Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Fluorotetraferriflogopita

Infotaula de mineralFluorotetraferriflogopita
Fórmula químicaKMg₃(Fe3+Si₃O10)F₂
Epònimfluor i Tetraferriflogopita Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMina East, Dipòsit de Bayan Obo, Bayan Obo, Districte miner de Bayan Obo, Baotou, Mongòlia Interior, República Popular de la Xina
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.EC.20
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 5,325(3) Å; b = 9,217(5) Å; c = 10,192(7) Å; β = 100,03(5)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialb2/m
Colormarró
Exfoliacióperfect en {001}
Duresa (Mohs)3 a 4
Lluïssornacrada
Color de la ratllablanc a marró clar
Densitat2,966 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2010-002
Any d'aprovació2010
SímbolFtfphl Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La fluorotetraferriflogopita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la biotita. Rep el nom per la seva relació amb la flogopita.

Característiques

La fluorotetraferriflogopita és un silicat de fórmula química KMg₃(Fe3+Si₃O10)F₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2010. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, efesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Nacional de la Natura i la Ciència (Japó), amb el número de registre: nsm-mf15361.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina East, situada al dipòsit de Bayan Obo, a la localitat de Baotou (Mongòlia Interior, República Popular de la Xina). També ha estat descrita a les localitats noruegues de Melketinden i Blåmannvika, al comtat de Troms. Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

  1. «Fluorotetraferriphlogopite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 gener 2020].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9