Elecció papal de 1198
L'elecció papal de 1198 va ser convocada després de la mort del papa Celestí III i va acabar amb l'elecció del cardenal Lotario dei Conti di Segni, que va prendre el nom d'Innocenci III. En aquesta elecció per primera vegada es va elegir el papa per escrutini.[1] Mort de Celestí IIIEl papa Celestí III havia estat escollit el 1191 amb 85 anys. Malgrat la seva edat avançada, el seu pontificat va durar gairebé set anys. El dia de Nadal de 1197, amb 91 anys, el Papa va expressar que volia renunciar al papat amb la condició que el cardenal Giovanni di San Paolo, proper col·laborador seu, fos elegit nou papa.[2] Els cardenals van rebutjar el suggeriment, que era incompatible amb la norma que indicava que els electors havien de ser lliures en l'elecció papal.[3] Poc després, el 8 de gener de 1198, Celestí III va morir i els cardenals presents al seu llit de mort de seguida van iniciar els procediments per iniciar l'elecció del seu successor. ParticipantsA la mort de Celestí III hi havia 29 cardenals Col·legi Cardenalici.[4] No obstant, no eren més de 21 els que estaven a Roma segons l'anàlisi de les biografies dels cardenals. Walaczek suggereix fins i tot un nombre inferior de cardenals, diu que eren 19 o 20, però no indica quins cardenals eren absents.[5] En canvi Greenwood assegura que almenys 5 dels 20 cardenals estaven absents.[3] Quatre dels electors foren creats per Celestí III, cinc per Luci III, un per Alexandre III i els altres 13 per Climent III. Almenys vuit cardenals no van assistir a l'elecció.
Absents
Elecció del Papa Innocenci IIIEl mateix dia que Celestí III va morir els cardenals es van reunir al Septizodium en un tancament voluntari. Per aquest motiu, diversos autors consideren que aquest és el primer conclave papal,[6] tot i que els procediments formals del conclave no es van desenvolupar fins l'elecció papal de 1268-71, i foren implementats per primera vegada al conclave de gener de 1276. Per primera vegada els electors van votar per escrutini. Alguns cardenals van ser elegits escrutadors; i van comptar els vots, registrar el resultat i anunciar-lo a la resta del Col·legi Cardenalici. L'historiador Piazzoni detalla aquest procediment citant dues fonts contemporànies: Oratio pro eligendo pontifice i Gesta Innocentii papae.[7] Greenwood indica que hi ha evidències que indiquen que un procediment similar també es va utilitzar a l'elecció papal de 1191, però la font que cita és ambigua i insuficient per fer tal afirmació.[8] En el primer escrutini el cardenal Giovanni di Salerno va rebre el major nombre de vots (deu), però va declarar que no volia acceptar l'elecció al pontificat.[9] En el segon escrutini els cardenals van elegir per unanimitat el cardenal LLotario dei Conti di Segni, diaca de SS. Sergio e Bacco, que amb els seus 37 anys era era el més jove de tots els cardenals.[10][11] Va acceptar la seva elecció i va prendre el nom d'Innocenci III, pensant en el seu predecessor, el papa Innocenci II (1130-1143), que havia aconseguit fer valer l'autoritat del papa per sobre la de l'emperador, en contrast amb la política de Celestí III.[12] El 22 de febrer de 1198 el nou papa va ser consagrat com a bisbe pel cardenal Ottaviano di Paoli, bisbe d'Ostia i Velletri, i solemnement coronat pel cardenal Graziano da Pisa, protodiaca de SS. Cosma e Damiano.[11] Referències
Bibliografia
|