Després d'obtenir Itàlia la victòria i guanyar-se el dret d'organitzar la següent edició del festival, els alcaldes de les ciutats italianes de Bolonya, Milà, Pesaro, Nàpols i Torí van manifestar el 23 de maig de 2021 el seu interès per albergar el concurs.[1][2][3] Aquell mateix dia, l'alcalde de Reggio de l'Emília, Lucca Vecchi, va expressar el seu interès a albergar el concurs al RCF Arena, l'estadi a l'aire lliure més gran d'Europa amb una capacitat de 100.000 espectadors.[4] També l'alcaldessa de Roma, Virginia Raggi, va expressar-hi interès.[5]
Un dia més tard, més alcaldes i representants governamentals van manifestar el seu desig d'acollir el festival. L'alcalde de Rímini va expressar el seu interès a celebrar el concurs i va proposar la Fiera di Rimini com a seu.[6] El mateix van fer l'alcalde de Florència, Dario Nardella, i les ciutats de Sanremo i Verona.[7][8]
D'altra banda, el 7 de juliol de 2021, l'emissora amfitriona italiana (RAI) i la UER van llançar el procés de licitació i van publicar una llista de criteris i requisits per a la ciutat amfitriona i el lloc:[9][10]
El lloc ha d'estar disponible durant almenys 6 setmanes abans del concurs i una setmana després de la conclusió del concurs;
El lloc ha de ser interior amb aire condicionat, tenir un perímetre ben definit i una capacitat d'audiència a la sala principal del voltant de 8.000 - 10.000 durant l'esdeveniment;
El lloc ha de tenir una sala principal amb capacitat per a albergar el set i tots els altres requisits necessaris per a produir una producció de transmissió d'alt nivell i tenir un espai ampli amb fàcil accés a la sala principal per a donar suport a les necessitats de producció addicionals, com ara: un centre de premsa, espais de delegació, camerinos, instal·lacions per a artistes, instal·lacions per al personal, hospitalitat, instal·lacions per a l'audiència, etc.;
La ciutat amfitriona ha de tenir un aeroport internacional a no més de 90 minuts de la ciutat;
La ciutat seu ha de tenir més de 2.000 habitacions d'hotel en l'àrea pròxima a l'esdeveniment.
En la primera fase d'aquest procés, les ciutats interessades havien de postular-se formalment per a licitar. Aquestes havien de presentar la seva oferta en un llibre d'ofertes i enviar-lo a la RAI abans del 12 de juliol de 2021. La RAI i la UER van revisar tots els llibres d'ofertes durant l'estiu i, a partir d'ells, van triar la ciutat seu del concurs de 2022. El 8 d'octubre, Torí es va anunciar la ciutat amfitriona, amb el Pala Alpitour.[11]
Les ciutats que van presentar candidatura oficial per a albergar el Festival són les següents:
Va ser seu de la Final Four de l'Eurolliga de 2002, la Copa d'Itàlia de bàsquet de 2007, 2008 i 2009, la Supercopa d'Itàlia de bàsquet de 2021 i la gran final del Zecchino d'Or de 2019.
Va ser seu de la Copa Italiana de Bàsquet 2018 i 2019 i del Campionat Mundial Masculí de Voleibol FIVB 2018. Aquesta candidatura va ser secundada pel Consell Regional de la Toscana.
Va ser seu del Campionat d'Europa d'Atletisme en pista coberta de 1992 i de la Supercopa italiana de bàsquet de 2001 i 2002. Estava en procés de remodelació.
Va ser seu dels MTV Europe Music Awards de 1998 i 2015, la Final Four de l'Eurolliga de 2014, el Campionat Mundial de Voleibol Femení FIVB 2014, la Copa Italiana de Bàsquet 2013, 2014 i 2016, la Supercopa Italiana de Bàsquet 2016, el Campionat Mundial Masculí de Voleibol FIVB 2018 i la Copa de bàsquet d'Itàlia 2021. A més, albergarà l'Eurobasket 2022 i els Jocs Olímpics d'Hivern de 2026.
Alberga el Festival d'Òpera Rossini; va ser seu de la Copa del Món de la FIG de 2017, el Campionat del Món de Gimnàstica Rítmica de 2017 i la Copa de Bàsquet d'Itàlia de 2020, torneig que tornaria a albergar en 2022.
Va ser seu dels tornejos olímpics de bàsquet de 1960, el Campionat Mundial de Voleibol Femení FIVB 2014 i el sorteig final de la Copa Mundial de la FIFA 1990.
És la seu del Rimini Meeting, RiminiWellness i Sigep; va ser seu de la Lliga de Nacions de Voleibol Masculí FIVB 2021. Aquesta candidatura va ser secundada per l'Assemblea Legislativa d'Emília-Romanya.
Va ser seu dels esdeveniments d'hoquei sobre gel en els Jocs Olímpics d'Hivern de 2006 i la cerimònia d'obertura de la Universíada d'Hivern de 2007; de 2021 a 2025 serà la seu de les Finals ATP de tennis. Aquesta candidatura va ser secundada per l'Ajuntament de Torí i el Consell Regional de Piemont.
