|
Bermeo
Bermeo és un municipi de la comarca de Busturialdea-Urdaibai, en la província de Biscaia, País Basc, i és la localitat més poblada de la comarca del Urdaibai, amb prop de 17.000 habitants. La vila va ser fundada l'any 1236,[1] i va tenir el títol de "Cap de Biscaia" des de l'any 1476 fins al 1602.[2] Es tracta d'una vila arrelada a la tradició marinera, ja que la seva economia es basa majoritàriament en la pesca i en les conserves de peix. Compta amb diferents atractius turístics, com l'ermita de San Juan de Gaztelugatxe, la torre Ercilla (Museu del pescador), el portal de Sant Joan o el seu port, entre altres. Història La notícia documental més antiga de Bermeo és la consignada en la donació que van fer el primer Senyor de Biscaia, Don Iñigo López "Ezkerra" i la seva esposa Donya Tota, d'heretades en San Juan de Gaztelugatxe, Bermeo al monestir de Sant Joan de la Penya l'any 1051. Anys més tard, en 1082, torna a citar-se el nom de Bermeo en la donació que van fer Don Lope Iñiguez, segon Senyor, i la seva esposa Donya Tecla, al Monestir de San Millán de la Cogolla, de l'Església de "Sancti Michaelis Arcangeli in Portu de Vermelio". Aquests documents parlen de l'antiguitat de Bermeo, encara que podria remuntar-se a èpoques molt anteriors. Doncs algunes llegendes situen la fundació de l'antic port dels Amanos en Túbal, descendent de Noè, 150 anys després del diluvi, o pels romans al segle i aC sota el govern de l'emperador Vespasià. Li va donar Fur a Logronyo i títol de Vila Don Lope Díaz II d'Haro, Senyor de Biscaia i, encara que el document no tenia data, sens dubte va ser expedit l'any 1236. El rei Alfons X el Savi, trobant-se en el cèrcol del castell d'Unzueta de la Vall d'Orozco, el 12 d'agost de 1277 va confirmar aquest privilegi. Posteriorment, el 18 de març de 1285, el vuitè Senyor, Lope Díaz de Haro, va ampliar i va millorar els seus termes, i el mateix va fer el Senyor Don Tello, per privilegi expedit el 25 d'abril de 1366. Diversos Senyors de Biscaia i alhora reis castellans van confirmar els Furs i Privilegis de la vila a l'Església de Santa Eufèmia. Entre ells, Ferran el Catòlic qui, el 31 de juliol de 1476, va confirmar a la vila com a "Cap de Biscaia", títol que Bermeo feia temps emprava i que li va ser arrabassat en 1602 després de dur i llarg plet interposat pels pròcers que governaven Bilbao i altres institucions del Senyoriu, que no es van resignar al fet que, si més no de forma simbòlica, Bermeo seguís ostentant tal distinció. No obstant això, la primacia que va venir mantenint Bermeo en relació amb les altres viles i elizates es tradueix en el fet que en les Juntes Generals de Biscaia tenia el primer vot i seient, i quan parlaven els seus procuradors solien descobrir els seus caps els altres que es trobaven en la Junta. Actualment, el cap barbada d'ancià que figura com una de les armes del seu escut heràldic, palesa i perpetua amb tota justícia l'arrabassat títol. La importància que va tenir Bermeo es pot col·legir dels nombrosos privilegis i exempcions que va aconseguir dels Senyors i dels Reis. Desafortunadament els diversos incendis que va patir la vila van destruir tots aquests documents, si bé es coneix perfectament la seva enumeració i les seves dates d'atorgament. Això mostra el prestigi que va mantenir la vila i el favor de què en tot moment va gaudir. Les lluites dels banderizos biscains van torbar la vida de Bermeo durant el segle xv i, juntament amb els incendis que havia sofert en segles anteriors (concretament en els anys 1297, 1347, 1360, 1422), van arruïnar Bermeo i van fer que la seva població disminuís contínuament. D'altra banda, la fundació de la Vila de Bilbao l'any 1300 va contribuir notablement a la decadència de Bermeo. Més endavant, nous incendis, un d'ells el de l'any 1504, afectant a tota la vila, van assestar bons cops de dissort i desolació, fent perillar fins i tot la seva