Va estudiar a l'Institut Condorcet de París i alguns mesos a la Universitat de Nanterre.
El 1968 va fer el servei militar a l'exèrcit de l'aire durant setze mesos.
Carrera literària
Abans d'iniciar la seva carrera literària el 1967 (tenía 21 anys) va participar com a crític de cinema en el programa "Masque et Plume", de France Inter.[3]
El 1970 va cofundar amb Jean-François Bizot i Michel-Antoine Burnier la publicació satírica "Actuel", on durant catorze anys va publicar escrits amb la paròdia de nombroses personalitats literàries (Françoise Sagan, Louis Aragon, Marguerite Duras i altres), universitàries i polítiques.[4] El 1972, va co-escriure el guió de la pel·lícula documental "La Route" escrita i dirigida per Bizot.
Amb el seu cosí Burnier, van escriure paròdies i novel·les històriques que van obtenir els premis Alexandre Dumas i Lamartine, i paral·lemament amb Bernard Haller va escriure un espectacle teatral, "Fregoli", representat per Jérôme Savary.[4]
Com a guionista ha col·laborat amb Jean-Pierre Mocky, a "Les saisons du plaisir" i "Une nuit à l'Assemblée".[4]
Aquest tipus de literatura l'ha popularitzat i d'alguna forma s'ha convertit en la seva especialitat, al marge que ha també escrit una gran quantitat d'bres per a tercers fent de "negre" o "escriptor fantasma", com la biografia de l'actriu Paulette Dubost.[1] Rambaud calcula que, en total, entre obres pròpies (més de 30 llibres) i de tercers, ha escrit més de cent mil pàgines.
Malgrat aquesta activitat el 1997 va aconseguir el Premi Goncourt per una novel·la de caràcter històric "La Batalla", on descriu la desfeta napoleònica a la batalla d'Aspern-Essling, narració inspirada en una obra no finalitzada d'Honoré de Balzac de 1928. El 2008 va ser escollit membre de l'Academia Goncourt.[5][6]
Entre les seves obres dedicades a polítics francesos cal destacar:
