Baileyclor

Baileyclor
Baileyclor (blau cel) de Prullans (Cerdanya, Catalunya)
Fórmula química	(Zn,Fe,Al,Mg)₆((Si,Al)₄O10)(OH)₈
Epònim	Sturges William "Bull" Bailey
Localitat tipus	Mina Red Dome, Chillagoe, Districte de Chillagoe-Herberton, Regió de Tablelands, Queensland, Austràlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.55
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.55
Dana	71.4.1.6
Heys	16.12.20
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,34Å; b = 9,25Å; c = 14,4Å; β = 97,12°
Color	verd, groc verdós
Duresa (Mohs)	2,5 a 3
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 1,582 nγ = 1,614
Birefringència	δ = 0,032
Dispersió òptica	no en té
Impureses comunes	Mn, Ca
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1986-056
Any d'aprovació	1988
Símbol	Blc
Referències	[1]

El baileyclor és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la clorita. El baileyclor va ser anomenat l'any 1988 per Audrey C. Rule i Frank Radke en honor del professor Sturges William Bailey, especialista en fil·losilicats de la Universitat de Wisconsin (EUA). El sufix -clor és degut a la pertinença del mineral al grup de la clorita.^[1]

El baileyclor és un silicat de fórmula química (Zn,Fe,Al,Mg)₆((Si,Al)₄O₁₀)(OH)₈ (amb el zinc coordinat octaedricament). Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5 a 3.^[1]

El baileyclor ha estat descrit a tots els continents tret de l'Antàrtida i Àsia. Va ser descrit originalment al dipòsit "Red Drome" de Chigaloe (Austràlia). Sol trobar-se associat a andesina, granat, vesubianita, chamosita, goethita, hematites, calcosita, coure natiu, malaquita o calcita. A Catalunya ha estat descrita en un aflorament de conglomerats al municipi de Prullans, a prop del túnel i el castell de Sant Martí dels Castells (N-260; km. 202,10).^[2][1][3]