Període Jōmon

Història del Japó
火焔土器, "Vas flamiforme de terra"
Paleolític (35.000–14.000 aC Període Jōmon (14.000-400 aC) Període Yayoi (400 aC-250 dC) Període Yamato (250-710) – Període Kofun (250-538) – Període Asuka (538-710) Període Nara (710-794) Període Heian (794-1185) Shogunat Kamakura (1185–1333) – Restauració Kemmu (1333–1336) Shogunat Ashikaga (1336–1573) – Període Nanboku-chō (1336–1392) – Període Sengoku (1477-1573) Període Azuchi-Momoyama (1568–1603) – Període del comerç Nanban Període Edo (1603–1868) – Bakumatsu (1853-1867) Període Meiji (1868–1912) – Restauració Meiji (1866-1869) Període Taishō (1912–1926) – Japó en la 1a Guerra Mundial (1914-1917) Període Shōwa (1926–1989) – Expansionisme japonès – Japó ocupat (1945–1952) – Japó postocupat Període Heisei (1989-2019) – Dècada perduda (1991–2000) Període Reiwa (des del 2019)

El període jōmon (en japonès 縄文时代, Jōmon jidai, literalment Període de les marques de corda) és un període cultural prehistòric del Japó, de llarga durada, que es defineix entre el 14.000 aC i el 400 aC.^[1][2]

Aquest període, segons la geologia històrica, es va desenvolupar des de finals del Plistocè fins al començament de l'Holocè a l'arxipèlag japonès, i en la història mundial correspon al transcurs de l'època entre el mesolític (o finals del paleolític) fins a l'època del neolític, durant l'edat de pedra. Cal esmentar el descobriment de la ceràmica i el desenvolupament dels anomenats "habitatges-fossat" (竖穴住居) (és a dir, habitatges amb plantes excavades en profunditat), entre altres fenòmens culturals.

Tot i reconèixer l'existència de variants regionals, la cultura jōmon mantenia uns patrons similars en l'àmbit de totes les illes, des de Hokkaido fins a Okinawa. La seva base econòmica va ser donada per les activitats cinegètiques, pesqueres i recol·lectores, encara que també s'hi suposa l'existència d'una agricultura molt primitiva de cereals. Una de les particularitats d'aquesta cultura van ser les ceràmiques jōmon, que reben aquest nom per les impressions de corda a la seva superfície.

Els habitants de Hokkaido i del nord de Honshu no van adoptar el sistema d'arrossars (introduït des del continent asiàtic cap al 500 aC), probablement a causa de la debilitat de la soca de l'arròs davant el fred. Mentre a Shikoku, Kyūshū i Honshū es va desenvolupar la cultura yayoi, a Hokkaido es va mantenir sense grans alteracions la cultura jōmon, encara que en aquesta nova etapa sol denominar-se cultura (període) epi-jōmon o zoku-jōmon.

El terme jōmon, o marques de corda, té el seu origen en l'expressió anglesa "cord marked pottery" ('ceràmica amb marques de corda'), utilitzada per primer cop pel zoòleg nord-americà Edward S. Morse el 1877, per a referir-se a la ceràmica trobada a Oomori. Aquesta ceràmica va ser considerada com un dels elements més característics de l'edat de pedra al Japó. Amb el posterior descobriment de la ceràmica yayoi i el desenvolupament dels estudis tipològics, es va establir la distinció entre la ceràmica jōmon i la ceràmica yayoi, base de l'actual divisió entre el "període jōmon" (縄文时代) i el "període yayoi" (弥生时代).

• Habu, Junko; Ancient Jomon of Japan, Cambridge University Press (2004). ISBN 0-521-77213-3, ISBN 0-521-77670-8 (paperback).
• Habu, Junko; Subsistence-Settlement systems in intersite variability in the Moroiso Phase of the Early Jomon Period of Japan, International Monographs in Prehistory (2001). ISBN 1-879621-32-0.

• Història del Japó.
• Mitologia japonesa.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Període Jōmon

• Imamura, Keiji; Archaeological theory and Japanese methodology in Jomon research: A review of Junko Habu’s “Ancient Jomon of Japan”, Anthropological Science Vol. 114: 223-229 (2006). En (anglès).
• Jōmon Japan. En (anglès).
• EMuseum Arxivat 2007-07-01 a Wayback Machine. en Minnesota State University, Mankato The Paleolithic Period/Jōmon Period Arxivat 2007-09-05 a Wayback Machine.. En (anglès).