arxipèlag) i a l'est del Skandiai Nêsoi, que al seu torn es troba a l'oest d'una gran illa, Skandia. Al nord de Jutlandia es troba un tercer arxipèlag: Alokiai Nêsoi. Al sud del Albis es troben assentats els Lakkobardoi i, al nord, els Saxons. La costa occidental de Jutlandia alberga als Sigulônes, els Sabaliggio, els Kobandoi, els Eundusioi i els Kimbroi (possiblement, els cimbros). L'àrea central i oriental està ocupada pels Kimbrikê (possiblement els cimbros), els Chersonêsos, i els Carudes.[3]

Vegeu també

Referències

  1. Nicolaus Germanus, activeth century; Stevenson, Edward Luther; Fischer, Joseph; Ptolemy, activend century; New York Public Library. The Geography, 1991. ISBN 0-486-26896-9. OCLC 23766647. 
  2. Maps & Civilization: Cartography in Culture and Society. University of Chicago Press, 1999. 
  3. Bure, Kristjan. Jernalderen, Turistforeningen for Danmark. Årbog, 1961. 

Bibliografia

Enllaços externs

  • Geographia, còdex digitalitzat creat entre 1460 i 1477,al Somni a la col·lecció de Duc de Calàbria
  • Text en grec antic al sitio de la Bibliotheca Augustana (Augsburg)
  • (anglès) Angeliki Tsorlini (2009) Higher order systematic effect in Ptolemy’s Geographia coordinate description of Iberia. [1]
  • (italià)Geografia cioè descrittione vniuersale della terra partita in due volumi..., In Venetia: appresso Gio. Battista et Giorgio Galignani fratelli, 1558.
  • (llatí) Cosmographia códice digitalizado creado en Italia entre 1460 y 1477, en la colección del duque de Calabria en Somni. También conocido como Codex valentinus es considerado el más antiguo de los códices con mapas de Ptolomeo con proyecciones donis.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9