|
Ceràmica prehistòrica El quadre general d'estudi descriptiu de la ceràmica prehistòrica d'aquest article abasta l'obra en fang amb esperit utilitari i creatiu realitzada al nostre planeta entre 10000 ae i 3300 ae. Així mateix, s'ha escollit un plantejament expositiu per continents en funció dels jaciments arqueològics estudiats fins a l'inici del segle xxi.[nota 1] Científicament, la terrissa ha servit a l'arqueologia per a datar els jaciments i donar nom a moltes cultures prehistòriques.
Els primers objectes de fang modelat es remunten al període gravetià (paleolític superior) i són petites representacions de divinitats maternals i de culte a la fertilitat com l'anomenada Venus de Dolní Věstonice, datada entre 29000-25000 ae.[1] En la conca del riu Amur, a la frontera russoxinesa, s'han trobat rastres de ceràmica que daten del 14000-13000 ae.[2][3] Aquestes i altres premisses permeten concloure que l'"argila modelada" és una de les tècniques que caracteritzen les cultures neolítiques, i també es consideren una dada per a l'ordenació cronològica. Les petites figures d'argila cuita ja es trobaven en el paleolític superior, però és en el neolític quan apareix l'espai interior o buit que donà origen als primers atuells, usats per a cuinar sobre foc i per a guardar aliments.[4] Convé donar la dada que, en el Pròxim Orient, s'ha trobat ceràmica dos mil anys anterior a l'aparició del cultiu dels cereals, per la qual cosa aquesta associació del naixement de la terrisseria amb la pràctica agrícola i culinària es troba encara en dubte.[5][nota 2] ÀfricaAl continent africà hi ha evidències d'obra en fang amb una antiguitat de més de 8000 anys ae. Així, per exemple, al jaciment d'Hasi Uenzga, al Rif oriental (el Marroc), s'han trobat materials datats del s. IX ae,[6][7] o els trobats en les excavacions d'Iwo Eleru, en l'estat d'Ondo (Nigèria), de semblant antiguitat.[8] Descobriments arqueològics en l'Alt Egipte, de la fase Naqada I, fan suposar que des del 4500 al 3500 ae s'hi practicava l'agricultura. També s'enterraven els morts en tombes, on era freqüent l'ús d'aixovars funeraris, entre els quals era normal trobar atuells de terracota vermella amb motius pintats en blanc; les decoracions que hi predominaven eren les geomètriques: triangles, semicercles i espigues.[9] Cultures i focus africans
Galeria de ceràmica prehistòrica africana
ÀsiaHi ha restes de terrisseria trobades al sud de la Xina, datades per carboni-14 entre el 9000 i el 14000 ae. En noves excavacions realitzades a la província de Jiangxi, les troballes es remunten fins al 20000 ae.[10] Un atuell del període Jōmon —prehistòria del Japó (10000 ae-8000 ae—, exposada al Museu Nacional de Tòquio, se'n considera un dels més antics. Cultures i focus asiàtics
Galeria de ceràmica prehistòrica asiàtica
Europa central i orientalS'han registrat i estudiat nombrosos focus. La cultura balcanicodanubiana Hamangia, des de 6000 ae; i avançant en el neolític mitjà (3500 ae i el 2500 ae), la cultura Dímini, a Grècia, que va deixar una ceràmica amb gran varietat de formes i ornamentació policroma (sobretot d'espirals i greques). Al principis del neolític final sobreïx la terrisseria negra brunyida d'influència anatòlica. De l'anomenat neolític danubià centreeuropeu emergeix la cultura de la ceràmica de «bandes», amb formes extremament senzilles de gots sense nanses i de coll ample.[11] Al final del període neolític europeu, la terrisseria domèstica és una constant arqueològica en quasi tots els jaciments i cultures: Gumelnitsa i Salcutsa a Romania, Boian, a Bulgària, Tripilia i Cucuteni a Romania, Moldàvia i Ucraïna, i fins i tot Hacilar, a l'oest de Turquia.[nota 3][12] Cultures i focus europeus I
Galeria de ceràmica prehistòrica europea I
