Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Bihać

Plantilla:Infotaula geografia políticaBihać
Imatge
Tipuslocalitat, ciutat i ciutat fronterera Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 48′ 53″ N, 15° 52′ 09″ E / 44.8147°N,15.8692°E / 44.8147; 15.8692
EstatBòsnia i Hercegovina
Entitat territorial administrativaFederació de Bòsnia i Hercegovina
Cantócantó d'Una-Sana
CiutatCity of Bihać (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població56.261 (2013) Modifica el valor a Wikidata (62,51 hab./km²)
Geografia
Superfície900 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud230 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
10 juny 1592Siege of Bihać (en) Tradueix
12 juny 1992Siege of Bihać (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal77 000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb

Lloc webbihac.org Modifica el valor a Wikidata

Bihać és una ciutat situada al nord-oest de Bòsnia i Hercegovina que tenia 61.035 habitants el 2007. Hi va ser fundada una universitat el 1998.

Història

Raetinium (avui Golubić a una desena de quilòmetres de Bihać) era una ciutat romana. El nom de Bihać va aparèixer per primera vegada l'any 1260 sobre un acte de donació del rei Bela IV d'Hongria d'Arpades al monestir cistercenc de Topusko prop de Zagreb.

A l'edat mitjana, Bihać és una ciutat del Regne de Croàcia. El seu nom en antic croat significa el feu reial. Després de la pèrdua de Jajce, Bihać, va ser l'última ciutat croata que va caure sota el domini otomà, domini que va durar més de 4 segles. Després formarà part del pachalik bosni.

El 1878, durant el congrés de Berlín, l'Àustria-Hongria obté el dret d'ocupar Bòsnia. Bihać va resistir als soldats austro-hongaresos durant més de 20 dies però el 19 de setembre de 1878, va ser conquerida. Durant aquest domini que va durar fins a 1914, la ciutat va conèixer un gran desenvolupament urbanístic: pla de regulacions, instal·lacions de canalitzacions i de l'electricitat.

Entre les dues guerres mundials, va formar part del Regne de Iugoslàvia i després de la Segona Guerra Mundial de la República Federal Socialista de Iugoslàvia (SFRY). Durant la guerra, va ser el cor de la zona de resistència que es coneixia amb el nom de República de Bihać.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9