Conclave de 1565–1566

Conclave de 1565–1566

41° 54′ N, 12° 28′ E / 41.9°N,12.46°E / 41.9; 12.46
Tipus	conclave
Interval de temps	20 desembre 1565 - 7 gener 1566
← conclave de 1559 conclave de 1572 →
Localització	Palau Vaticà (Ciutat del Vaticà)
Estat	Ciutat del Vaticà
Jurisdicció	Ciutat del Vaticà
Participant	Vitellozzo Vitelli Carles Borromeo Scipione Rebiba Pier Francesco Ferrero Ludovico Madruzzo Bernardo Salviati Guido Luca Ferrero Luigi Pisani Niccolò Caetani Francesco Gonzaga Alfonso Gesualdo Gerolamo I Correggio Guglielmo Sirleto Fulvio Giulio della Corgna Marcantonio Colonna Benedetto Lomellini Hipòlit II d'Este Zaccaria Delfino Marcantonio Bobba Innocenzo Ciocchi Del Monte Giovanni Ricci Giovanni Michele Saraceni Cristoforo Madruzzo Giovanni Battista Cicala Gianfrancesco Gambara Francesco Alciati Lluís d'Este Alexandre Farnese Tolomeo Gallio Pius V Alessandro Sforza Francesco Abbondio Castiglioni Giacomo Savelli Innico d'Avalos d'Aragona Luigi Cornaro Mark Sittich von Hohenems Flavio Orsini Ludovico Simoneta Francesco Crasso Gianantonio Capizucchi Gabriele Paleotti Francisco Pacheco de Toledo Girolamo Simoncelli Giulio della Rovere Francesco Pisani Tiberio Crispo Giovanni Girolamo Morone Angelo Nicolini Clemente d'Olera Jean Suau Ferran I de Mèdici Giovanni Antonio Serbelloni
Religió	Església Catòlica
Càrrec a elegir	papa
Elegit	Pius V

El conclave de 1565-66 es va organitzar després de la mort del papa Pius IV. Va tenir lloc a Roma del 20 de desembre de 1565 al 7 de gener de 1566.^[1][2]

Va ser el primer en diverses dècades que no va ser subjecte d'una pressió significativa dels monarques seculars.^[3] Els cardenals francesos, amb excepció d'un, no van anar a Roma, ja que la guerra religiosa en aquell país significava que el tribunal de París no tindria ni el temps ni l'habilitat de influenciar l'elecció d'un nou papa. Els governants que mantenien alguna influència en el col·legi dels cardenals eren el gran-duc de la Toscana, Cosme I de Mèdici i el rei Felip II de Castella. El primer tenia com a favorit el cardenal Ricci, mentre que el rei de Castella, aquesta vegada es va abstenir de interferir en l'elecció papal. Va dir només que hauria de ser escollit un home digne del càrrec. Les instruccions als cardenals per a la seva candidatura eren d'excloure el cardenal d'Este i els cardenals francesos.

En aquesta situació, només el partit més fort, però no prou per imposar la seva voluntat, va ser el partit dels cardenals creats per Pius IV, centrada entorn dels seus nebots Carles Borromeo i Mark Sittich von Hohenems. A més d'això, un grup de cardenals estaven aliats amb el duc de la Toscana (entre ells seu fill, Ferran I de Mèdici, Niccolini, Sforza) i el grup dels creats per Pau IV, liderats pel Camarlenc Vitelli, amb els que li donaven suport també embolicats en la seva pròpia elecció, amb les campanyes dels cardenals Alexandre Farnese i Hipòlit II d'Este.

Cinquanta-dos cardenals van entrar en el conclave el 20 de desembre.^[2] Per primera vegada en molt temps, hi havia setanta cardenals formant el Col·legi Cardenalici. Aquest fet només es repetiria en el Conclave de 1669–1670 i després, en el Conclave de 1963. Amb la mort d'un cardenal durant el conclave, a més de la sortida de dos més durant la votació, al final, quaranta i nou cardenals van elegir el cardenal Antonio Michele Ghislieri, que prendria el nom de Pius V.

LX = nomenat cardenal per Lleó X

PIII = nomenat cardenal per Pau III

JIII = nomenat cardenal per Juli III

PaIV = nomenat cardenal per Pau IV

PiIV = nomenat cardenal per Pius IV