|
Euclid (nau espacial)
Euclid és un telescopi espacial i missió de classe mitjana o tipus M del programa Cosmic Vision 2020-2025' de l'Agència Espacial Europea (ESA) en col·laboració amb la NASA,[1][2][3]que va ser llançat el dia 1 de juliol de 2023[4] i va començar a enviar les primeres imatges el 8 de novembre del mateix any.[5] L'objectiu és registrar la distribució en gran escala de la matèria fosca i les propietats que caracteritzen l'energia fosca. Porta el nom d'un matemàtic de l'Antiga Grècia anomenat Euclides d'Alexandria, el "Pare de la Geometria". El sondeig cobreix 15.000 graus quadrats (i també té un sondeig de 40 graus quadrat en profunditat), aproximadament la meitat de tot el cel (no cobert per la Via Làctia). A part de la missió primària en cosmologia, l'Euclid a més, podrà realitzar més programes científics. Un programa proposat és un sondeig d'exoplanetes freds de baixa massa detectats a través de les seves signatures de microlent gravitatòria.[6] Euclid és un telescopi de tres miralls de tipus Korsch d'1,2 metres d'una distància focal de 24,5 metres. Els telescopis de tipus Korsch són sistemes òptics que s'utilitzen sovint en telescopis espacials i satèl·lits d'observació de la Terra. Un telescopi Korsch consta de tres miralls i un pla d'imatge.[7] El telescopi té dos instruments de mesura:
Euclid observarà fins a dos mil milions de galàxies que ocupen més d'un terç del cel amb l'objectiu d'una millor comprensió del contingut de l'univers. Referències
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
Index:
pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve
Portal di Ensiklopedia Dunia
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |