Felix Bloch

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Felix Bloch

Biografia
Naixement	23 octubre 1905 Zúric (Suïssa)
Mort	10 setembre 1983 (77 anys) Zúric (Suïssa)
Sepultura	Cementiri Superior de Friesenberg
Formació	ETH Zürich Universitat de Leipzig
Director de tesi	Werner Heisenberg i Peter Debye
Activitat
Camp de treball	Física, electró, ferromagnetisme, Ressonància magnètica i crystallographic lattice (en)
Ocupació	físic, professor d'universitat, físic nuclear
Ocupador	Universitat de Leiden, Professor extraordinari. Facultat de Matemàtica i Ciències Naturals (1971–1972) Projecte Manhattan (–1943) Universitat Stanford ETH Zürich
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (1948–) American Physical Society Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Participà en
1939	Projecte Manhattan
Obra
Obres destacables ressonància magnètica nuclear
Estudiant doctoral	Carson Jeffries i Michael Schick (en)
Família
Cònjuge	Clara Gertrud Leonore Misch
Fills	Ruth H. Bloch
Premis
(1959)  doctor honoris causa from the University of Grenoble (en) (1952)  Premi Nobel de Física  membre de l'American Physical Society  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències  Beca Guggenheim

Felix Bloch (Zúric, Suïssa, 1905 - San Francisco, EUA, 1983) fou un físic estatunidenc, d'origen suís, que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1952.

Va néixer el 23 d'octubre de 1905 a la ciutat suïssa de Zúric en una família d'origen jueu. Va estudiar a l'Eidgenössische Technische Hochschule Zürich (Escola Politècnica Federal de Zuric). Encara que va iniciar estudis en enginyeria, aviat va canviar als estudis de física. Graduat el 1927, va prosseguir els seus estudis de física a la Universitat de Leipzig, i s'hi doctorà el 1928. Va romandre a Alemanya, on va estudiar al costat de Werner Heisenberg, Wolfgang Pauli, Niels Bohr i Enrico Fermi.

El 1933, va abandonar Alemanya per marxar a la Universitat nord-americana de Stanford, i esdevingué professor d'aquesta universitat el 1934, nacionalitzant-se nord-americà l'any 1939. Felix Bloch morí el 10 de setembre de 1983 a la ciutat nord-americana de San Francisco.

Durant la Segona Guerra Mundial, va treballar al voltant de l'energia nuclear al Laboratori Nacional Los Alamos dels Estats Units en el projecte Manhattan, al costat de Robert Oppenheimer, Edward Teller, Otto Frisch, Enrico Fermi, David Bohm, James Chadwick, James Franck, Emilio Gino Segrè, Niels Bohr, Eugene Wigner, Leo Szilard i Klaus Fuchs, entre d'altres. Posteriorment, dimití per passar a formar part del projecte Radar de la Universitat Harvard.

Interessat en la inducció nuclear i la ressonància magnètica nuclear, el 1952 fou guardonat, juntament amb el nord-americà Edward Mills Purcell, amb el Premi Nobel de Física pels seus estudis, per separat, sobre la mesura de camps magnètics en el nucli atòmic, i la ressonància magnètica nuclear.

Entre 1954 i 1955 va esdevenir el primer director del CERN, situat a Ginebra.

• Ona de Bloch
• Oscil·lacions de Bloch
• Llistat de Directors Generals del CERN

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felix Bloch

• «Felix Bloch» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.