Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Dawei

Plantilla:Infotaula geografia políticaDawei
ထားဝယ် (my) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusciutat i gran ciutat Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 14° 02′ 12″ N, 98° 11′ 12″ E / 14.036728°N,98.186728°E / 14.036728; 98.186728
EstatMyanmar
RegióDivisió de Tanintharyi
Districtedistricte de Dawei
CantóDawei Township (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població146.964 (2014) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud13 m Modifica el valor a Wikidata
Creació1751 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Prefix telefònic59 Modifica el valor a Wikidata

Dawei o Tavoy (birmà ထားဝယ်မြို့) és la capital de la divisió de Tanintharyi (Tenasserim) de Birmània, la més oriental del país. És també capital d'un districte de la divisió (districte de Dawei) i d'un township amb el seu nom. Té un port de mitjana importància i la seva població el 1983 era de 69.882 i el 2004 és d'uns 139.900 habitants. Està situada a la riba del riu del mateix nom.

Enfront de la ciutat, una mica al sud, comencen les illes de l'arxipèlag de Mergui. Hi ha prop de la ciutat la platja de Maungamagan que es perllonga per uns 12 km. Al sud de la ciutat hi ha la venerada pagoda de Shin Motehti, al nord la de Shin Datweh, i al promontori Dawei la de Shin Maw; també prop hi ha la de Lawka Tharaphu que té un Buda molt gran.

Història

Al segle xviii una part de la població, que foren anomenats inthes (o fills del Llac) van sortir de la regió fugint dels conflictes més al nord entre birmans i tais, i es van establir a la zona del llac Inle als Estats Shan. La resta de la població va romandre a la regió i va anar agafant característiques pròpies; així avui parlen un dialecte del birmà amb influència del Mergui. La ciutat fou fundada vers 1751 i va servir aviat com a port de Siam. Va passar als britànics que la van ocuparr el 1824 i els fou cedida el 1826. Una antiga ciutat de Tavoy es troba al nord de la moderna. El 1887 es va formar la municipalitat. El 1896 es van afegir a la municipalitat dues poblacions properes. El 1901 tenia 23.371 habitants. Des del 1948 va operar a la regió un actiu grup del Partit Comunista de Birmània que el 1995 va esdevenir el Front Unit de Myeik-Dwei.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9