Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Educació mixta

Classe de química l'any 1915
Un nen i una nena aprenent junts a jugar a badminton

L'escola mixta és un model educatiu en el qual, al contrari que a l'escola diferenciada, els nens i nenes comparteixen escola i aules. És el model educatiu actual a Espanya, des que va començar a reimplantar-se a partir de l'any 1970, incorporant a les nenes i noies a un model previ pensat per al gènere masculí. Tot i que en principi, popularment, una escola mixta és aquella a la qual no hi ha segregació per sexes, sigui quina sigui la seva metodologia, ja des de l'època de la segona república, tècnicament, es diferencia entre la coeducació, que és una escola sense segregació formal i que a més no té sexisme ni en la seva organització i gestió ni en la seva implementació (continguts, valors, actituds), i l'escola mixta, que tampoc separa els infants per raó de sexe però que té una metodologia educativa sexista, que de manera més o menys subtil promociona estereotips de gènere, sostres de vidre i en general expectatives diferenciades per a homes i dones. Encara considera el currículum masculí com a universal (Vegeu universalisme masculí).[1][2][3][4][5]

El sistema escolar es va dissenyar en el seu origen com un sistema eminentment masculí, per a preparar els homes per al món laboral fora de casa. Les dones, en canvi, podien rebre instrucció particular a casa, bàsicament en allò necessari per a ser una bona mare o esposa o, en ambients de l'alta societat, de vegades també culturals (típicament literatura, música o idiomes, per exemple) per a entretenir i donar temes de conversa a una cort o al marit. Les primeres escoles de nenes van ser rèpliques del model masculí que basaven els continguts a transmetre en les funcions assignades a les dones a la societat, bàsicament la cura d'infants, gent gran o malalts, o bé, si la situació econòmica ho requeria, feines poc qualificades i que preferentment poguessin ser fetes a la llar. Els pedagogs anarquistes, com Francesc Ferrer i la seva escola moderna, van ser dels primers a reivindicar i posar en pràctica una escola única per a tots els nens i nenes. En aquest següent pas, l'escola mixta, en general el model es limita a afegir a les nenes al model educatiu pensat per aquells nens d'una altra època.[2][3][6][7]

D'altra banda, actualment, als Països Catalans per exemple, encara és habitual l'ensenyament i entrenament segregat per sexes a la majoria d'esports individuals i d'equip (cosa que no ocorre amb la dansa) i també en algunes escoles, principalment religioses amb finançament públic o privat. En altres països és habitual a l'escoltisme, separant els nois escolta de les noies guia.

Vegeu també

Referències

  1. Coeducació Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. Tallers per la igualtat: Glosari, Universitat de Lleida (català)
  2. 2,0 2,1 María Josefa Cabello, Jaume Martínez Bonafé, Ciutadania, poder i educació, Ed. Grao, 2003. ISBN 9788478273096 (català)
  3. 3,0 3,1 Maria Cristina Ferrer González, Maria Pons Adrover, Mestres republicanes, ciutadanes compromeses, Universitat de les Illes Balears, 2005. ISBN 9788476329092 (català)
  4. Educació mixta ≠ coeducació Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. USTEC, 2006 (català)
  5. Pilar Albertín, Antonia Dorado, Irene Mates, Intervenció-investigació en violències de gènere, Documenta Universitaria, 2015. ISBN 9788499842806 (català)
  6. Josep Gonzàlez Agàpito, Història de l'educació : Catalunya, Illes Balears, País Valencià, L'Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 9788484153009 (català)
  7. Pla de Coeducació Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Ajuntament de Barcelona, Districte de Gràcia, 2013 (català)

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9