Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Jesolo

Plantilla:Infotaula geografia políticaJesolo
Imatge
Tipusmunicipi d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 45° 31′ 59″ N, 12° 38′ 41″ E / 45.53311°N,12.64475°E / 45.53311; 12.64475
PaísItàlia
RegióVèneto
Ciutat metropolitanaCiutat metropolitana de Venècia Modifica el valor a Wikidata
CapitalIesolo Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població26.558 (2023) Modifica el valor a Wikidata (275,5 hab./km²)
Geografia
Superfície96,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perPiave, mar Adriàtica i riu Sile Modifica el valor a Wikidata
Altitud2 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniJoan Baptista Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal30016 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0421 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT027019 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaC388 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webcomune.jesolo.ve.it Modifica el valor a Wikidata

Jesolo ([ˈjɛzolo], en vènet Gèxolo, [ˈdʒɛzoɰo], o Ièxolo, [ˈjɛzoɰo]) és un municipi italià, situat a la regió del Vèneto i a la ciutat metropolitana de Venècia. L'any 2004 tenia 23.465 habitants. Limita amb els municipis de Cavallino-Treporti, Eraclea, Musile di Piave, San Donà di Piave i Venècia.

Història

L'actual territori de Jesolo era en l'antiguitat una llacuna, en l'interior de la qual hi havia algunes petites illes. La major illa era anomenada Equilium pels romans. Equilium va ser habitada inicialment pels Paleovènets, famosos en tota la conca mediterrània per ser experts cuidadors de cavalls; és per aquests animals que s'origina el topònim. Els paleovènets amb ajuda de Roma es van protegir de l'amenaça dels gals i a canvi van permetre que els romans es van establir en forma pacífica a Vèneto. Els romans colonitzaren aquestes terres, construint camins, ponts i pobles; sistemaren el territori cultivable procedint a la centuriació (divisió en lots) i la contenció de les aigües.

Els habitants de la ciutat van trobar refugi segur en la llacuna: en particular, els habitants d'Oderzo van fundar Eraclea sobre l'illa de Melidissa i Jesolo sobre l'illa d'Equilio.

Gràcies a la seva particular posició, Jesolo es va convertir en un centre de comerç marítim de l'àrea del nord de l'Adriàtic, protegida de la llacuna. Les guerres, una tràgica inundació del Sile i la invasió dels Francs van provocar la caiguda del florescent port de Jesolo. La situació degenerà progressivament i a la fi del Quatre-cents Jesolo s'havia reduït a poques cases semi deshabitades; al segle xv, per a pal·liar la falta d'esglésies, el patrici venecià Soranzo construí del seu propi pecuni i sobre terres de propietat familiar, una església, dedicada a Sant Joan Baptista i que es va convertir en parròquia. Entorn de la nova església es va constituir la vila de Cavazuccherina i per a afavorir l'habitabilitat de la zona, la República de Venècia va actuar, mirant principalment d'allunyar-se dels rius Piave i Sile.

Cavazuccherina va sobreviure durant alguns segles.

L'annexió al Regne d'Itàlia no va millorar la situació preexistent i durant la Primera guerra mundial Cavazuccherina va ser bombardejat i la seva població evacuada.

La pau va dur amb si la restauració; La "Gran Bonifica" va ser realitzada entre 1920 i 1930: van ser introduïts els cultius de blat, gra-turc i remolatxa, als quals es van afegir plantacions d'arbres fruiters i vinyes.

El 1930 el municipi va ser reanomenat amb l'antic nom de Jesolo i des de 1936 les localitats de Marina Bassa i de Spiaggia van ser denominades Lido di Jesolo.

El renaixement agrícola coincideix amb el "redescoberta" de Jesolo: van néixer els primers establiments per a la cura. Risalgono en els anys 30 els primers alberguis i els primers restaurants: el desenvolupament va coincidir amb el començament de la Segona Guerra Mundial però, tornada la pau, tot va tornar al seu lloc.

Avui Jesolo és una localitat balneària. El turista pot trobar-hi albergs de diverses categories, residències turístiques, apartaments i càmpings. Entre la bellesa artística i natural de la vall s'hi pot pescar, veure fauna rara i preciosa, i l'Antiche Mura, visita obligada pels qui s'interessen per l'art i l'arqueologia: pertany a l'antiga catedral de Santa Maria di Equilium, a sota d'un precedent edifici paleocristià dedicat a San Mauro. Les excavacions realitzades han tret a la llum fragments de mosaics de paviment amb motius florals, datats en els segles VI-VII.

A partir de la segona meitat dels anys '90 del segle xx, l'administració municipal ha llançat un ambiciós projecte urbanístic. A partir de l'any 2000 molts hotels han estat reconvertits en residències i moltes àrees, abans d'ús agrícola, s'han convertit en sòl residencial, permetent així la construcció de desenes de noves estructures dedicades al turisme.

Entre els projectes més ambiciosos caben destacar el camp de Golf de 18 forats, un nou impuls turístic i la "ciutat de la música" (enorme complex que comprenen discoteques i restaurants).

El problema de la qualitat de vida per als residents, notablement augmentat amb l'actuació d'aquest gran projecte i d'alguna obra viària molt protestada, en l'òptica del projecte comunament anomenat "Master Pla".

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9