Hongarès
L'hongarès o hongarés[1] (magyar nyelv; ( ˈmɒɟɒr̪ ɲɛlv (?·pàg.)) és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units. ClassificacióClassificació genèticaL'hongarès forma part de la subfamília úgrica, que també inclou llengües com l'ostiac i el vogul, parlades a la Federació Russa. Aquest grup forma part de la família uraliana, que també inclou el finès i l'estonià, entre d'altres. Al voltant de l'any 1000 s'escriu amb alfabet llatí, tot i que, fins al segle xvi, no era estrany l'ús de rovás o runes. Els escrits en hongarès són rars fins a la reforma protestant, ja que els documents del catòlic Regne d'Hongria solien fer-se en llatí. TipologiaL'hongarès és una llengua aglutinant, és a dir, que mentre que la paraula arrel roman immutable (generalment), s'hi afegeixen sufixos i prefixos que especifiquen temps, persona, determinació, i règim (quins objectes pren el verb) dels verbs, (ex.: Beszélni, 'parlar', beszélek, 'parlo') o bé nombre i cas gramatical de substantius (ex.: Katalónia, 'Catalunya'; Katalóniában, 'a Catalunya'; Katalóniából, 'des de Catalunya'). HistòriaLa llengua hongaresa prové de la zona dels Urals, des d'on les tribus magiars varen emigrar i dur la seva parla a l'àrea d'Europa central que avui en dia es coneix com a Hongria. Des de llavors, aquest idioma ha anat evolucionant en diverses etapes:
El document més antic escrit en hongarès de què es té constància és el Sermó de funeral i oració, que data del segle xii. Avui en dia, des del 2004, a més de ser llengua oficial al seu país d'origen, també es reconeix com a llengua oficial de la Unió Europea. Distribució geogràfica actualTant per raons històriques (ja que l'Hongria "històrica" no es correspon del tot amb el territori que ocupa l'estat actual) com per motius d'immigració durant el darrer segle, no es limita la seva parla a Hongria:
Fonètica i escripturaAlfabetOriginàriament, aquesta llengua feia servir un sistema d'escriptura rúnica (rovásírás, székely rovásírás o senzillament rovás), però sant Esteve, el primer monarca del Regne d'Hongria, va iniciar una reforma per adoptar l'alfabet llatí paral·lela a la conversió al cristianisme que va dur a terme el país. Avui en dia es fa servir una variant d'aquest alfabet amb algunes lletres afegides, com ara ő i ű, que són exclusives d'aquesta llengua. Aquestes són les 44 lletres de l'alfabet complet:
VocalsL'hongarès actual atorga valor fonètic a la quantitat de les vocals, és a dir, que diferencia entre vocals curtes i llargues. La llengua moderna estàndard té 7 vocals curtes (aeiöüou) i 7 vocals llargues (áéíőűóú), cadascuna de les quals té una lletra adscrita en l'alfabet. En qualsevol cas, les vocals llargues estan marcades amb un accent agut (´), o en el cas de les vocals ö i ü, un accent agut doble.
ConsonantsEls sons consonàntics de l'hongarès, com les vocals, també poden ser curts o llargs (geminació). Les consonants llargues en l'escriptura es representen doblant la consonant, o bé la primera consonant dels dígrafs que representen un so simple (per exemple, ssz és la variant llarga de sz, o nny la de ny). Sonen aproximadament com en català: b, d, f, k, m, n, p, l, t, v (labiodental, pronunciada /v/).
Al·lòfonsEls principals al·lòfons de les consonants hongareses són:
AccentLa síl·laba tònica és sempre la primera. Les paraules llargues o compostes solen tenir altres accents secundaris en altres síl·labes.
Harmonia vocàlicaLes vocals poden ser anteriors (eéiíöőüű) o posteriors (aáoóuú). La fonologia hongaresa segueix regles d'harmonia vocàlica, que fan variar la vocal de determinats sufixos segons el tipus de vocals de la paraula arrel. Les paraules patrimonials hongareses solen incloure només vocals d'un dels dos tipus, o bé només vocals anteriors, o bé només vocals posteriors. La regla bàsica és que les paraules amb vocals anteriors (ieüö) prenen sufixos amb vocals anteriors (per exemple, kézben 'a la mà'). Mentre que les paraules amb vocals posteriors (uoa) prenen sufixos amb vocals posteriors (per exemple, karban 'al braç'). Per altra banda, hi ha vocals considerades neutres (ei) que també poden aparèixer en una mateixa arrel amb vocals posteriors (per exemple, répa 'pastanaga', kocsi 'cotxe'). Les paraules que contenen alhora vocals neutres i vocals posteriors solen prendre sufixos amb vocals posteriors (per exemple, répaban 'en una pastanaga', kocsiban 'en un cotxe'). Molts sufixos gramaticals tenen dues formes diferents, o bé amb vocal posterior o bé amb vocal anterior (per exemple, -ban/-ben), però alguns sufixos encara tenen una forma més per a les vocals arrodonides (öü) (per exemple, hoz/-hez/-höz).
Com podem veure, les vocals anteriors no arrodonides són les de caràcter neutre:
Vegem com s'apliquen aquestes normes en mots reals, exemplificant-ho amb les normes de formació del plural:
VocabulariSubstrat i canvi fonèticLa major part del seu substrat lingüístic prové del vocabulari comú de la família a la qual pertany, amb una sèrie de canvis produïts al cap del temps pel seu aïllament de la resta de llengües uralianes.
