Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Cinca

Plantilla:Infotaula indretCinca
Imatge
El Cinca a la Vall de Pineta
Tipuscurs d'aigua
riu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial2.500 m
Entitat territorial administrativaBielsa (província d'Osca) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMont Perdut
Final
Cota final72 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaSegrià (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióafluent del Segre
DesembocaduraSegre (Aiguabarreig Segre-Cinca) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 41′ 44″ N, 0° 02′ 27″ E / 42.695649°N,0.040951°E / 42.695649; 0.040951
41° 25′ 44″ N, 0° 20′ 56″ E / 41.428833°N,0.348899°E / 41.428833; 0.348899
Afluents
Conca hidrogràficaconca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió170 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica9.000 km² Modifica el valor a Wikidata

El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma. Significa també el límit lingüístic del català en el seu curs baix, trajecte en el qual travessa importants viles de la Franja de Ponent com ara Fraga. En el seu curs mitjà travessa ciutats com Montsó i Barbastre, després d'haver superat els embassaments de Lo Grau i Mediano, per damunt dels quals s'estén el país de Sobrarb, a les muntanyes del qual hi neix el riu, en àmbit del domini patrimonial de la llengua aragonesa.

És afluent del Segre que alhora després de poc més de 8Km aflueix a l'Ebre pel seu marge esquerre. Pel costat oriental, l'entorn de l'Aiguabarreig Segre-Cinca està protegit com a Espai d'Interès Natural i pel costat occidental aragonès per la ZEPA Aiguabarreig a Mequinensa.

Rius i afluents

El riu Cinca neix a la glacera de Marboré, a la base del massís de les Tres Sorores que corona la capçalera de la Vall de Pineta (Mont Perdut). Comença el seu descens entre les cascades i torrents que desguassen l'Ibón de Marboré, unint al seu curs les aigües que s'estimben des de La Larri. Recorre tot Pineta, superba vall de perfecta glacera amb fons retocat de morrena i acarreos. En Bielsa se li uneix el riu Barrosa, i una mica més avall en salines el Cinqueta que s'allotja a la Vall de Gistau. Set kilòmetres més avall rep per l'esquerra al Irués, en Badaín, al costat de Lafortunada i a Hospital de Tella, per la seva dreta, al Yaga. El riu deixa a la seva esquerra el vèrtex Cotiella, de prop de 3.000 m d'altitud i envolta la Penya Montanyesa, de calcàries mesozoiques en plec tombat. Pel costat dret, en una esquerda, entra el riu Bells, el canyó d'Añisclo és de gran interès. En arribar a Aínsa rep per la dreta les aigües de l'Ara. L'embassament de Mitjà es troba en la unió del riu Ara i el Cinca. Immediatament aigües avall de Mitjà, després de travessar el congost de l'Entremon, arriba a l'embassament del Grau. En el Grau arrenca el gran canal del Cinca, que enllaça amb el del Gàllego. Just després el Cinca rep per l'esquerra a l'Éssera, el seu afluent més important.

A partir del Grau la seua vall adquireix les característiques del Somontano aragonès: altiplans àrids escalonats, d'argiles, margues i arenoses, amb algun conglomerat, en capes cada vegada més horitzontals i lutítiques a mesura que caminem cap al sud. Per contrast les terrasses baixes estan regades, a partir de la preses de regulació assentades en els estrets dels Prepirineus.

Per la dreta rep el riu Vero, i ja a Montsó al riu Insulsa per l'esquerra. Més avall, el riu Alcanadre se li suma per la dreta. Finalment, a Massalcoreig, s'uneix al Segre per desembocar finalment les aigües a Mequinensa al riu Ebre. Durant un curtíssim tram forma la frontera entre les províncies d'Osca i Lleida, entre els municipis de Torrent de Cinca, Massalcoreig i La Granja d'Escarp.

En el seu curs dona nom a alguns dels pobles pels quals passa, com Albalate de Cinca, Torrent de Cinca, Vilella de Cinca, Bellver de Cinca, Ossó de Cinca o Alcolea de Cinca de la comarca del Cinca Mitjà i Baix Cinca.

Llista d'estanys i afluents

Imatges

Referències

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9