Suhailita

Suhailita
Fórmula química	(NH₄)Fe2+₃(AlSi₃O10)(OH)₂
Epònim	Fuengirola
Localitat tipus	Fuengirola, Màlaga, Andalusia, Espanya
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.20
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,296 Å; b = 9,199 Å; c = 10,412 Å; β = 99,991°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	daurat
Exfoliació	perfecta en {001}
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	nacrada
Color de la ratlla	daurat
Densitat	2,954 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,624(2) nβ = 1,652(2) nγ = 1,652(2)
Birefringència	δ = 0,028
Pleocroisme	visible
Dispersió òptica	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2007-040
Any d'aprovació	2007
Símbol	Suh
Referències	[1]

La suhailita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la mica trioctaedral. Tot i que els autors de la descripció no van indicar l'origen del nom triat per al mineral, és possible que derivi de l'antic nom de Fuengirola, que en època musulmana era coneguda com a Suhail, ja que la localitat tipus d'aquesta mica està pròxima a aquesta ciutat.^[2]

La suhailita és un silicat de fórmula química (NH₄)Fe²⁺₃(AlSi₃O₁₀)(OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2007. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, efesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museo Nacional de Ciències Naturals d'Espanya, amb el número de catàleg: mncn 26418.

Va ser descoberta a la localitat de Fuengirola, a la província de Màlaga (Andalusia, Espanya). Apareix com grans d'una mida de l'ordre d'una desena de mil·límetre, fent intercreixements amb annita. També ha estat descrita a Ceuta (Espanya), tractant-se aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.