Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Bernard Pivot

Plantilla:Infotaula personaBernard Pivot
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Claude Bernard Pivot Modifica el valor a Wikidata
5 maig 1935 Modifica el valor a Wikidata
4t arrondissement de Lió () Modifica el valor a Wikidata
Mort6 maig 2024 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Neuilly-sur-Seine (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacimetière de Quincié-en-Beaujolais (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
President Acadèmia Goncourt
2014 – 2019
← Edmonde Charles-RouxDidier Decoin → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCentre de Formació de Periodistes (1955–1957)
Universitat de Lió
Collège-lycée Ampère Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPeriodisme i literatura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, crític literari, escriptor, presentador de televisió Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLe Journal du Dimanche (1992–2022)
RTL (1983–1984)
Antenne 2 (1975–2024)
Le Figaro (1971–1974)
Europe 1 (1970–1973)
Le Figaro littéraire (1958–1971)
Le Point Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaAntoine Dulac
Jean-René Savernes Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeMonique Pivot , divorci Modifica el valor a Wikidata
FillsCécile Pivot Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0686118 Allocine: 35703 Metacritic: person/bernard-pivot TMDB.org: 1250609
X: bernardpivot1 Discogs: 1502660 Modifica el valor a Wikidata

Bernard Pivot (Lió, 5 de maig de 1935 - Neuilly-sur-Seine, 6 de maig de 2024)[1] fou un periodista i crític literari francès, presentador de programes culturals de televisió. De 2014 a 2019 fou el president de l'Acadèmia Goncourt.[2] Es considera que és l'home que ha fet llegir més francesos durant la segona meitat del segle xx. Entre el 1975 i el 1990, quinze anys, va presentar el programa Apostrophes a la televisió pública, els divendres a la nit i en horari de màxima audiència, on era seguit per entre un i tres milions d'espectadors.[3] Durant la seva carrera ha entrevistat centenars d'escriptors francesos però també estrangers: Perec, Duras, Yourcenar, Bukowski, Styron i fins i tot Nabokov, a qui no li agradava que li fessin entrevistes. Quan parlava d'un llibre, la setmana següent era el més venut a les llibreries.[4]

Biografia

Fill d'una família de comerciants, durant la Segona Guerra Mundial el seu pare va ser detingut i la seva mare es va retirar al poble de Quincié-en-Beaujolais, on Bernard Pivot va anar a escola. En 1945 la família va tornar a Lió. Als 10 anys, Bernard va ser enviat a un internat religiós en el qual va destacar més en l'esportiu que en l'acadèmic. Va cursar el segon ensenyament i la carrera de Dret a Lió i després es va traslladar a París per estudiar periodisme.

Després d'un període de becari en el Progrès de Lió, es va dedicar durant un any al periodisme econòmic, i va passar després al Figaro littéraire en 1958.

En 1970 va iniciar un programa diari en la ràdio, que tractava diversos temes, entre ells els polítics, la qual cosa no va ser molt apreciada pel llavors president Georges Pompidou. El 1971, el Figaro littéraire va desaparèixer i Bernard Pivot va passar a treballar com a cap de secció en Le Figaro. Va dimitir en 1974 per desacords amb Jean d'Ormesson. Jean-Louis Servan-Schreiber li va proposar participar en un projecte que va cristal·litzar al cap d'un any en la creació de la revista Lire.

Mentrestant, va començar a presentar, a partir d'abril de 1973, Ouvrez les guillemets (Obrin cometes), a TF1, la televisió pública francesa. El 1974, Bernard Pivot va iniciar Apostrophes, el primer programa del qual va emetre Antenne 2 el 10 de gener de 1975. El programa acabaria el 1990, però llavors Bernard Pivot va crear Bouillon de culture (Sopa de cultura), que al principi va anar més enllà dels llibres (barrejava literatura, cinema i art). El seu últim programa es va emetre al juny de 2001, amb una audiència d'entre 1 i 3 milions d'espectadors setmanals.[5]

També va publicar durant cert temps una columna en Le Point. Des de gener de 2002 fins a desembre de 2005, Pivot va entrevistar a persones que han triat la llengua francesa i la seva cultura. El programa, titulat Double Je s'emetia mensualment a France 2, els diumenges a la nit. També ha treballat com a cronista literari al Le Journal du Dimanche.

El 5 d'octubre de 2004, va ser triat membre de l'Académie Goncourt. Fou el primer no escriptor que en formà part, i s'explica per la seva enorme repercussió al món de la crítica literària. El 2014 seria nomenat president d'aquesta organització, i hi renuncià el 2019.[2]

Presentador de televisió

Publicacions

signatures del Dictionnaire amoureux du vin a la vente des hospices de Beaune el 2013.
  • L'Amour en vogue, novel·la, Calmann-Lévy, 1959.
  • La vie oh là là !, cròniques, Grasset, 1966.
  • Les Critiques littéraires, assaig, Flammarion, 1968.
  • Text de l'àlbum Beaujolaises, Le Chêne, 1978.
  • Le Football en vert, llibre sobre l'A.S. Saint-Étienne, Hachette-Gamma, 1980.
  • Presentació d' Écrire, lire et en parler. Dix années de littérature mondiale en 55 interviews publiées dans Lire, dirigit per Pierre Boncenne, Robert Laffont, 1985.
  • Prefaci a La Bibliothèque idéale, dirigit per Pierre Boncenne, Albin Michel, nouvelle édition, 1988.
  • Le Livre de l'orthographe, presentació de Bernard Pivot, 1989.
  • Remontrance à la ménagère de moins de 50 ans, Plon, 1998.
  • Le Métier de lire, réponses à Pierre Nora, Gallimard, 1990. Reeditat i completat, col. « Folio », 2001.
  • Prefaci a Cuisine en famille de Georges Blanc, Albin Michel, 1999.
  • 100 mots à sauver, Albin Michel, 2004.
  • Les Dictées de Bernard Pivot, Albin Michel, 2006.
  • Dictionnaire amoureux du vin, Plon, 2006. Edició il·lustrada, 2013, Prix des écrivains gastronomes 2014
  • 100 expressions à sauver, Albin Michel, 2008.
  • Les Mots de ma vie, autobiografia, Albin Michel, 2011.
  • Oui, mais quelle est la question ?, novel·la autobiogràfica, NiL,
  • Les tweets sont des chats, Albin Michel, 2013.
  • Au secours ǃ Les mots m'ont mangé, Allary Editions, 2016.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9