Renúncia

Renúncia és l'acte jurídic unilateral pel qual el titular d'un dret n'abdica, sense beneficiari determinat.

Un exemple de renúncia és un disclaimer, el qual passa a ser una renúncia quan és acceptat. Altres noms per a renúncies són, per exemple, les clàusules exculpatòries o l'alliberament legal.

• És un acte jurídic unilateral. Això implica que necessita només la voluntat de l'autor per a ser eficaç, i no la voluntat concurrent de dues o més parts (a diferència, per exemple, de la donació, que pot ser un contracte, si bé implica una renúncia per al donant, requereix acceptació per part del donatari).
• Té per finalitat desfer-se o treure del patrimoni propi, el dret sobre el qual recau aquesta renúncia.
• Li manca un beneficiari determinat.

Perquè la renúncia sigui eficaç requereix:^[1]

• El dret ha de mirar només a l'interès individual del renunciant.
• En el dret no està compromès l'interès públic, social o de l'altra persona.
• La renúncia del dret no ha d'estar prohibida per la llei.

• És un acte jurídico, destinat a produir conseqüències de dret.
• És unilateral.
• És abstracta, és a dir que és irrellevant la causa que porta a la renúncia del dret.
• És irrevocable.
• És generalment consensual
• És abdicativa, ja que no és el renunciant, sinó la llei, la que disposa a quin patrimoni anirà el dret renunciat.
• És liberatòria, ja que es marxen amb el dret del patrimoni del renunciant, totes les càrregues, gravàmens i obligacions inherents a aquest dret.

• Dimissió (renúncia a un càrrec)

Howe, B. «Information on Waiver Forms». Waiver Form Information. Open Publishing, 17-05-2011. Arxivat de l'original el 16 d’octubre 2012. [Consulta: 22 febrer 22, 2012]. → Howe, B (17 May 2011). Open Publishing. Retrieved 22 Feb 2012

• UK legislation from official sources is reproducible freely under waiver of copyright.