Conclave de 1431
El Conclave de 1431 es va convocar després de la mort de Martí V, es va celebrar els dies 2 i 3 de març i s'acabà amb l'elecció del cardenal Gabriele Condulmer, que va prendre el nom d'Eugeni IV. Va ser el primer conclave després del Cisma d'Occident. ParticipantsEl papa Martí V va morir el 20 de febrer de 1431. Al moment de la seva mort hi havia vint membres del Col·legi Cardenalici, però només divuit es consideraven electors vàlids. Catorze d'ells van participar en el conclave. La llista dels participants s'ha estructurat d'acord amb les subscripcions a la capitulació del Conclave, publicades als Annales Ecclesiastici.[1]
El Concili de Constança va confirmar els cardenals creats per les tres obediències durant el cisma. Set participants foren nomenats cardenals per Martí V, tres pel pisà Antipapa Joan XXIII, dos pel romà Papa Gregori XII, un pel romà Papa Innocenci VII i un per l'Antipapa Benet XIII d'Avinyó. AbsentsCinc electors no van participar en el conclave:
Tots els electors absents foren creats per Martí V, excepte Pierre de Foix, que fou elevat pel pisà Antipapa Joan XXIII. No electorsEl Papa Martí V va iniciar el costum de crear cardenals sense publicar els seus noms, com si fossin in pectore. Al moment de la seva mort els noms de dos dels seus nomenats no s'havien publicat i, per tant, no estaven registrats entre els membres del Col·legi Cardenalici. Hi havia Joan Casanova, administrador d'Elna, i Guillaume Ragenel de Montfort, bisbe de Saint-Malo, i tots dos foren creats cardenals més tard per Eugeni IV. No obstant això, també es van crear dos cardenals inicialment in pectore però després de la publicació no se'ls permeté participar en aquest conclave, perquè no s'havien realitzat els ritus corresponents a la mort de Martí V:
Elecció del Papa Eugeni IVLa missa de l'Esperit Sant es va cantar el dijous 1 de març de 1431 pel cardenal Giordano Orsini, bisbe d'Albano. El 3 de març tots els cardenals presents a Roma van entrar al conclave a Santa Maria sopra Minerva. El 2 de març els electors es van preparar i van subscriure la capitulació del conclave.[2] Els termes de la Capitulació, que contenia almenys vuit causes, indicava que la meitat dels ingressos del Papa s'havien de compartir amb el Col·legi Cardenalici, i que si no hi ha problemes importants, els assumptes es poden resoldre sense el col·legi cardenalici.[3] El primer escrutini es va celebrar l'endemà, 3 de març, i va acabar amb una unànime elecció del cardenal Gabriele Condulmer, que va prendre el nom d'Eugeni IV. L'11 de març va ser solemnement coronat a l'escala de la Basílica Vaticana pel cardenal Alfonso Carillo de S. Eustachio, el cardenal Protodiaca. Referències
Bibliografia
|