ca Günter Grass

Günter Grass
	(2006)
Biografia
Naixement	(de) Günter Wilhelm Grass ; 16 octubre 1927 ; Ciutat Lliure de Danzig
Mort	13 abril 2015 (87 anys); Lübeck (Alemanya)
Causa de mort	infecció
Sepultura	Village church Behlendorf (en)
Residència	Wewelsfleth (1972–1987); Friedenau (en) (1960–1972); París (1956–1959); Düsseldorf (dècada del 1940–1956); Gdańsk (1927–dècada del 1940); Behlendorf
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de les Arts de Berlín (1953–1956); Kunstakademie de Düsseldorf - gràfics, escultor (1948–1952); Pestalozzischule (en)
Activitat
Camp de treball	Ficció
Ocupació	lletrista, il·lustrador, escolà, artista gràfic, escriptor, fotògraf, gravador, artista, pintor, assagista, poeta, guionista, autobiògraf, escultor, dramaturg, novel·lista, llibretista
Activitat	1956 -
Partit	Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (1982–1992)
Membre de	Acadèmia de les Arts de Berlín (–valor desconegut); Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1970–); Centre PEN Alemany (1968–); Grup 47 (1957–); Reial Societat de Literatura
Professors	Otto Pankok i Josef Mages
Carrera militar
Branca militar	10a Divisió Panzer SS Frundsberg
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Obra
Obres destacables	Obres destacables What Must Be Said; (dècada del 1950) El timbal de llauna; (1961) El gat i la rata; (1963) Anys de gos; (1985) The Rat; (1992) The Call of the Toad; (2002) Crabwalk; (2003) Letzte Tänze ;
Família
Cònjuge	Ute Grass (1979–); Anna Schwarz (1954–1978); Anna Grass
Fills	Helene Grass; ()
Germans	Waltraud Grass
Premis
	(2007) Premi Ernst Toller../... 28+ ;
	Signatura
Lloc web	grass-stiftung.de

Günter Grass^[1] [ˌg̊ʏntʿɐ ˈgʀas] (Gdańsk, ciutat lliure de Gdańsk, actualment Polònia, 16 d'octubre del 1927 - Lübeck, Alemanya, 13 d'abril del 2015)^[2] fou un escriptor alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1999.

Biografia

Fill de pare alemany i mare caixubi,^[3] nasqué a la ciutat de Danzig el 16 d'octubre del 1927, ciutat que en aquell moment estava sota dominació alemanya, però que avui dia està situada a Polònia i s'anomena Gdańsk. Fou mobilitzat als divuit anys per participar en la Segona Guerra Mundial, en què fou ferit i fet presoner, i l'alliberaren el 1946.

Després de treballar en diversos oficis, Grass estudià pintura i escultura a Düsseldorf i Berlín, i viatjà posteriorment fins a Itàlia, Espanya (inclòs l'Empordà, on dibuixà sòbriament diversos motius característics del seu paisatge)^[4] i França. Establí la seva residència a París, on va escriure la seva obra més famosa, El timbal de llauna l'any 1959.

Membre del denominat Grup 47, Grass ha desenvolupat un paper essencial en la literatura alemanya de la postguerra, i ha rebut diverses distincions al llarg dels anys, com el Premi Büchner el 1965, el premi més prestigiós d'Alemanya; i el 1999 el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres i el Premi Nobel de Literatura per unes faules que relaten la cara oblidada de la història.

En la presentació de les seves memòries, l'any 2006, reconegué la seva participació durant la seva joventut en les Waffen-SS, cos de combat de les SS, cosa que provocà un gran rebombori al seu país natal. La polèmica confessió ha originat una controvèrsia entre els intel·lectuals europeus. Alguns d'ells consideren que el fet passat esfondra l'estatus d'aval moral, mentre que d'altres pensen que la seva sinceritat, tot i ser tardana, reforça la seva legitimitat. Lech Wałęsa, després d'haver demanat que hom li retirés el títol de ciutadà d'honor de la vila de Gdańsk, li ha perdonat els errors de joventut.

Va morir el 13 d'abril del 2015.^[5]

Obres publicades

Danziger Trilogie
- El timbal de llauna (Die Blechtrommel) 1959
- El gat i la rata (Katz und Maus) 1961
- Anys de gos (Hundejahre) 1963
Anestèsia local (Örtlich betäubt) 1969
Del diari d'un caragol (Aus dem Tagebuch einer Schnecke) 1972
El turbot (Der Butt) 1979
La trobada a Telgte (Das Treffen in Telgte) 1979
Kopfgeburten oder Die Deutschen sterben aus 1980
La ratessa (Die Rättin) 1986
Trau la llengua. Un diari il·lustrat (Zunge zeigen. Ein Tagebuch in Zeichnungen) 1988
Mals averanys (Unkenrufe) 1992
Una llarga història (Ein weites Feld) 1995
El Meu segle (Mein Jahrhundert) 1999
Com els crancs (Im Krebsgang) 2002
Letzte Tänze 2003
Tot pelant la ceba (Beim Häuten der Zwiebel) 2006 - memòries -
La caixa dels desitjos (Die Box) 2008 -memòries-