La dinastia del Casal d'Urgell té origen en el Casal de Barcelona essent-ne una branca menor que aviat esdevindrà un casal de ple dret, ja que es guanyarà la reputació.[1]
La casa comtal del Casal d'Urgell fou la segona dinastia més important del Principat de Catalunya (i fins i tot de la Corona d'Aragó) després del Casal de Barcelona, que ocupava posicions reials. També fou la més rica de la Corona catalanoaragonesa, ara sí, per davant del Casal de Barcelona i, per tant, davant el rei. Alguns dels seus comtes foren més rics que el rei degut a les conquestes continues als musulmans i els botins conseqüents.[1]
Territori original del comtat d'Urgell (Segle IX) a l'inici del mandat d'Ermengol I d'Urgell
Història
Territori l'any 1131 durant el mandat d'Ermengol Vi d'Urgell que es mantindrà fins Aurembiaix
Sunifred II d'Urgell va morir el 948 sense descendència; aleshores, deixà el comtat al seu nebot Borrell II, comte de Barcelona, Girona i Osona. Ara bé, en el seu testament, Borrell II, mort el 992 va dividir l'herència entre els seus dos fills: Barcelona, Girona i Osona foren per a Ramon Borrell (992-1017), mentre que Urgell fou per a Ermengol I (992-1010) i aquest títol se separà de la línia principal del Casal de Barcelona. Amb Ermengol I, s'originà la primera dinastia d'Urgell, que regí el comtat des de finals del segle x fins a principis del segle xiii. Originalment, el comtat d'Urgell corresponia, més o menys, amb l'actual comarca de l'Alt Urgell. Ara bé, a partir del segle xi, arran del declivi del poder d'al-Àndalus motivat per la disgregació del califat de Còrdova en regnes de taifes, començà l'expansió territorial del comtat d'Urgell per terres fins aleshores dominades pels àrabs: poc després de l'any 1000, fou conquerida la regió de Ponts, la vall d'Artesa de Segreva ser annexionada durant els anys 1024-1026, igual com també van ser-ho les valls de Meià (1018-1020), Àger (1034-1048), de Santa Linya (1036), Cubells i Camarasa (1050), Guissona (1020-1024) i Agramunt (1070). La conquesta de la serra d'Almenara (1078) permeté incorporar al comtat els actuals Urgell Mitjà i Baix Urgell fins a Barbens i Linyola. El 1105, fou conquerida Balaguer, que acabaria esdevenint la capital del comtat. El 1130 van ser conquerits els castells de Castelló de Farfanya i Algerri. El 1149 el comte va participar en la conquesta de Lleida junt amb el comte de Barcelona i els comtes d'Urgell tindran la ciutat en feu fins al 1231 en què Aurembiaix hi va renunciar a favor de Barcelona.
És de destacar també que el 1096 Guillem, fill d'Ermengol IV, va heretar de la seva mare Adelaida el comtat de Forcalquier.[1]
En el següent arbre veiem els avantpassats d'Ermengol I d'Urgell. Veiem que el Casal d'Urgell té origen en el Casal de Barcelona i es fundat a partir de Borrell I de Barcelona que, al tenir diversos fills, reparteix possessions.
Segurament fou enterrat al Monestir de Poblet, que havia afavorit amb nombroses deixes
Inverteix molts diners en el Monestir de Poblet on van ser enterrats molts comtes. Aquest emplaçament es va convertir en un petit panteó dels comtes d'Urgell
Al morir sense descendents, Jaume I reconegué la possessió del comtat d'Urgell a Ponç IV de Cabrera. Un segle més tard, Ermengol X d'Urgell nomenà hereva universal la seva neboda Teresa d'Entença, casada amb l'infant Alfons el Benigne, fill de Jaume II el Just. Posteriorment, el primogènit, Jaume, renuncià a la Corona, els drets de la qual passaren al seu germà Alfons el Benigne, esdevingut rei a la mort del seu pare Jaume II (1327). El rei Alfons el Benigne (1327 - 1336) separà el comtat d'Urgell de l'herència del seu primogènit, l'infant Pere el Cerimoniós i el concedí al seu fill segon Jaume I d'Urgell.
Altres línies del Casal d'Urgell
Quan els diversos comtes mencionats anteriorment tenien més d'un fill (és a dir, el que no heretava el comtat), aquest també era de la dinastia d'Urgell. En foren alguns rellevants:
la infanta Isabel d'Urgell. El 1152, els seus pares Ermengol i Elvira realitzen pactes matrimonials per casar-se a aquesta mare amb Ramón Folc III de Cardona, vescomte de Cardona (m. 1175). D'aquest matrimoni naixeria Guillem I de Cardona. En el seu testament datat el 18 de juliol de 1177, el comte Ermengol VII nomena a Guillem de Cardona com el seu sobirà. També esmenta al sobirà fill de Maria d'Almenara, la seva mitja germana, tots dos com a hereus en cas que el seu propi fill no tingués descendència legítima.
l'infant Galceran d'Urgell que adopta el nom Galceran de Sales per les seves possessions (?-v1184). Casat amb Sibil·la de Queralt, hereva del llinatge dels Queralt. La relació familiar de Galceran de Sales amb el llinatge Urgell és discutida per alguns historiadors.[2]
La dinastia d'Urgell a Forcalquier, anomenada així perquè correspon als comtes de Forcalquier, fou una branca de la dinastia d'Urgell, iniciada per Ermengol IV d'Urgell amb el seu matrimoni amb al comtessa de Forcalquier, Adelaida de Forcalquier.
Garsenda d'Urgell i Forcalquier († abans de 1193), filla del precedent, casada el 1178 amb Renyer de Sabran, senyor de Caylar i d'Ansouis, que foren els pares de:
.svg&lang=ca)
