Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Calceter

Infotaula ocupacióCalceter
Tipus d'ocupació
sastre Modifica el valor a Wikidata

El calceter era un menestral que tenia l'ofici de fer calces.

A Mallorca, els calceters compartien col·legi professional amb els sastres. Va ser fundat el 1312 en acte solemne a l'església de Santa Margalida, i les seves primeres ordenances conegudes són de 1437. Malgrat que formaven un sol col·legi amb els sastres, en certes èpoques apareixen constituïts en una agrupació pròpia, que celebrava les seves juntes a l'església del Sant Esperit (actualment de Sant Felip Neri). El 1445, el col·legi adoptà per patró sant Francesc, venerat a església homònima, en la qual tenien la sepultura col·legial (al centre del temple); la sala del col·legi, per la seva banda, era situada al carrer de la Porteria de Sant Domingo (avui carrer del Palau Reial). L'escut del col·legi consistia en dos lleons rampants sostenint unes tisores de sastre.[1]

A Inca, el col·legi de sastres i calceters es fundà el 1566, escindit del ciutadà. Honraven com a patrons santa Llucia i sant Cosme i sant Damià a l'església de l'Hospital. També consten, al segle xvii, col·legis de sastres a Manacor, Llucmajor i Sóller.[1] Cap a final de l'edat mitjana, també hi havia col·legis o confraries de calceters a Barcelona, Lleida i altres ciutats.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 Quetglas Gayà, B. Los gremios de Mallorca. Imprenta Politécnica, 1980, p. 203-207. 
  2. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 53.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9