Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Corder (professió)

Infotaula ocupacióCorder
Tipus d'ocupació
menestral Modifica el valor a Wikidata
Camp de
treball
ropemaking (en) Tradueix i ropework (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Un corder o soguer és una persona que té com a ofici fer cordes i sogues de cànem.[1]

Hom en diferenciava els cordillers, els gumeners (que feien gúmenes o cordes grosses) i, fins i tot, els corders de viola, que feien cordes per a aquest instrument musical.[2]

Les eines dels corders o filadors de corda

Una mena de carrot de l'any 1928.
  • el pinte
  • la roda
  • la creu
  • els perpals
  • els rastells
  • els cuirols
  • el maçot
  • la paloma
  • el carrot
  • la càbria i el ganxo

Col·legis o confraries

A Mallorca, els corders compartien col·legi professional amb els espardenyers. El col·legi fou instituït el 1511, i les primeres ordinacions són de 1513. El seu patró era santa Caterina (25 de novembre), i inicialment les reunions del col·legi tenien lloc a l'antic Hospital de Santa Caterina, però, quan l'edifici entrà en estat d'abandonament, tengueren la sala a la parròquia de Santa Eulàlia, vora el carrer de la Corderia.[3] L'escut del col·legi consistia en una banqueta de corder amb la creu i la roda i quatre cordes penjant.[4]

Documents

  • 1328. Corders de València.[5]

Referències

  1. Gracià, Oriol «Estirar de la corda». Sàpiens [Barcelona], núm. 109, 10-2011, p. 22. ISSN: 1695-2014.
  2. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 89.
  3. A l'Hospital deixaren de reunir-s'hi el 1546, i passaren a reunir-se al convent del Carme. Més endavant, tengueren la sala al carrer del Forn de la Creu, a la cantonada del carrer de la Corderia, on molts de corders tenien els obradors, i finalment al carrer del Pes del Formatge, que és la continuació del carrer de la Corderia. D'altra banda, a un edifici al carrer de la Samaritana el col·legi hi guardava una imatge de la Samaritana, que treien cada any a la processó de la Sang, i que donà nom al carrer: Bibiloni, Gabriel. Els carrers de Palma. Palma: Gabriel Bibiloni, 2012, p. 276, 664. ISBN 978-84-616-2222-1. 
  4. Quetglas Gayà, B. Los gremios de Mallorca. Imprenta Politécnica, 1980, p. 103-106. 
  5. Antoni Furió i Diego. Llibre d'establiments i ordenacions de la ciutat de València. I.: (1296-1345). Universitat de València, 28 November 2011, p. 205–. ISBN 978-84-370-8715-3. 

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9