pròpia supervivència. Malgrat els patiments soferts, Bermeo, durant el segle xvi, va mantenir el seu prestigi, del que donen fe, per exemple, la ratificació de les Ordenances de la Confraria de Pescadors el 7 d'abril de 1527; la confirmació pel rei Carles V d'anteriors privilegis en el sentit que "ni els veïns de Bermeo, ni les seves mercaderies, ni estranger que vingués a Bermeo amb les seves mercaderies, anés pres sinó per deute propi o per fiança", donat a Madrid el 10 de març de 1546; el jubileu concedit al Convent de Sant Francesc pel Papa Pau IV per butlla datada l'any 1563, etc.  No obstant això, Bermeo ostenta durant el segle xvi, a despit de la seva adversa sort, una dualitat "pesca-comerç" i manté la major i millor flota pesquera de la península, al mateix temps que els seus bucs mercants continuen la vella rivalitat secular amb el port de Bilbao. El segle xviii marca per a Bermeo una etapa de franca florida, hagut de fonamentalment, al desenvolupament gradual de l'activitat pesquera, que fins llavors venia simultaniejant amb la del comerç. Reprèn la seva dedicació a la pesca i amb ella s'inicia també un període d'una important activitat constructiva en molls, carrers, edificis, rierols, esculleres, etc., la qual cosa produeix un apreciable desenvolupament urbà i un considerable augment de la seva població, així com una massiva implantació de "tallers o oficines de salar peix" i indústries auxiliars de la pesca, com la construcció naval amb els seus fusters de ribera i calafats. Després de noves convulsions provocades per la invasió napoleònica i per les Guerres Carlines, cap a l'any 1872 experimenta Bermeo un extraordinari auge, amb una pròspera situació econòmica motivada per les importants captures de pesca. Això va permetre emprendre importants obres d'infraestructura i de construcció d'edificis i de serveis públics, molts dels quals han arribat fins als nostres dies. La reconstrucció de la Casa Consistorial, l'antic escorxador, l'església de Santa Maria són d'aquesta època. Es converteix així, després de Bilbao, en la localitat biscaïna més poblada i en millor estat econòmic. Ja al segle xx, Bermeo es va llançar al mar amb major ímpetu que mai, acollint-se a tots els avanços tecnològics, arribant això amb això a una extraordinària situació de florida i mantenint-se en l'avantguarda de les flotes pesqueres costaneres. Posseeix també una importantíssima flota d'altura, així com una extraordinària estructuració industrial pesquera. Geografia En el seu terme municipal es troben alguns dels accidents geogràfics més coneguts de la costa biscaïna com el cap Matxitxako, l'illa d'Izaro, l'illot d'Akatz o San Juan de Gaztelugatxe. A Bermeo hi ha la platja d'Aritzatxu. La localitat limita al nord amb el Golf de Biscaia, a l'oest amb Bakio, a l'est amb Mundaka, al sud-oest amb Mungia i Meñaka, i al sud amb Busturia i Arrieta. Bermeo té, a més, diferents barris: Arana, Artike, Agirre, San Andres, Almike, Arronategi, San Migel, Demiku, Mañu i San Pelaio ClimaBermeo, de la mateixa manera que tota la Cornisa Cantàbrica d'Euskadi, es caracteritza per estar influenciat pel clima oceànic. Les pluges estan repartides durant tot l'any, sent més abundants a la primavera i sobretot a la tardor (novembre/desembre). Les temperatures solen ser suaus en general, amb hiverns no gaire freds i estius no gaire calorosos. La temperatura màxima aconseguida a la zona està entorn dels 45 °C, i la mínima entorn dels -9 °C. La temperatura mínima mitjana de l'any és d'entorn dels 9 °C i la màxima de 19 °C.
Demografia i poblacióA causa de la immigració vinguda amb la industrialització de la dècada de 1960 la població va créixer d'una manera important. En la dècada de 1990 i fins a l'any 2000 la població ha disminuït, però des d'aquest mateix any la immigració ha tornat a aparèixer a la vila i la població i, malgrat petites variacions, tendeix a l'alça.