El 8 d'octubre de 2021, en el mateix anunci en què es va confirmar que Torí seria la ciutat seu, es van revelar les dates de les semifinals, que es van fixar per al 10 i el 12 de maig de 2022, i la de la final, que seria el 14 de maig.[11]
Identitat visual
El 27 de novembre de 2021 es va revelar que el disseny de l'escenari va ser encarregat a l'estudi Atelier Francesca Montinaro, responsable anteriorment, entre altres treballs, de l'escenografia del Festival de la cançó de Sanremo el 2013 i el 2019. Seria la primera vegada des de l'edició de 2016 a Estocolm que el disseny de l'escenari el realitzaria un equip del país amfitrió.[18]
El logo i l'eslògan per al certamen, "The sound of beauty", van ser desvelats el 21 de gener de 2022. L'obra va ser construïda al voltant de l'estructura i els patrons simètrics de la cimàtica per transmetre les propietats visuals de so, els quals també plasmen el disseny del jardí italià, mentre que la tipografia va ser inspirada pel cartell italià de principis del segle XX i els colors van ser trets dels de la bandera italiana.[19]
Països participants
El 20 d'octubre de 2021 es va confirmar que hi participarien 41 països al certamen de 2022. No obstant això, l'expulsió de Rússia a causa de la invasió a Ucraïna va provocar que n'hi participessin 40.
Stoyan Yankoulov: El 2007 i 2013, Stoyan, component d'Intelligent Music Project, va representar Bulgària amb Elitsa Todorova.
Mahmood: El cantant va representar el seu país el 2019 amb el tema «Soldi», amb què va quedar en segona posició.
Zdob şi Zdub: El grup folk moldau va representar el seu país en les edicions de 2005 i 2011.
Igor Didenchuk: El 2020 i 2021, va representar Ucraïna com a part del grup Go_A.
Sorteig de semifinals
El sorteig per determinar la ubicació dels països participants en cadascuna de les semifinals es va celebrar el 25 de gener de 2022 al Palau Madama de Torí. Els 36 països semifinalistes es van repartir en 6 bombos, basant-se en tendències històriques en les votacions dels últims 15 anys. El sorteig també va determinar quina semifinal retransmetria i en quina hi votaria cadascun dels països pertanyents al Big Five (Alemanya, Espanya, França, Itàlia i el Regne Unit).
La primera semifinal del festival es va celebrar el 10 de maig de 2022 a l'estadi Palasport Olimpico a Torí, Itàlia. Hi van tenir dret a vot els països participants, França i Itàlia.
L'elegibilitat per a una possible participació al Festival de la Cançó d'Eurovisió requereix una emissora nacional amb membres actius de la UER que puguin transmetre el concurs a través de la xarxa d'Eurovisió. La UER emet invitacions a tots els membres actius. El membre associat Austràlia no necessita una invitació per al concurs de 2022, ja que anteriorment se li havia atorgat permís per participar almenys fins a 2023.[60]
Andorra (RTVA): Al novembre de 2019, els Demòcrates per Andorra, el partit governant d'Andorra, va declarar que el país finalment tornaria al concurs amb una avaluació de costos com a requisit previ.[61]Susanne Georgi, la representant andorrana de 2009, va declarar el maig de 2020 que havia obtingut els fons necessaris perquè el país tornés a participar-hi.[62] L'1 d'agost d'aquell mateix any Georgi va explicar al podcast de la pàgina web de fans d'Eurovisió que havia mantingut una reunió amb el primer ministre d'Andorra, Xavier Espot Zamora, en què van acordar verbalment tornar a Festival de la Cançó d'Eurovisió el 2022 (ja que no volien participar en les circumstàncies de la pandèmia de la COVID-19).[63] No obstant això, el 19 de juny, l'emissora andorrana va declarar que el principat no hi participaria el 2022.[64]
Bòsnia i Hercegovina (BHRT): El 24 de juny de 2021, després de la seva sanció econòmica per la UER i de no haver-se encara conclòs, va anunciar que és poc probable que torni al concurs, ja que el finançament i costos per al festival són de moment inviables per a BHRT.[65]
Escòcia (STV): Després de la celebració de l'anterior edició, el secretari de relacions exteriors del SNP i diputat del parlament escocès, Alyn Smith, va declarar que tenien el desig que Escòcia participés de manera independent del Regne Unit i va carregar contra la BBC i la seva manera de gestionar el festival.[66] La UER, davant aquest missatge, va comunicar que això és de moment impossible, ja que la BBC és responsable de postular-se al festival com a representant de tot el Regne Unit.[67]
Eslovàquia (RTVS): El 18 de juny de 2021, van decidir de nou no participar al concurs, ja que RTVS no té l'interès de tornar, segons va declarar una portaveu de la radiodifusora. La seva última participació del país va ser el 2012, quan Max Jason Mai va representar Eslovàquia amb la cançó «Don’t Close your Eyes».[68]
Marroc (SNRT): Després de la signatura del tractat de pau entre Israel i el Marroc el 10 de desembre de 2020, la participació del Marroc en Eurovisió és possible.[70][71]
Mònaco (TMC): El 30 d'agost de 2021, l'emissora monegasca TMC va confirmar que el país no participaria el 2022.[72]
Turquia (TRT): El 19 de juny de 2021, İbrahim Eren, director general de TRT, va declarar que havien començat les discussions entre la UER i l'emissora sobre el Festival de la Cançó d'Eurovisió.[73]
Membres associats de la UER
Kazakhstan (Khabar): el Kazakhstan ja participa al Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior des del seu debut el 2018. L'emissora nacional del Kazakhstan Khabar ha estat transmetent el Festival de la Cançó d'Eurovisió des de 2012. Com a membre associat de la UER, Khabar Agency ha de ser convidada per la UER i aprovada pel grup de referència del concurs de cançons per a participar en qualsevol esdeveniment d'Eurovisió, el mateix procés que va seguir la SBS d'Austràlia en el passat.[74] No obstant això, de moment, les invitacions del Kazakhstan només s'han limitat a l'edició infantil del concurs.
