Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Cantó de Tuzla

No s'ha de confondre amb Tuzla (districte) o Tuzla.
Plantilla:Infotaula geografia políticaCantó de Tuzla
Imatge
Tipuscantó de Bòsnia i Hercegovina Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 33′ N, 18° 36′ E / 44.55°N,18.6°E / 44.55; 18.6
EstatBòsnia i Hercegovina
Entitat territorial administrativaFederació de Bòsnia i Hercegovina Modifica el valor a Wikidata
CapitalTuzla Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població445.028 (2013) Modifica el valor a Wikidata (168 hab./km²)
Geografia
Superfície2.649 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud239 m Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2BA-03 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webvladatk.kim.ba Modifica el valor a Wikidata

El cantó de Tuzla és un cantó de la Federació de Bòsnia i Hercegovina, una de les entitats de Bòsnia i Hercegovina. La seu cantonal és a Tuzla.

Municipis

Comprèn els municipis de:[1]

# Municipi Població urbana Població Municipal
Tuzla 74.457 110.979
Živinice 16.157 57.765
Gračanica 12882 45.220
Lukavac 12.061 44.520
Srebrenik 6.694 39.678
Gradačac 12.764 39.340
Kalesija 2.039 33.053
Banovići 6.432 22.773
Kladanj 4.026 12.348
Sapna 2.072 11.178
Čelić 3.436 10.502
Doboj Istok 4.874 10.248
Teočak 2.763 7.424
Total 160.657 445.025

Geografia

L'extensió del cantó és de 2,908 km². Segons el cens del 1991 hi havia 949,621 habitants, dels quals el 60% eren bosnians, 28% Serbis, 9% Croats, i la resta pertanyien a minories de (iugoslaus, gitanos, eslovens, ucraïnesos.).

El 2002, la població del cantó era aproximadament de 607,571 residents dels quals 546,814 eren Bosnians (90%).

Història

El cantó fou creat mercè els Acords de Washington de 1994, i les fronteres foren definides gràcies als Acords de Dayton de 1995.

La millor fortificació medieval bosniana, datada del 1333, és a Srebrenik.

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9