Aquests no són més que exemples d'una sèrie encara més gran de patrons fonètics: una altra correspondència és la [l] hongaresa, que equival a la [l] finesa i estoniana. Vocabulari provinent d'altres llengüesA més, l'hongarès conté un bon nombre de manlleus d'altres llengües veïnes:
NeologismesÉs una llengua també coneguda pel seu relativament gran nombre de neologismes emprats en lloc de paraules internacionals, com ara:
GramàticaL'hongarès és una llengua aglutinant. Malgrat que l'ordre normal de les oracions és subjecte-verb-objecte, es poden ordenar amb gran llibertat gràcies a la naturalesa de la seva estructura gramatical. Els pronoms personals se solen obviar (elisió), ja que aquestes formes són implícites en els verbs. Es fan servir sufixos, adherits a l'arrel de les paraules, i postposicions per a expressar casos gramaticals, locació, possessió i totes les funcions que en les llengües indoeuropees duen a terme les preposicions. També existeixen els prefixos verbals. Preneu per exemple:
Gènere i nombreNo es considera el gènere en cap aspecte gramatical de la llengua, i fins i tot els pronoms personals de la tercera personal del singular (ő) poden referir-se tant a persones del gènere masculí com del femení. Pel que fa al nombre gramatical, existeixen el singular i plural. Dit de forma molt general, la marca de plural és sempre una derivació del sufix -k, sovint amb una vocal d'enllaç. Quan un substantiu porta més d'un sufix, aquesta marca de plural sempre anirà primera:
ArticlesAquesta llengua té un article definit, i un d'indefinit. L'article definit, a, s'escriu az si la paraula a la qual es refereix comença per vocal, per raons fonètiques. Serveix tant per a plural com per a singular:
L'indefinit egy roman sempre invariable.
SufixacióDeclinacióLa major part de la informació gramatical es transmet a partir de sufixos, la majoria dels quals són subjectes a harmonia vocàlica. Aquest procés és anàleg a la declinació que es troba en altres llengües, però no es tracta d'exactament el mateix, ja que el concepte de declinació implica un canvi en el mot. Tot i això, l'aplicació de sufixos a paraules sovint comporta petits canvis fonètics, especialment en acusatiu. Aquesta és la taula de casos gramaticals emprats avui en dia en l'hongarès:
PossessióLa possessió en hongarès es pot marcar mitjançant sufixos, o bé fent servir pronoms possessius. Els primers, com la resta de sufixos que existeixen en aquesta llengua, estan subjectes a l'harmonia vocàlica. El possessiu, a més, com veurem a la part següent, és així mateix important per a comprendre la funció de genitiu. Sufixos possessius singularsÉs a dir, es refereixen a una sola cosa posseïda: Paradigmes
Exemple
Sufixos possessius pluralsÉs a dir, es refereixen a un nombre plural d'objectes posseïts. Paradigmes
Exemple
Pronoms possessius (independents)Es tracta de paraules que tenen un lloc independent en la frase i que pertanyen a la categoria dels pronoms, i que se solen fer servir en funció d'atribut. En català existeixen però només es diferencien per la seva manca d'article i la seva localització en la frase, com en l'exemple següent:
En hongarès, tal com passa en castellà (mío, tuyo, etc.) o en anglès (mine, yours...) aquests pronoms tenen formes pròpies. Vegeu el mateix exemple, traduït a l'hongarès:
(El verb ser, com és habitual, és elidit.) Aquestes són les formes, que com podeu veure, inclouen l'article definit (a/az).
La funció de genitiuEl genitiu és un cas que (per exemple) en aquelles llengües indoeuropees, com ara el llatí o el rus, expressa la funció gramatical de complement del nom. Prenent el mateix exemple d'aquestes dues llengües, una oració que en català seria el llibre de la noia:
En hongarès, en canvi, la lògica sembla funcionar totalment a la inversa:
Així doncs, la relació morfosintàctica entre elements referits sempre es dona a la inversa que en les llengües indoeuropees, la qual cosa pot resultar molt confusa per als occidentals que vulguin aprendre aquest idioma. VerbsTot i que existeix una forma infinitiva, que té bàsicament els mateixos usos que en català, i que sempre acaba en -ni, la forma per la qual es coneixen els verbs és la "forma de diccionari":
El verb ser, que és irregular, també és una excepció a aquesta norma: Ser: lenni - forma de diccionari, lenni - infinitiu. La conjugació verbal té una característica curiosa, i és que cada temps verbal té una conjugació determinada i una conjugació indeterminada. Així es conjugarà de manera diversa si l'objecte al qual ens referim és conegut o no: per exemple, olvasok egy könyvet ('llegeixo un llibre', indeterminada) i Olvasom a könyvet. ('llegeixo el llibre', determinada). A més de les habituals formes de 1a, 2a i 3a persones del singular i del plural, en la conjugació determinada hi ha una forma que es refereix al subjecte de la primera persona del singular realitzant una acció en la segona persona del singular. S'especifica amb el sufix -lak/-lek:
Les altres persones requereixen l'ús dels pronoms personals declinats en acusatiu (marcats en negreta). Compareu:
Hi ha sis temps verbals personals, cadascun dels quals té una conjugació determinada i una d'indeterminada:
També hi ha una construcció de futur, però algunes de les funcions que solen ser específiques d'aquest temps verbal es resolen fent servir el present. Frases bàsiques
Exemples
Beneeix l'hongarès, Senyor,
Vegeu tambéRemarques
Enllaços externs
|