Països no membres de la UER
Belarús (BRTC): El 28 de maig de 2021, la UER va proposar suspendre la filiació de l'emissora belarussa BRTC, la qual cosa faria impossible la participació en el Festival d'Eurovisió, i va tenir dues setmanes per a respondre abans que la suspensió entrés en vigència.[75] Des de l'1 de juliol de 2021, aquesta suspensió és efectiva i ja no forma part de l'organització, per la qual cosa la radiodifusora belarussa BTRC no podrà participar en els pròxims festivals.
Liechtenstein (1FLTV): L'agost de 2021, l'emissora de Liechtenstein 1FLTV va anunciar que no debutarien el 2022. L'emissora havia intentat convertir-se en membre de la UER en el passat, però va detenir els seus plans quan el seu director, Peter Kölbel, va morir inesperadament. També necessitaria el suport del govern de Liechtenstein per a poder assumir el cost de convertir-se en membre de la UER i pagar la tarifa de participació per al concurs.[76]
Rússia: Malgrat haver confirmat la seva participació al concurs el 20 d'octubre de 2021, el 26 de febrer, les radiodifusores russes VGTRK i Pervi Kanal van suspendre la seva filiació en la UER, la qual cosa va impossibilitar la participació el 2022 i futures participacions.[77]
Incidents
Crisi russo-ucraïnesa
Candidatura ucraïnesa
En plena escalada bèl·lica contra Rússia, se'ls va donar mira als candidats del Vidbir, que pretenien representar Ucraïna al Festival de la Cançó d'Eurovisió 2022, per possibles vinculacions o afinitats amb el país contrari. Alina Paix, qui va ser proclamada candidata a representar Ucraïna en aquest concurs el 12 de febrer amb la cançó «Tini zabutych predkiv (Shadows of Forgotten Ancestors)», va ser acusada d'haver realitzat una actuació privada dins de Crimea, per la qual cosa es va posar en escac la seva victòria i corria el risc de ser desqualificada.[78] Finalment, Paix va rebutjar ser la representant d'Ucraïna el 16 de febrer de 2022.[79]
Desqualificació de Rússia
Arran de la invasió russa d'Ucraïna del 2022, que va començar el 24 de febrer, UA:PBC va fer una crida per a suspendre del sindicat a les emissores russes membres de la UER, VGTRK i Pervi Kanal. La crida va al·legar que des del començament de la intervenció militar russa a Ucraïna el 2014, VGTRK i Pervi Kanal han estat portaveus del govern rus i una eina clau de propaganda política finançada amb el pressupost estatal rus. La UER va declarar inicialment que tant Rússia com Ucraïna encara podrien participar al concurs, citant la naturalesa apolítica de l'esdeveniment.
Diverses emissores van expressar la seva preocupació per la decisió i van emetre comunicats demanant l'eliminació de Rússia del concurs. A més d'UA:PBC d'Ucraïna, les emissores d'altres nou països van sol·licitar a la UER que canviés la decisió: DR de Dinamarca, ERR d'Estònia, Yle de Finlàndia, RÚV d'Islàndia, LRT de Lituània, AVROTROS de Països Baixos, NRK de Noruega, TVP de Polònia i SVT de Suècia. Yle també va declarar que retiraria la seva participació si Rússia no era exclosa del concurs. Això va ser seguit per un anunci similar d'ERR. Els representants letons Citi Zēni també van instar a la UER a reconsiderar la participació russa. El 25 de febrer de 2022, la UER va anunciar finalment que Rússia no competiria al concurs, ja que "a la llum de la crisi sense precedents a Ucraïna, la inclusió d'una entrada russa en el concurs d'enguany desacreditaria la competència".[80]
↑ 52,052,1Argyriou, Giannis. «Romania: Everything that was discussed on the special show about the analysis of the bad results!» (en anglès). Eurovision Fun, 08-07-2021. [Consulta: 18 juliol 2021]. «It seems that Romania will be present in Italy next year, at least that is what was said on the show. The most probable scenario is the return to the national final, the well-known Selectia Nationala and the subsequent support of the song that will be selected by TVR, so that at least in the next competition the country will return to the final. The format supported for the Selectia Nationala is 50% audience – 50% juries.»