Economia L'economia de Bermeo s'ha basat majoritàriament en l'activitat pesquera. El port ha estat la principal font d'ingressos de la localitat. Bermeo posseeix una important flota d'altura i la flota costanera més important d'Euskadi. La confraria de pescadors "San Pedro" és una de les més importants de Biscaia, tenint gran activitat i entrada de peix. A més, existeixen diverses empreses dedicades a les conserves de peix, entre les quals calen destacar "Zallo", "Serrats" i "Salica", entre altres. Però la indústria no es basa únicament en les conserves de peix, sinó que existeixen diverses empreses lligades al sector marítim dedicades a la fabricació de motors dièsel i articles per a embarcacions, com és el cas de l'empresa "Wartsila Ibérica" Al port no només es treballa amb el peix; també existeix una zona portuària comercial que rep diversa primera matèria durant tot l'any. En el mateix moll podem trobar empreses de consignació de bucs i grans magatzems. També hi ha a Bermeo diferents empreses lligades a la indústria fustera. D'altra banda, el centre d'innovació "DenokInn" està destinat a l'estudi de noves alternatives laborals i creació d'ocupació. Una altra empresa destacable és la plataforma de gas "La Gaviota", que tracta el gas provinent de la plataforma marítima homònima. PortBermeo va guanyar importància com a port durant l'edat mitjana; en aquella època la pesca i el comerç eren protagonistes. El port és un dels més importants del País Basc, sent el més important quant a la pesca litoral. Actualment, a causa de les inversions realitzades pel Govern Basc, ha recuperat la seva activitat mercantil. A més, des de 2006 posseeix un port esportiu. Cal destacar el seu moll industrial i comercial.  Compta amb: oficina portuària, capitania marítima, casa del mar (Institut social de la marina) i Creu Roja. El port posseeix, a més, la confraria de pescadors San Pedro, fàbriques de gel, fàbriques congeladores i vivers, entre altres. PolíticaCorporació Municipal Les últimes eleccions municipals celebrades en 2011 van donar el següent resultat:
L'actual alcaldessa és Idurre Bideguren Gabantxo de Bildu. EleccionsEn aquestes dades apareixen reflectits els partits que han obtingut representació en la corporació municipal durant les eleccions:
Equipaments i serveisMitjans de transport
Bermeo està unit a Mungia (18 km) a través de la carretera
Bermeo compta amb diferents serveis d'autobús, tren, taxi i autobús urbà.  Euskotren (Tren)
Bizkaibus (Autobús)
Bermibusa (Autobús urbà)
Taxi
 Salut
 Educació
 Instal·lacions esportives
Equipaments culturals
Mitjans de comunicació
CulturaIdioma El dialecte local és una derivació del basc occidental. El percentatge de bascoparlants és bastant alt (73%), malgrat que el seu ús és menor (36%). Hi ha diferències evidents entre els diferents sectors de la població, ja que l'usa el 59,8% de les persones grans, el 42,4% dels nens, el 29,5% dels adults i el 19,1% dels joves. La localitat formava part de la mancomunitat UEMA (Udal Euskaldunen Mankomunitatea, Mancomunitat de Municipis Euskalduns), encara que avui dia es troba fora d'aquesta.[5] Festes i actes culturalsAl llarg de l'any, a part de festes, s'organitzen esdeveniments esportius i culturals: (algunes dates no són exactes)
 Fires i mercats
Turisme Llocs d'interèsPrenent la carretera cap a Bakio trobarem el far de Matxitxako, en el cap del mateix nom. Continuant el camí arribarem a l'illa de Akatz, al costat de la penya de San Juan de Gaztelugatxe. Aquesta penya és en si un illot unit a terra mitjançant un pont en el qual al segle xiv va haver-hi un castell i en el qual avui dia se situa l'ermita de Sant Joan. Cada 24 de juny es realitza un romiatge des de Bermeo fins al penyal, on acudeixen centenars de persones vingudes de tota Biscaia i de molts altres llocs. El 29 d'agost se celebra una missa en honor del sant i se celebra el dia de Sant Joan degollat. El 31 de desembre, s'oficia una altra missa per acomiadar l'any. Aquest lloc és el lloc turístic d'Euskadi per excel·lència, ja que rep a milers de visitants durant l'any. L'illot i l'entorn són considerats reserva protegida. 
Illot també conegut com a "Aketx", situat entre el cap Machichaco i San Juan de Gaztelugatxe. És un penyal, amb escassa vegetació el qual alberga una important població d'aus.
En aquest cap se situa el far que porta el seu mateix nom. Existeixen el far antic, actualment en desús i el nou que és el que està en funcionament. El lloc ofereix belles vistes de tota la costa biscaïna i fins i tot es poden albirar cetacis des d'allí. 
Aquesta illa està situada en l'entrada a la Reserva d'Urdaibai. En la part alta de l'illa va haver-hi un convent de franciscans fins al segle xiii. Posteriorment es va construir l'Ermita de la Magdalena. Juntament amb la ria de Urdaibai és zona ecològica protegida on diverses aus nien les seves cries.
Multicolors cases de pescadors amb reminiscències medievals voregen els encantadors carrers, places i port vell de Bermeo. 
Aritzatxu és una cala de petites dimensions la qual ofereix un lloc excel·lent per prendre el sol a l'estiu i donar-se un bany en les seves netes aigües. La platja disposa de servei de salvament, agent de platja, serveis WC i quiosquet.
