Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Mare

Per a altres significats, vegeu «Mare (Sorolla)».
Admiració maternal, obra de William Bouguereau, segle xix

Una mare és la dona o femella que pareix un animal o pon l'ou del qual sortirà, i en algunes espècies el cria durant el primer període de vida.[1] També s'anomena mare la que assumeix aquest rol de cuidadora encara que no en sigui la progenitora biològica. El terme s'aplica als animals però per extensió es pot parlar d'altres regnes o fins i tot d'idees i objectes (en el sentit d'engendradora o protectora). Un ús específic és quan s'aplica la paraula a la monja superior d'un convent.

Les mares humanes

El model arquetípic de mare és Maria, mare de Jesús i usualment la festa de les mares va lligada a ella en els països cristians (sol celebrar-se el primer diumenge de maig). En sistemes de parentiu extensos, es pot anomenar mare a qualsevol membre de la generació anterior de sexe femení.

Una excessiva identificació del fill amb la mare pot donar lloc a trastorns com el complex d'Èdip, així com a immaduresa i incapacitat per mantenir relacions sentimentals estables. Per contra, la manca d'amor maternal pot donar lloc a psicopaties violentes, inseguretat o retards en el desenvolupament.

Usualment es comptabilitza la mare com la unitat bàsica de la família, ja que els fills solen estar amb ella i en alguns països el divorci i el canvi de parella és molt freqüent. Avui dia, però, amb els nous models de família hi ha llars homoparentals amb només homes com a progenitors, custòdies compartides o avis que assumeixen el rol dels pares. S'ha perdut la concepció única de la família nuclear.

Les funcions de la mare han anat variant al llarg del temps. En un primer moment, era la dona que, després de nou mesos d'embaràs, paria un nen o una nena i el criava amb la seva llet fins que es podia valdre autònomament. Després, a les classes socials més altes, la funció d'alletament va passar a la dida i la mare es limitava a tenir la criatura i assegurar-ne la legitimitat. Amb les adopcions, la mare era la persona que es preocupava del benestar del nadó. Avui dia, les funcions són múltiples i poden incloure des de la gestació, l'alletament, l'educació i la socialització primària, la cura fins a la majoria d'edat i l'amor.

La mare a la literatura

El tractament de la mare com a tòpic a tractar a obres literàries es troba a l'obra de Gorki Mare i a poemes àrabs tradicionals i moderns.[2]

Vegeu també

Referències

  1. «mare». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 27 desembre 2022].
  2. Alkhalifa, Waleed Saleh «Ejemplos de la imagen de la madre en la tradición arabo-islámica». Anaquel de Estudios Árabes, 21, 2010, pàg. 221-234.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9