Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Congre

Infotaula d'ésser viuCongre
Conger conger Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Longitud1,5 m Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN194969 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreAnguilliformes
FamíliaCongridae
GènereConger
EspècieConger conger Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims
  • Anguilla conger (Linnaeus, 1758)
  • Anguilla obtusa (Swainson, 1839)
  • Conger communis (Costa, 1844)
  • Conger niger (Risso, 1810)
  • Conger rubescens (Ranzani, 1840)
  • Conger verus (Risso, 1827)
  • Conger vulgaris (Yarrell, 1832)
  • Leptocephalus candidissimus (Costa, 1832)
  • Leptocephalus conger (Linnaeus, 1758)
  • Leptocephalus gussoni (Cocco, 1829)
  • Leptocephalus inaequalis (Facciolà, 1883)
  • Leptocephalus lineatus (Bonnaterre, 1788)
  • Leptocephalus morrisii (Gmelin, 1789)
  • Leptocephalus pellucidus (Couch, 1832)
  • Leptocephalus spallanzani (Risso, 1810)
  • Leptocephalus stenops (Kaup, 1856)
  • Leptocephalus vitreus (Kölliker, 1853)
  • Muraena conger (Linnaeus, 1758)
  • Muraena nigra (Risso, 1810)
  • Ophidium pellucidum (Couch, 1832)
  • Ophisoma obtusa (Swainson, 1839)[1]
ProtònimMuraena conger Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El congre (Conger conger) és un peix teleosti, anguil·liforme, de la família dels còngrids i semblant a l'anguila.[2]

Morfologia

  • Talla: màxima de 300 cm, comuna de 60 a 150 cm.
  • Cos molt allargat, anguil·liforme; part anterior de secció cilíndrica, la posterior comprimida.
  • Pell nua i sense escates.
  • Línia lateral visible, amb porus separats entre si.
  • Cap cònic, lleugerament deprimit.
  • Musell arrodonit i prominent.
  • Boca terminal amb la comissura bucal a nivell de la meitat posterior de l'ull.
  • La llengua és lliure en la seua part més anterior.
  • Dents còniques, disposades en bandes sobre les mandíbules, el vòmer i el paladar, a més de petites dents faríngies.
  • Orificis olfactoris laterals sobre el musell.
  • Obertures branquials grans i en posició lateral.
  • Aletes dorsal i anal confluents amb la caudal; origen de l'aleta dorsal en la vertical que passa per l'extrem posterior de les pectorals.
  • Pectorals, presents.
  • Ventrals, absents.
  • Coloració grisa però també pot ésser negrosa.
  • Els porus de la línia lateral són voltats de blanc.
  • Aletes dorsal i anal orlades de negre.

Comportament

Espècie bentònica i solitària.

Actiu durant el crepuscle i la nit.

Congre amagat al seu cau.

Hàbitat

Es troba als litorals rocosos des de pocs metres fins als 500, generalment, amagat a balmes i caus, però també sobre fons fangosos.

Alimentació

És un voraç depredador de peixos, crustacis i cefalòpodes i, de vegades, necròfag.

Reproducció

Es reprodueix només un sol cop a la vida, a l'estiu, i passa una llarga etapa larvària.

La maduresa sexual arriba als 5-15 anys.

Les femelles gràvides poden arribar a pesar uns 40 quilos amb uns ovaris de 8 quilos i uns 3 a 8 milions d'ous.

Distribució geogràfica

Congres tot just pescats.

Viu en aigües europees i africanes, a tota la Mediterrània i a la part oriental de la mar Negra. A l'Atlàntic oriental des de les costes de Noruega i Islàndia fins a les costes del Senegal (incloent-hi les illes Açores, Madeira i Canàries).

La pesca pot ésser artesanal, semiindustrial i esportiva amb arts de platja, tremalls de fons, d'arrossegament i palangres.

La seua pesca no està regulada per llei ni té talla mínima legal. Carn relativament apreciada, es comercialitza fresca.

Gastronomia: El congre a la taula

Hamashigesushi sushi. Congre fregit preparat a la manera japonesa

El congre és un peix blau, és a dir que pertany al grup de peixos que conté aproximadament un 5% de greix. La seva textura es fina i suau i el cap del congre fa un molt bon fumet. Als Països Catalans el congre és un peix apreciat des-de temps molt antics i tradicionalment es menjava bullit i hom recomanava escalfar-lo en lloc d'escorxar-lo.[3] Actualment es menja sovint amb altres peixos o marisc en arrossos i cassoletes.

El congre és un dels ingredients essencials d'una bona sarsuela de peix, plat on es barregen trossos de diferents peixos poc comuns i que tenen un paper una mica extraordinari dins de la gastronomia tradicional.

El congre ("anago" en japonès) és un peix molt important a la cuina tradicional japonesa on és la base del Anagomeshi o congre rostit presentat cobrint l'arròs, i del Sushi de congre, entre moltíssims altres plats.

També és un peix molt popular a la cuina tradicional de la Xina, sobretot a la cuina de la zona de Shanghai i a la cuina cantonesa.

A Anglaterra el congre és un peix molt apreciat i és molt conegut el congre rostit (Roasted conger), que es prepara afegint sidra i es menja amb col en vinagre.[4]

El congre també forma part de la cuina tradicional de Xile, on es fa el Caldillo de Congrio, una sopa preparada amb trossos d'aquest peix, cebes, patata i pastanaga.[5]

Vegeu també

Referències

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. Cuina de peixos (Rupert de Nola)
  4. Calvin W. Schwabe Unmentionable Cuisine (anglès)
  5. Chile Food Typical Chilean Meals, Seafood, Desserts, Menu, Photos(anglès)

Bibliografia

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9