Platja de 5 km de llarg, formada per bitlles i sense servei de vigilància. És una platja especialment bona per a la pràctica del bussejo. Edificis d'interès
Va ser una de les 30 torres que defensaven Bermeo en l'Edat Mitjana i l'única torre que queda en peus. Està situada estratègicament sobre el port vell i va ser construïda a la fi del segle xv. És una casa-torre, la llar dels Ercilla. D'aquest llinatge són famosos Fortún García de Ercilla i Alonso de Ercilla i Zúñiga, autor de l'Araucana. Durant segles la torre va ser descurada, oblidant-se la seva comesa militar; va servir de llotges, casa de pescadors i magatzems de peix. L'any 1948 es va reformar la façana, trobant-se arcs gòtics i sageteres, i la hi va nomenar Museu del Pescador. En 1984 i 1985 es van fer més reformes, canviant el cadirat de la façana. 
Obra de Severino Atxukarro. Es va edificar en 1894 i es va esfondrar en 1983 a conseqüència d'unes inundacions. Reedificada de nou, aquesta obra és considerada dins de l'eclecticisme. Està situat al Parc Lamera. Les diferents zones de l'edifici s'utilitzen per a diverses activitats, d'una banda es troba la sala d'exposicions i conferències "Nestor Basterretxea" i per un altre hi ha un restaurant que acull l'espai central de l'edifici. En el costat oposat hi ha un bar irlandès i una cafeteria.
Situat a la plaça Sabino Arana Goiri va ser erigit en 1732. En la seva façana es poden observar dos rellotges solars i és també considerat Monument Històric Artístic.
La podem catalogar dins del "Racionalisme basc". És un edifici l'estructura del qual ens recorda a la d'un vaixell i va ser declarada Monument Històric Artístic en 1995.
És una construcció d'estil modernista, obra de Pedro Ispizua. Esglésies i monuments
El convent de San Francisco es troba extramurs des del 30 de gener de 1357. El convent es forma d'una església gòtica, un claustre i la residència. Anys més tard el papa va voler tancar el convent però sense resultats.
Situada al costat del port vell de la vila, és l'església més antiga i a més la més important, doncs els antics reis viatjaven allí per jurar, per tant és una església juradera, heus aquí la importància. Del segle xiii es creu que es va fundar al mateix temps que la vila perquè els fidels ho necessitaven. Les seves dimensions són de llarg 26 m d'ample 12 m i d'alt és aprox. 20 m. Disposa d'una torre barroca del segle xviii i retaule neogòtic. Entre el seu mobiliari cal destacar el sepulcre dels Mendoza. A causa de diversos incendis que ha sofert la vila l'actual edifici és del segle xv. A aquest se li va acoblar un pòrtic però l'any 2000 es va esfondrar en una reforma de l'església perquè aquesta conservés el seu aspecte original, osease sense pòrtic. 
Es tracta de l'església més nova de Bermeo, construïda a mitjan segle xix per l'arquitecte Silvestre Pérez. Aquesta es va construir, ja que la seva predecessora l'església Santa María de la Tala a causa d'un molt mal estat de conservació, es va haver de derruir, i a causa de la gran quantitat de fidels de Bermeo les altres dues esglésies no podien albergar-los a tots. Iniciades les seves obres en 1823 i encara que van acabar en 1858 no ho van inaugurar fins a 1866, així i tot no estava completada ni per dins ni per fora amb la pressa que tenien per reemplaçar a la vella església de la Tala. Per exemple, la torre es va acabar en 1899. L'edifici és neoclàssic, amb dues torres als costats, el costat dret té un campanar l'altre no es va arribar a construir. Flanquejats per les torres es troba el pòrtic que s'accedeix a través d'una fila de columnes que serveixen de base al frontó triangular de damunt. Aquest edifici recorda més a un temple romà o grec que a una església catòlica. La planta és de creu grega amb una gran cúpula octogonal que remata en el centre. Entre els arcs que subjecten la cúpula hi ha quatre retaules i en l'entrada als costats hi ha dues capelles.
Construïda l'any 1310 i esfondrada pel seu mal estat al segle xviii, va ser construïda en l'emplaçament de l'actual hospital psiquiàtric. L'església Santa Eufemia ja no podia albergar a la creixent ciutat de l'època del segle xiii que estava en el seu auge van decidir edificar una nova església més gran que Santa Eufemia situada en la Talaia. Una església de grans proporcions de tres naus amb dues torres en la façana.
Es tracta d'una recreació d'un vaixell balener del segle xvii, situat en el moll Artza. Existeixen visites guiades per visitar el vaixell.
Porta de Sant Joan vista des de l'interior de la muralla. Al segle xiv, època de major explendor de Bermeo, la vila es va emmurallar per a la seva defensa. Aquesta muralla amb set portes de les quals només es conserva aquesta. Són cridaneres la seva estructura i l'amplària del mur.  D'altresExisteixen diverses escultures en homenatge a artistes, a personatges importants per a la vila, els mariners i els agricultors.
Galeria d'imatges
Personatges il·lustres
Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bermeo
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
.jpg)
