Saponita

Saponita
Saponita (verd clar) barrejada amb chamosita (verd fosc) i coure
Fórmula química	Ca0,25(Mg,Fe)₃((Si,Al)₄O10)(OH)₂·nH₂O
Epònim	sabó
Localitat tipus	Lizard Point, Landewednack, Península de Lizard, Cornualla, Anglaterra
Classificació
Categoria	silicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.45
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.45
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.08b
Dana	71.3.1b.2
Heys	16.7.7
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	granular, massiu
Estructura cristal·lina	a = 5.3 Å, b = 9.14 Å, c = 16.9 Å; β = 97°; Z = 2
Grup puntual	monoclínica prismàtica (2/m) C 2/m
Color	blanc, groguenc, vermellós, verdós, blavós
Exfoliació	{001} perfecta
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	1,5 a 2
Lluïssor	mat
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	translúcida
Gravetat específica	2,24 a 2,30
Densitat	2,3
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,479 a 1,490 nβ = 1,510 a 1,525 nγ = 1,511 a 1,527
Birefringència	δ = 0,032 a 0,037
Pleocroisme	X = incolor, groc clar a verd-marró; Y = Z = incolor, de color marró verdós a marró fosc
Angle 2V	calculat: 20° a 26°
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1840
Símbol	Sap
Referències	[1]

La saponita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats), i dins d'aquesta pertany al grup de l'esmectita.^[2] Va ser descoberta l'any 1840 a la península de The Lizard a Cornualla (Regne Unit). Rep el seu nom del llatí sapo, sabó, en al·lusió al seu aspecte greixós.

La saponita és un silicat de calci, sodi, ferro i magnesi, hidroxilat i hidratat. Cristal·litza en el sistema monoclínic. El grup de les esmectites en què s'enquadra són fil·losilicats monoclínics hidratats dins del grup més gran dels anomenats minerals de l'argila. És soluble en àcid sulfúric. Està molt relacionada estructuralment amb la ferrosaponita, una altra esmectita enriquida en ferro. Forma una sèrie de solució sòlida amb una altra argila, la beidellita, en la qual la substitució gradual del magnesi i ferro per alumini en la seva estructura molecular va donant els diferents minerals de la sèrie.^[3] A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: titani, manganès, níquel, potassi i fòsfor.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la saponita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, willemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilithionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilithionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, bileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Apareix a l'interior de cavitats amigdales al basalt i en filons d'aquesta mateixa roca, en la qual es forma per deposició hidrotermal en silicats càlcics rics en ferro, amfibolites i en serpentinites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: celadonita, clorita, coure natiu, epidota, ortoclasa, dolomita, calcita o quars. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a El Molar, a la comarca del Priorat.^[4]

• Alumini-saponita: una varietat rica en alumini.^[5]
• Bowlingita: nom obsolet per pseudomorfismes de saponita després d'olivina.^[6]
• Saponita cúprica: una varietat que conté coure.^[7]
• Saponita fèrrica: una varietat que conté ferro.^[8]
• Saponita lítica: una varietat que conté liti.^[9]
• Sobotkita: una varietat rica en alumini descoberta en Sobótka, Polònia.^[10]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saponita