Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Quinta essència

La quinta essència (del llatí quinta essentia) és una concepció procedent de l'Antiguitat que es refereix al nucli essencial, a la part més subtil d'una substància.[1] En aquest context és sinònim d'èter. En el sistema físic d'Aristòtil, és la cinquena substància de la qual són formats els cels i els astres; i és superior als quatre elements del "món sublunar": terra, aigua, aire, i foc.[2][3] A l'alquímia de l'edat mitjana, la quinta essència o èter era un hipotètic cinquè element de la natura, al costat dels quatre elements clàssics.

Cosmologia

En cosmologia, la quinta essència és una forma hipotètica d'energia que es postula per a explicar les observacions de l'univers en expansió accelerada de l'univers. La quinta essència és una mena d'energia del buit, amb una equació d'estat de la forma:

és la pressió,
és la densitat.

Si , la quinta essència actua com un camp repulsiu. Atès que l'energia fosca té precisament aquest efecte, fenomenològicament l'energia fosca és una forma de quinta essència.

En general, el paràmetre pot variar en escales de temps cosmològiques, tot i que alguns teòrics es refereixen a la quinta essència amb variable amb el nom de kinescencia, per distingir-la d'altres formes d'energia que tenen un constant.

El terme quinta essència tampoc es fa servir per a formes hipotètiques d'energia amb . Una constant cosmològica no nul·la correspon al cas , sense variació temporal.

En una cosmologia no estàndard com la de l'expansió còsmica en escala, de C. Johan Masreliez, la quinta essència és , la qual cosa implica la curvatura de l'espaitemps.[4][5]

Referències

  1. «Quinta essència». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Quinta essència». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Christopher Wanjek; "Quintessence, accelerating the Universe?"; http://www.astronomytoday.com/cosmology/quintessence.html Arxivat 2019-10-22 a Wayback Machine.
  4. Zlatev, I.; Wang, L.; Steinhardt, P. «Quintessence, Cosmic Coincidence, and the Cosmological Constant». Physical Review Letters, 82, 5, 1999, pàg. 896–899. arXiv: astro-ph/9807002. Bibcode: 1999PhRvL..82..896Z. DOI: 10.1103/PhysRevLett.82.896.
  5. Steinhardt, P.; Wang, L.; Zlatev, I. «Cosmological tracking solutions». Physical Review D, 59, 12, 1999, pàg. 123504. arXiv: astro-ph/9812313. Bibcode: 1999PhRvD..59l3504S. DOI: 10.1103/PhysRevD.59.123504.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9