Europa occidentalA l'Europa mediterrània les peces més antigues són, probablement, les trobades al jaciment de Camprafaud (Llenguadoc) i Verdelpino (Conca), peces datades del VI mil·lenni ae; no presenten cap tipus de decoració. També hi ha peces del III mil·lenni ae trobades a Catalunya, Provença, Còrsega i Dalmàcia, la decoració de les quals es basa en la impressió amb petxines marines, també coneguda com a ceràmica cardial.[13][nota 4] Altres dues cultures importants són la ceràmica campaniforme, o de vas campaniforme, en l'eneolític, i la ceràmica argàrica de l'edat del bronze.[nota 5] Ja en la civilització micènica, la major part dels atuells es fabriquen en el període inicial de l'edat del bronze, són fets a mà, sense l'ajut del torn.[14] Península IbèricaSegons les darreres datacions, les terrisses més primitives d'aquest àmbit geogràfic eren de tipus cardial.[nota 6][15] Cap al 2000 ae, les migracions orientals s'escamparen per la península Ibèrica de les costes del sud a l'interior, i es desenvolupà la cultura d'Almeria, que originà la cultura del vas campaniforme que més tard s'estendria cap a França i Alemanya.[16] Poc després, cap al 1700 ae, hi aparegué la cultura de l'Argar, també al sud de la península Ibèrica, on s'han trobat sepultures practicades en tenalles situades al subsòl dels habitatges, amb gran quantitat d'objectes, entre ells, molta ceràmica.[17] Entre el 1300 i el 750 ae se situa l'anomenada cultura dels camps d'urnes.[nota 7] El ritu de la incineració s'introdueix en la península pels Pirineus en direcció al nord-est, a les valls lleidatanes dels rius Segre i Cinca; els objectes guarden una gran semblança amb els del baix Aragó i la vall de l'Ebre. La terrissa representativa és «acanalada» amb bandes de solcs estriats.[18] Una de les necròpolis més estudiades és la de "La Punta del Pi" al Port de la Selva, que conté uns setanta enterraments; a la necròpoli d'Espolla s'han trobat més de dues-centes urnes.[nota 8] La incineració s'estengué per la resta de la península, com es pot veure en les necròpolis de la Penya Negra de Crevillent, o a la Meseta Central les troballes de Las Cogotas (Cardeñosa, Àvila) i de La Osera (Chamartín, Àvila), amb més de dos mil enterraments, i molts atuells que presenten incrustacions d'argila blanca i formen decoracions. A Andalusia occidental les urnes presenten una decoració puntejada mentre que en la part oriental són llises i brunyides. En tots aquests focus i cultures és preceptiva la ceràmica negra.[19] Cultures i focus europeus II
Galeria arqueològica de l'Europa mediterrània
AmèricaL'origen de la ceràmica americana se situa a la costa d'Equador cap al 3200 ae. Alguns estudis fets per arqueòlegs nord-americans i equatorians han mostrat les semblances d'aquesta ceràmica amb la de la cultura japonesa de període Jōmon. En tots dos països, les formes i tècniques tenien relació amb les seues economies, preferentment marítimes.[20] A Colòmbia s'han trobat ceràmiques datades del 2925 ae, utensilis molt toscos i bols semiesfèrics. Olles de color rogenc i negre apareixen a Perú ja en un període una mica més tardà, cap al 1800 ae. A Amèrica del Nord, una de les ceràmiques que poden dir-se prehistòriques és la denominada «del bosc», datada del 2000 ae a l'est dels Estats Units, una ceràmica amb impressions de cordes o teixits, tècnica que es realitzava palmejant la superfície dels utensilis amb paletes de fusta on s'havien enrotllat, prèviament, cordes o teixits.[21] Cultures i focus americans
Galeria de ceràmica prehistòrica americana
Vegeu tambéReferències
Notes
Bibliografia
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ceràmica prehistòrica |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
.jpg)
