Elecció papal de 1145

Elecció papal de 1145

Tipus	elecció papal
Data	15 febrer 1145
← 1144 1153 →
Localització	San Caesareo de Appia (Itàlia) , Roma
Estat	Itàlia
Càrrec a elegir	papa
Elegit	Eugeni III

L'elecció papal de 1145 va seguir la mort del papa Luci II i acabà amb l'elecció del Papa Eugeni III, el primer papa de l'Orde del Cister.

El Papa Luci II, durant tot el seu pontificat, va haver de fer front a la comuna de Roma, hostil cap al govern secular dels papes a la Ciutat Eterna. El bàndol republicà escollí Giordano Pierleoni, germà de l'ex antipapa Anaclet II, per al càrrec de senador, i va exigir que Luci renunciar a tot el poder temporal. El Papa s'hi va negar i va portar al petit exèrcit contra la seu de la comuna al Congrés. Va ser derrotat i greument ferit en aquest atac, i va morir el 15 de febrer de 1145 a l'església de S. Gregori.^[1]

Els cardenals presents a Roma ràpidament es van reunir a l'església de San Caesareo de Appia i el mateix dia van escollir per unanimitat com a nou papa a Bernat de Pisa,^[2] alumne de Sant Bernat de Claravall, que era abat del monestir cistercenc de S. Anastasio alle Tre Fontane, proper a Roma i, probablement, no pertanyia al Col·legi de Cardenals. Si bé el cardenalat de Bernat es testifica en algunes cròniques contemporànies,^[3] hi ha dubtes per la manca d'altres proves documentals, en particular del silenci del Liber Pontificalis i els documents oficials papals. Diversos estudiosos com Bernhardi, Brixius i Zenker conclouen que en realitat fou promogut al cardenalat,^[4] tot i que Horn ho rebutja.^[5] L'escollit va prendre el nom d'Eugeni III. A causa de l'hostilitat del poble romà, la seva consagració va tenir lloc a l'Abadia de Farfa el 18 de febrer de 1145.^[6]

Probablement hi havia 40 cardenals en el Sacre Col·legi de Cardenals al febrer de 1145. Així ho afirmen Brixius i Horn,^[7] tot i que Zender els corregeix en una cosa: el bisbe Rodolfo d'Orete fou exclòs perquè no era cardinal en aquell moment.^[8] El cardenal elegit no està llistat entre els cardenals, però Brixinus indica que ho era. Segons l'estudi de les subscripcions de les butlles papals del 1145 i la comprovació de les dates amb les missions externes dels cardenals, es pot establir que els cardenals participants en l'elecció no van ser més de 34.^[9] Tretze dels electors foren creats pel papa Innocenci II, nou per Celestí II, onze per Luci II, un per Calixt II i un per Pasqual II.

• Horn, Michael. Studien zur Geschichte Papst Eugens III. (1145-1153) (en alemany). Frankfurt am Main: Peter Lang Verlag, 1992. 

• Jaffé, Phillipp. Regesta pontificum Romanorum ab condita Ecclesia ad annum post Christum natum MCXCVIII, vol. II (en llatí), 1888. 

• Kehr, Paul Fridolin. Regesta pontificum Romanorum. Italia Pontificia. Vol. I–X (en llatí). SUL Books in the Public Domain, 1906–1975 [Consulta: 1r maig 2017].  Arxivat 2006-02-23 a Wayback Machine.

• Robinson, Ian Stuart. The Papacy 1073–1198. Continuity and Innovation. Cambridge University Press, 1990. ISBN 0-521-31922-6. 

• Zenker, Barbara. Die Mitglieder des Kardinalkollegiums von 1130 bis 1159 (en alemany), 1964. 

• Brixius, Johannes Matthias. Die Mitglieder des Kardinalkollegiums von 1130-1181 (en alemany). Berlín: R. Trenkel, 1912. 

• Bernhardi, Wilhelm. Konrad III (en alemany). Leipzig: Verlag von Dunder & Humblot, 1883.